El passat dilluns va morir Pete Seeger. I per retre-li un petit
homenatge us parlaré d’una història ben singular. De la cançó que va compondre
i cantar parlant d’Andorra, que podreu escoltar al final d’aquest presentació.
No és gens estrany que un home de la seva sensibilitat i que havia estat perseguit
per la cacera de bruixes dels 50’s, es fixés el 1962, juntament amb la cantant i
activista política Malvina Reynolds, en
un article del New York Times en el que
es feia referència al migrat pressupost de defensa d’un petit estat
independent.
En escoltar la cançó he recordat tot d’una les impressions d’en Josep Pla, quan al 1943 va venir a fer
una cura de la pleura, i que podeu trobar a “De
l’Empordanet a Andorra”, Edicions Destino. En vint pagines i havent-hi
passat pocs dies, es capaç de descriure la historia l’essència i l’anima
d’aquest peculiar país.
En l’àmbit que impressionà Pete
Seeger, diu Josep Pla: “Sis homes
formen la gendarmeria andorrana. Tots semblen --em diuen—molt bones persones i
son molt hàbils. Jo ignoro l’opinió que al lector mereix la gendarmeria,
però he de confessar que viure en un país de sis gendarmes produeix un gran
efecte i és molt excepcional.”
Salvant totes les distancies, i sense tenir la capacitat de cantar o
d’escriure, vaig tenir sensacions semblants quan fa més de vint anys vaig tenir
la sort de venir a aquest país. Especialment en l’àmbit que ens afecta a tots;
la maquinaria administrativa i la fiscalitat.
Andorra continua sense tenir pressupost de defensa. Ara bé, parafrasejant
un deixeble de Pete Seeger, “...els
temps estan canviant...” Avui mateix el cap de govern andorrà és a
Brussel·les per iniciar l’acord d’associació amb la UE. Tant de bo la visió
d’aquests dos genis pugui seguir sent valida en el futur i com diu la cançó: “The least is first, the biggest is last...”
Os recomano el link al diari d’Andorra amb l’article de
l’ex cap de govern Marc Forné, on explica
com varen aconseguir la gravació, i sobre tot el vídeo amb la cançó i imatges
antigues d’Andorra.
Ramon
Buisan
3 comentaris:
Canço i historia curiosos i a la vegada interessants
Ramon, busca una caseta que venim tots
Xavier LL.
hdoolows El millor que pot fer Catalunya avui, es declarar la guerra a Andorra i al càp d'una hora rendir-se i tots Andorrans.
Ramón, una història interessant i (per mi) desconeguda. Llàstima que no podés venir a Andorra! Hauria provocat un impacte descomunal. Com hi ha mon!. En parlarem quan ens veiem.
Francesc
Publica un comentari a l'entrada