El llibre perdut i retrobat : De Rerum natura (Lucreci)

Retrobar una cosa perduda és sempre un motiu d’alegria. El món dels llibres ens mostra alguns exemples de llibres perduts i retrobats,  especialment dels temps antics clàssics, llibres dels que n’hem tingut notícia a través de tercers autors que els referencien, però el text dels quals no ens ha arribat. Així, d’Aristòtil  es diu que va escriure més de 200 tractats, dels quals només ens han arribat 31.

Un d’aquests llibres perduts era De Rerum Natura (“De la natura”), obra mestra  de Lucreci, poetà romà del segle I a C; una prèdica de l’epicureisme, un cant apassionat a la vida que intenta ajudar als homes a alliberar-los de la por als déus, oferint-los una explicació racional dels fenòmens de la natura, proper a l’atomisme.

Al segle XV De rerum natura es podia donar per perdut, però l’humanista Poggio Bracciolini  en va descobrir en un monestir una còpia en un còdex medieval que estava desapercebut; en va fer còpies i el va divulgar, provocant des del primer moment  una forta sensació en una societat molt dominada per la ideologia clerical.

Al voltant de la pèrdua i troballa d’aquest llibre s’han escrit dos llibres magnífics  que us recomano: D’una banda, El Giro, de Stephen Greenblatt que inclou en el seu llibre, tot lligat de forma deliciosa, la singular història de Poggio Bracciolini,  que de secretari papal va passar a ser rastrejador de llibres i copista,  la història dels llibres des de l’època antiga, en què eren fets de papir o de pergamí, de les biblioteques, molt especialment la d’Alexandria, la visió de l’epicureisme, i dels sentiments que va provocar en societats religioses com la Grècia i Roma clàssica o l’època medieval cristiana i finalment del cop d’aire que De Rerum natura va suposar per l’incipient humanisme del renaixement italià.

El segon llibre és El somni de Lucreci, del valencià Martí Domínguez, biòleg, que posa èmfasi en el fet que l’obra de Lucreci és un cant a la llibertat del pensament, i a la ciència com a explicació de la natura que ens envolta. El llibre utilitza el context de l’obra retrobada de Lucreci per passejar-nos per fets rellevants de la història del pensament científic fins els nostres dies, molt especialment els relacionats amb les ciències naturals i  l’evolucionisme darwinista, que enriqueix amb una multiplicitat de reflexions, dades i anècdotes.

Ves per on, un llibre perdut i retrobat ens ha brindat l’ocasió de gaudir no tan sols de la seva lectura, sinó també de dos llibres més, tots dos molt recomanables. 

Jordi Castells