Autisme(s)

Dues bones propostes culturals aquesta setmana per entendre una mica millor el transtorn de l’autisme, o més ben dit, dels autismes. Una, l’estrena al Teatre Lliure de Gràcia del clàssic de la literatura juvenil ‘El curiós incident del gos a mitjanint’, de Mark Haddon. La segona, la projecció en diverses sales del país del documental ‘The special need’, de Carlo Zoratti.
 

La primera –i sense ànim d’aixafar-li el post a la reina de les ‘Escenes’- és una adaptació teatral d’aquella novel·la protagonitzada per un adolescent amb el Síndrome d’Asperger que volia resoldre, sí o sí, l’assassinat del gos del seu veí. Adaptació que al Lliure es presenta amb unes credencials de luxe: direcció de Julio Manrique, amb l’ascendent Pol López (‘Ivan i els llops’, ‘Enric V’, follet del federalisme (!), etc.) en el paper del jove autista, Marta Marco, Mireia Aixalà, Ivan Benet...I traducció de l’obra, com no, de Cristina Genebat (que també hi actua).

Ingredients suficients per anar a veure-la i, potser, superar alguns clixés sobre l’autisme. I sobre l’altra cara de la moneda: el sentit de la justícia del protagonista o la seva incapacitat d’entendre la mentida també ens ensenyen, per contrast, alguna cosa sobre la nostra manera de raonar i sobre el món en què vivim.

L’altra proposta, una meravella, és el documental ‘The special need’. Guanyador de diversos guardons del gènere, es presenta com una ‘road movie’ en què tres amics surten de viatge perquè un d’ells, l’Enea, diagnosticat d’autisme, trobi algú amb qui mantenir la seva primera relació sexual. L’argument sembla més propi d’una ficció, i també el tipus de narració cinematogràfica, que s’allunya del documental clàssic i podria passar per una pel·lícula. 

Però tot és real, d’una realitat que sorprèn i emociona. I l’aprenentatge que l’Enea i els seus dos impagables amics fan en aquesta aventura per Europa no és més gran que la lliçó d’humanitat que s’emporta l’espectador a casa.