Llegeixo avui a La Vanguardia que en Pep Tossar presentarà potser per darrera vegada a Barcelona el seu extraordinari espectacle "L'història del senyor Sommer" , basada en un texte magnífic de Patrick Suskind. Soc un fan d'aquesta obra que he vist tres vegades.
Però la notícia explica també, sense massa claredat, que l'actor i director, per a mi un els millors del pais, segueix tenint seriosos problemes per disposar de sala per presentar les seves obres, dificultats per cobrar les subvencions, en definitiva per sobreviure. Ja en sabia alguna cosa d'aquests problemes arran de la presentació, ara fa uns mesos, a la minúscula sala de Círcol Maldà de la seva fantàstica obra " Molts records per a Ivanof " de la que era autor, director i actor. Llavors es va explicar a la premsa que Tossar havia propossat l'espectacle a diferents teatres i havia sigut rebutjada. Va haver de refugiar-se a la minúscula e incòmoda sala ubicada en un antic pis a sobre del Cinema Maldà que no reuneix en absolut les mínimes coindicions que s'han d'exigir a un teatre.
Per què passa això ? Com pot ser que un creador teatral de nivell de Tossar trobi tantes pegues per presentar-nos els seus excel·lents treballs ? És veritat que el seu es un teatre minoritari, delicat, intimista però d'una gran categoria i finessa intelectual, perfectament entenedor i capaç d'omplir sales mitjanes amb la deguda promoció. Potser ha tocat el voraviu a algú ? Hi ha alguna conxorxa al seu voltant ? A mi em resulta incomprenssible i m'agradaria que les coses milloressin i no es complís el que ell pronostica avui quan diu - No tengo más que hacer en esta ciudad, he hecho todo lo posible y cerraria el círculo despidiéndome con Sommers y su frase fetiche: "Déjeme en paz de una vez".
Perderiem un gran home de teatre.
1 comentari:
No se que pasa con Pep, pero si que tienes toda la razón, perderíamos un gran hombre de teatro si se nos fuera. He visto, además de Molts Records per Ivanof, su última representacíón NOCTURN, basada en la obra de A. Tabucchi, que también dirige e interpreta, en la que a pesar de la incomodidad y estrechez del local, Cercle Maldá, nos emociona y nos hace sentir toda la belleza de lo que es un representación teatral trabajada con pocos medios, pero con mucho talento.
Sería una gran perdida que se nos fuera...........
Publica un comentari a l'entrada