divendres, 31 de gener de 2014

Pete Seeger volia venir a Andorra...


El passat dilluns va morir Pete Seeger. I per retre-li un petit homenatge us parlaré d’una història ben singular. De la cançó que va compondre i cantar parlant d’Andorra, que podreu escoltar al final d’aquest presentació.
No és gens estrany que un home de la seva sensibilitat i que havia estat perseguit per la cacera de bruixes dels 50’s, es fixés el 1962, juntament amb la cantant i activista política Malvina Reynolds, en un article del New York Times  en el que es feia referència al migrat pressupost de defensa d’un petit estat independent.
En escoltar la cançó he recordat tot d’una les impressions d’en Josep Pla, quan al 1943 va venir a fer una cura de la pleura, i que podeu trobar a “De l’Empordanet a Andorra”, Edicions Destino. En vint pagines i havent-hi passat pocs dies, es capaç de descriure la historia l’essència i l’anima d’aquest peculiar país.
En l’àmbit que impressionà  Pete Seeger, diu Josep Pla: “Sis homes formen la gendarmeria andorrana. Tots semblen --em diuen—molt bones persones i son molt hàbils. Jo ignoro l’opinió que al lector  mereix la gendarmeria, però he de confessar que viure en un país de sis gendarmes produeix un gran efecte i és molt excepcional.”
Salvant totes les distancies, i sense tenir la capacitat de cantar o d’escriure, vaig tenir sensacions semblants quan fa més de vint anys vaig tenir la sort de venir a aquest país. Especialment en l’àmbit que ens afecta a tots; la maquinaria administrativa i la fiscalitat.
Andorra continua sense tenir pressupost de defensa. Ara bé, parafrasejant un deixeble de Pete  Seeger, “...els temps estan canviant...” Avui mateix el cap de govern andorrà és a Brussel·les per iniciar l’acord d’associació amb la UE. Tant de bo la visió d’aquests dos genis pugui seguir sent valida en el futur i com diu la cançó: “The least is first, the biggest is last...”
Os recomano el link al diari d’Andorra amb l’article de l’ex cap de govern Marc Forné, on explica com varen aconseguir la gravació, i sobre tot el vídeo amb la cançó i imatges antigues d’Andorra.

Ramon Buisan


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Canço i historia curiosos i a la vegada interessants

Ramon, busca una caseta que venim tots

Xavier LL.

Anònim ha dit...

hdoolows El millor que pot fer Catalunya avui, es declarar la guerra a Andorra i al càp d'una hora rendir-se i tots Andorrans.

Anònim ha dit...

Ramón, una història interessant i (per mi) desconeguda. Llàstima que no podés venir a Andorra! Hauria provocat un impacte descomunal. Com hi ha mon!. En parlarem quan ens veiem.
Francesc