Suposo que aquest estiu, circulant per les carreteres catalanes, haureu tingut, com jo, l’oportunitat de gaudir de la rica varietat d’aquests nous elements de seguretat vial anomenats ressalts. Aquesta mena d’obstacles, estratègicament situats als llocs més impensats de les nostres poblacions, tenen per objecte inicial reduir la velocitat a la que circulen els vehicles. De fet, però, produeixen també altres efectes col•laterals que probablement no preveien els que els varen idear. Entre d’altres, deterioren inexorablement la suspensió dels automòbils i donen feina als tallers de reparació, provoquen alguna lesió a les dorsals dels passatgers en mans dels conductors atrevits o despistats i estimulen enormement la riquesa lingüística de les expressions de renec, tant del català com de les diferents llengües dels nostres visitants. Però sobretot permeten als alcaldes i regidors de la via pública dels diferents municipis catalans expressar, sense restriccions, la seva creativitat dissenyant la més variada tipologia d’aquesta mena d’artefactes. S’assagen tota mena d’estructures - d’amplada, alçada, textura i freqüència diferents - per tal que no només els que els programen, dissenyen i construeixen es realitzin i demostrin als seus conciutadans la seva màxima preocupació per la seva seguretat sinó també perquè els que hi transiten gaudeixin de les aventures pròpies de la conducció sorpresa. De fet sembla que s’estableix entre poblacions una mena de competició per veure qui té els ressalts més grossos, més alts, més potents i per tant més segurs. I per tal de fer encara més intenses les emocions els Serveis municipals tracten de reduir la il•luminació dels carrers i deixar que els senyals i la intensitat de la pintura amb que en el moment de la seva instal•lació s’adverteixen els esmentats obstacles es vagi diluint amb el temps. I només cal circular per altres països del nostre entorn per adonar-se que ells encara no practiquen aquesta mena d’esports automobilístics i valorar així encara més la nostra magnífica creativitat.
Entrades
4 comentaris:
El meu poble, tenim ressalts,carrers tallats per fer ressalts i molts molts clots,,,,
Jo també estic d’acord amb en Josep Maria i com a cicloturiste o pateixo tots els diumenges per aquestes carreteres de Deu.
Però que em dieu dels topalls instal•lats en els carrils bici de Barcelona?
Son perillosos per a qui protegeixen, i inútils per la funció que pretenen.
Moltes vegades penso que els encarregats de la nostra seguretat busquen altres objectius menys altruistes i mes interesats.
Salva
La verdad es que estos obstáculos más propios del Grand National, resultan bastante molestos. Especialmente cuando vas en moto, aclaro.
Hace unos mese estuve en Sevilla, y allí al menos se les había ocurrido la idea de poner unas lucecitas a lo largo del obstáculo, que se iban encendiendo y apagando. Al menos, las luces se ven y te daba tiempo a reaccionar. Porque, sucede en ocasiones, la pintura se deteriora hasta casi desaparecer, y es entonces cuando no viendo lo que se te viene encima, tu cabeza acaba por imprimir una silueta de grasa y pelo en el techo de tu auto de lo más underground. En fin, que si no queda más remedio que dificultar el tránsito rodado para evitar las carreras suicidas de ciertos fitipaldis, al menos hagámoslo utilizando todos los medios acústicos, eléctricos, visuales, etc. de que dispongamos, a fin de que conservemos íntegra nuestra cabellera.
Tens tota la raò, Josep Mª. Sembla una competició i encara un altre fet important, no heu notat moltes vegades que al passar aquest ressalts, el cotxe pert adherencia?
Si no recordo malament, crec que havia sortit una llei per unificar-los i limitar la seva instal·lació a la sola voluntat dels Ajuntaments. Estic equivocat?
Publica un comentari a l'entrada