dimarts, 22 d’abril de 2014

"La buena reputación"

Ignacio Martínez de Pisón és un escriptor barceloní nascut a Saragossa. O un escriptor aragonès resident a Catalunya, tant se val a l'hora de no entendre perquè no apareix als mitjans de comunicació oficials. Al 2011 va guanyar el Premi de la Crítica amb un llibre extraordinari, "El día de mañana", que explicava la transició a través de la trajectòria d'un confident de la policia. Al 2005 havia publicat "Enterrar a los muertos", una indagació en l'assassinat de l'escriptor republicà Pepe Robles, amic de John Dos Passos, per part de la policia stalinista soviètica al 1937. Tots dos llibres, ben diferents, confirmen la qualitat de Martínez de  Pisón.
 Ara, "La buena reputación" és un nou motiu per fixar-se en ell. Es tracta d'un text llarg que a mi em sembla emparentat amb els intents de fer "la gran novel·la americana" d'autors tals com Franzen, Ford,Yates o Salter. Parlem de novel·les en les que sembla que no passa res però passa de tot. En aquest cas, es tracta de quaranta anys d'història de tres generacions d'una família que va de la Melilla dels anys 50 a la Melilla dels 90 passant per Màlaga i Saragossa i breus incursions a Barcelona i les Canàries. Hi trobem un home jueu casat amb una catòlica amb qui crea una família amb moltes misèries i alguna virtut. Durant més de 600 planes veiem allò que no es diu quan toca dir-ho i allò que sí es diu quan no toca; esperances ajornades i finalment frustrades; rèpliques extemporànies d'històries passades; equilibris inestables que mantenen l'estabilitat familiar... En fi tantes coses que han passat a tantes famílies i que climes opressius com el del règim franquista, encara més dur en ambients tancats i provincians, multipliquen fins a l'angoixa.
 Martínez de Pisón opta per l'estil de no tenir estil, per deixar anar en una narració fluida totes les vicissituds d'unes vides gens envejables que finalment ens deixen el    regust amarg d'una història trista i la satisfacció de la bona literatura.

Ricard Fernàndez


2 comentaris:

Clara ha dit...

Quin bona pinta!!!
Una recomanació molt oportuna, gràcies.

Josep M.Cortina ha dit...

Espero que m'agradi tant com "El dia de mañana" que és un llibre magnífic. Gràcies per la recomanació