De segrests

Just ahir al vespre, poc abans de marxar, varem comentar amb la Clara el nostre disgust per la forma irresponsable com els mitjans de comunicació estaven tractant el tema del segrest dels cooperants espanyols a Mauritània. Era una gota més en un got plè d'abusos i intoxicacions informatives a les que ens sotmeten diàriament premsa, radio i televisió. Per això varem decidir penjar un post sobre el tema que ha redactat la Clara i que jo subscric integrament. Aquí el teniu

Encara que no som els periodistes de la família, a continuació presentem algunes consideracions sobre la pràctica generalitzada dels mitjans de comunicació que ens ha suggerit el tractament del segrest de tres cooperants a Mauritània:

i) Tenim dubtes que, malgrat el seu caràcter dramàtic, aquest episodi pugui ser considerat un notícia de primer ordre. Els mitjans sobredimensionen aquest tipus de notícies que tenen gran impacte emocional.

ii) Tenim dubtes que sigui legítim mantenir artificialment en primera pàgina aquest episodi quan, notòriament, no es disposa de cap informació nova. Per tapar aquesta inacceptable falta d’informació, s’utilitza informació irrellevant o bé amb poques garanties per donar resposta a l’interès que s’ha creat.

iii) Tenim dubtes que sigui responsable oferir certes informacions que poden afectar directament, i de manera contraproduent, la resolució d’aquest episodi.

iv) Tenim dubtes (què més voldríem!) que els mitjans puguin escapar a la perversa espiral comunicativa i evitar continuar ensopegant sempre amb la mateixa pedra. Les exigències informatives estan sobreestimades: estem convençuts que podem esperar a que es resolgui el segrest per què ens expliquin com ha anat.