Recentment
he anat a veure l’exposició sobre l’obra de Leopoldo Pomés, que podeu visitar a
La Pedrera fins el 12 de juliol. Hi
destaca la seva vessant professional com a fotògraf en el món de la publicitat,
però recurrentment se’l qualifica de bon
vivant i gourmet, una paraula
manllevada del francès per diferents idiomes.
A
l’exposició hi vaig descobrir que fou el seu entusiasme per la gastronomia i per
un bon servei que en ressaltés l’excel·lència, el què el va portar a participar
en la creació de dos restaurants inaugurats a principis de la dècada dels
setanta. Estem parlant dels restaurants Flash Flash i Il Giardinetto, ambdós al
carrer La Granada del Penedès, quasi davant per davant l’un de l’altre.
Em referiré
especialment al Flash Flash per l’originalitat de la proposta i perquè és el de
major implicació d’en Pomés, però sobretot perquè és el què continua conservant
l’estètica del primer dia, amb l’extraordinari mèrit que no es noti el pas dels
anys. Les seves virtuts continuen intactes i són fruït d’una filosofia que
s’explicita actualment en la seva pàgina web: una bona insonorització (encara
la millor de la ciutat), una cuina ininterrompuda (perquè el client no hagi
d’estar pendent del dia ni dels horaris de tancament), uns serveis dignes (ens referim
ara als lavabos) i uns cambrers professionals -per aquest ordre-. En puc donar
fe perquè hi vaig anar la setmana passada. A les nou del vespre d’un dijous el
restaurant estava gairebé ple d’homes i dones de mitjana edat, alguns sols i
altres amb amics o familiars (fills, avis), a primer cop d’ull no em va semblar
veure cap turista ni informat ni despistat, i l’ambient era relaxat, sense
estridències ni sofisticació, amb la sensació d’estar sopant com si estiguessis
a casa, perquè es tracta d’una cuina senzilla però ben feta.
Continuen
tenint una extensa carta de truites (pels què no ho sapigueu el seu nom sencer
és Flash Flash Tortilleria) que es completa
amb unes quantes excel·lents amanides, hamburgueses, dos o tres arrossos, cinc
menes de croquetes delicioses (en podeu tastar tota la varietat en el “crack de
croquetes”) i uns bons postres d’un obrador proper. Aquí, però, s’enyora la
pastisseria austríaca, país d’origen de la primera esposa d’en Pomés, Karin
Leiz (els retrats de la qual omplen les parets del restaurant) que inicialment
arribava diàriament des de Viena.
I com que,
per no perdre el costum, m’estic allargant massa, prometo parlar-vos un altre
dia de Il Giardinetto, guanyador de
dos premis FAD (un després de la seva inauguració el 1973 i l’altre en acabar la
seva recent remodelació el 2013), al cap del qual hi trobem un fill de Leopoldo
i Karin, en Poldo Pomés.
Flash Flash
Tortilleria
c/ La
Granada del Penedès, 25
Barcelona
Tel. 932.370.990
A Madrid hi
trobareu una rèplica pràcticament igual a:
c/ Núñez de
Balboa, 75 Madrid
Tel. 915.751.010
Entrades
2 comentaris:
Bon dia Hermínia. Crec que ja t'havia comentat que sóc un "fan" del Flash Flash, i com molt bé dius, són amables, ràpids i quasi sempre hi ha lloc (no perquè estigui buit, sinó perquè tenen molta rotació de clients.
D'en Leopoldo Pomés t'aconsello el llibre sobre el "pa amb tomàquet". Molt divertit.
Canviant de tema, aquest cap de setmana he anat a la Bodega La Puntual (Montcada, 22). No te'n dic res més, per si hi vas, i tu ja faràs el comentari (crec que no l'has fet).
Una abraçada.......Pere.
Ah, doncs miraré d'anar-hi, no el conec. Per cert, la Karin és alemana i no austríaca, ha estat un error que, casualment, m'ha esmenat ella mateixa, i és que el món és un mocador: ha resultat ser amiga de la dona d'un meu bon amic, en Jordi!
Publica un comentari a l'entrada