Ha arribat l’hora de les veus greus i profundes. Deixem per uns dies les sopranos i els contratenors per escoltar les veus de barítons i baixos.
Avui escoltarem la del baix-baríton nord americà Samuel Ramey cantant “Non piu andrai” una de les àries més conegudes de “Les noces de Figaro” de Mozart. Figaro s’alegra de que en Querubí marxi al servei militar i li deixi el camp més lliure per les seves aventures amoroses.
FIGARO
Non più andrai, farfallone amoroso,
notte e giorno d'intorno girando;
delle belle turbando il riposo
Narcisetto, Adoncino d'amor.
Non più avrai questi bei pennacchini,
quel cappello leggero e galante,
quella chioma, quell'aria brillante,
quel vermiglio donnesco color.
Tra guerrieri, poffar Bacco!
Gran mustacchi, stretto sacco.
Schioppo in spalla, sciabola al fianco,
collo dritto, muso franco,
un gran casco, o un gran turbante,
molto onor, poco contante,
Ed invece del fandango,
una marcia per il fango.
Per montagne, per valloni,
con le nevi e i solleoni.
Al concerto di tromboni,
di bombarde, di cannoni,
che le palle in tutti i tuoni
all'orecchio fan fischiar.
Cherubino alla vittoria:
alla gloria militar.
Entrades
2 comentaris:
Hola, avui t'has fet esperar un xic més, en altres setmanes el diumenge ja la rebia i l'escoltava. Realment una veu maca i profunda. A través de iTunes escolto cada dia música però poca òpera, és cert que per aquest motiu no m'oblido mai de l'ària del dilluns, però també és cert que "me sabe a poco". Bé, millor això que res, gràcies.
Montse colom
Molt bona veu. Haig de reconèixer que, sense connotacions sexistes, m'agraden molt les veus de baríton.
Publica un comentari a l'entrada