M’ha desconcertat la notícia que l’arxiu de les fotografies d’Agustí Centelles s’ha venut per 700.000€ al Ministeri de Cultura i aniran a parar a l’infaust Arxiu de Salamanca. No ho entenc encara i hauré d’esperar més notícies per aclarir-me.
Jo he parlat repetides vegades de Centelles al Blog i la més recent encara no fa quinze dies per recomanar l’exposició que s’està celebrant al centre d’art de Santa Mònica amb les fotos que va fer al camp de concentració de Bram
Em pregunto entristit el perquè de tot plegat.
. Potser manca de sensibilitat de l’administració pública catalana davant d’un patrimoni tant important des del punt de vista històric i sentimental? Potser si, però vull recordar l’extraordinària exposició monogràfica de l’obra de l’autor a la Virreina el 2006. Jo vaig coincidir precisament en la visita amb l’Octavi Centelles i em va dir que n’estava molt satisfet. Què ha passat des de llavors ?
. Potser excés d’ambició dels fills que han forçat les negociacions per obtenir-ne un màxim rendiment prescindint del valor d’unes imatges fetes a Catalunya i l’Aragó en temps de La República i la guerra civil? Potser sí però jo he conegut personalment l’Octavi i no em sembla que sigui aquest tipus de persona.
. Maniobres del Ministeri de Cultura que per despit al tema dels papers de Salamanca intenta ara per mitjans legals però competint amb una altra administració i pagant amb diners públics fer-se amb un patrimoni que en el fons és català ? Sobre aquesta raó en tinc menys dubtes.
Potser hi hagi una mica de tot però francament resulta molt trist. Aquest migdia he escoltat unes declaracions de la família molt enverinades i m’imagino que les possibles negociacions deuen haver estat penoses. Esperarem uns dies les explicacions de les parts però em sembla que la situació és irreversible i el mal ja està fet. Tot plegat em sap molt de greu per l’obra i la memòria de Centelles.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Avui mateix ho hem comentat amb l'Aurora, es estrany que encara que el comprador final hagi sigut el "Ministerio de Cultura", aquest arxiu vagi a parar a Salamanca. Què es que no pensen que el mes lògic sigui que es quedi a Catalunya?
Es què el "Ministerio de Cultura" no te res a veure amb Catalunya?
Només es poden quedar els arxius si ho compra la Generalitat?
Per cert deixam que passi aquest enllaç d'aquesta obra que varem comentar en el MNAC aquest mateix dissabte.
http://www.google.com/hostednews/epa/slideshow/ALeqM5h3u4ex3qhovCpM_RTPupuYm-uohg?index=0
Estic totalment d'acord amb el Salvador. El de menys seria qui és el propietari, sempre i quan les fotos seguissin essent "patrimoni" dels catalans. I això no hauria de se incompatible amb que fos el Ministeri de Cultura (que també és el nostre!) qui se'n fes càrrec.
Quina mania amb Salamanca! Si com a mínim anéssin al Reina Sofia, on hi ha una esplèndida col·lecció de fotos de la guerra civil, començant per les del Capa...
Si es triste que el legado de un hombre como Centelles, català, republicano y que luchó, cámara en ristre, por la democràcia, acaben en poder del "enemigo" (ése que con tanta saña se ha opuesto a que ciertos papeles fueran devueltos a sus legítimos dueños, porque eran catalanes, básicamente), y si triste es el papel que ha jugado la Generalitat en todo este asunto, mucho más triste me parece que (según he podido saber) la causa principal de esta "traición" no sea otra que la muy humana pero vil venganza, llevada a cabo, fría y alevosamente, por los herederos de Centelles. Como triste ha sido verlos entrar, sin cámaras ni prensa (aunque un periodista de la televisión local los descubrió), entrando a hurtadillas con sendas maletas que contenían el legado histórico, en la sede del Archivo de Salamanca.
Espero que la venganza, servida fría en este caso, como dicen mandan los cánones, les haya aprovechado. A mí me ha producido una profunda tristeza, amén de unas profundas naúseas
Publica un comentari a l'entrada