Aquests dies a Nova York he tingut l'oportunitat de veure a la televisió un parell d'intervencions del President Obama i de la Secretaria d'Estat H.Clinton. Ja havia vist a Internet un dels seus debats electorals quan tots dos lluitaven per la nominació com a candidats democrates a la Presidencia i havia quedat impressionat pel seu nivell i pel respecte politic que es demostraven. Una prova ha estat que el nou President ha incorporat la seva rival en un dels carrecs claus del seu equip de Govern. I realment ha estat molt encertat perque escontant la Secretaria d'Estat en una roda de premsa en directe amb el mes importants periodistes politis reunits amb motiu de l'Assamblea anyal de les Nacions Unides vaig comprovar novament la seva categoria intelectual i política. Parla amb claredat i empatia, sense escapolir-se de les preguntes més compromeses ni defugir els temes difícils que se li plantegen. Demostra uns coneixements profunds de la política internacional i reconeix sense embuts els errors i les limitacions que afronta en les seves noves estratègies.
Pel que fa al President l'he escoltat defensant el seu programa sanitari i les propostes sobre el sistema financer internacional que s'han de discutir a la propera
reunio del G-20. Escoltar-lo va ser ua delícia per la ssva claredat i capacitat de convicció. Una altra cosa sera el que li deixin o pugui fer...
Aquest dos politics resulten senzills, directes, honestos i fan recuperar en certa manera la confianca en la política i el lideratge que tant necesstem en aquests moments de grans reptes i confussió. I convindria que els nostres politics prenguessin una mica d'exemple.
Haver-los escoltat des de Nova York ha estat una experiencia realment gratificant. Haureu de perdonar els accents i alguna falta més perquè no m'aclareixo amb el teclat americà.
dimecres, 23 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
From New York to the world!
Yes, you can!!
una abraçada local
Glad to hear that!
Petons
Quina enveja!!
Vaig seguir també el programa Gorgori/Alié en el que parlaven del pas d'aquesta soprano pel Liceu. Realment canta com un àngel, gràcies per permetre'm tornar-la a escoltar.
Veig com disfrutes amb les teves escapades culturals. Que sigui per molts anys i així de retruc, amb els teus comentaris,en gaudeixo jo.
Us he te telefonar, petó
Montse colom
Quina sort pugue viatja a NY...
Estic d´acord amb tu: els nostres politics podrian pendre exemple, malgrat que crec que per mes hores que es passesin mai arribarian a la eficacia de H.Clyntos i B.Obama: "on no n´hi ha no pot ratjar..."
Perdoneu la meva ortografia catalana.
Petonets
sense anar més lluny,
cada any faig uns cursos aquí Barcelona on venen també alumnes americans, i tots tenen una oratòria brutal! defensen les seves idees amb una habilitat i un ènfasi, sempre sembla que estiguin fent un comici... crec que se'ls hi ensenya al col·legi...
davide
Publica un comentari a l'entrada