dilluns, 19 d’octubre del 2009

L'Ària dels dilluns


Aquest dilluns escoltarem una soprano que avui en dia coneix poca gent però que tenia una veu extraordinària. Es tracta de Pilar Lorengar, nascuda a Saragossa el 1929. La seva carrera es va desenvolupar essencialment a la Deustche Oper de Berlin. Va cantar també, entre d’altres teatres, a Salzburg i al Metropolitan de Nova York.
Forma part dels grans cantants d’òpera espanyols de la segona meitat del segle XX i com a tal va ser premiada el 1991 amb el Premi Princep d’Astúries de les Arts. Va morir prematurament als 68 anys.
Sentirem avui la seva interpretació d’una ària de Puccini que exigeix el màxim d’una soprano. Es tracta de “Visi d’Arte” de Tosca. Podreu apreciar la potencia i alhora l’elegància de la seva veu que a mi en alguns moments em recorda la de la Shuterland.



TOSCA
(nel massimo dolore)
Vissi d'arte, vissi d'amore,
non feci mai male ad anima viva!...
Con man furtiva
quante miserie conobbi, aiutai...
Sempre con fe' sincera,
la mia preghiera
ai santi tabernacoli salì.
Sempre con fe' sincera
diedi fiori agli altar.

(alzandosi)

Nell'ora del dolore
perché, perché Signore,
perché me ne rimuneri così?
Diedi gioielli
della Madonna al manto,
e diedi il canto agli astri,
al ciel, che ne ridean più belli.
Nell'ora del dolore, perché,
perché Signore, perché
me ne rimuneri così?



3 comentaris:

xavier ha dit...

Amb molt de retard i amb moltes dubtes perque es molt dificil decidir

Tenor preferit; Giuseppe Di Stefano
Soprano: Edita Gruberova

Apuntam un CD

Gracies

montse colom ha dit...

Coneixia la seva existència però quasi et diria que no recordo haver-la escoltat mai, al menys a consciència. Sincerament, m'ha agradat i m'ha sabut a poc.
Celebro hagis trobat l'ària del Carreres. La tenacitat dóna el seus fruits o "quien la sigue la consigue"
Montse colom

Marga ha dit...

Una mica tard pero m´ha agradat molt. Quasi empalmo amb la del dilluns que be...
Gracias Josep Mª