"La dama de oro"

El fet que “La dama de Oro” estigués basada en una història real de la que no en coneixia el desenllaç em va fer anar a veure-la, i la vaig trobar força interessant. La pel·lícula relata com la protagonista, emigrada als Estats Units a causa de la barbàrie nazi - litiga contra l'Estat Austríac per la propietat del quadre "Retrat d'Adele Bloch-Bauer", pintat pel pintor Gustav Klimt, amb un molt alt valor econòmic  i convertit en una  icona pels austríacs -  com ho serien "Las Meninas" pels espanyols - que els nazis van robar a la seva família. La protagonista era neboda de la dona pintada al quadre, i va haver de veure en la seva infància com mitja família - entre elles ella mateixa - havia d'emigrar escapant del terror,  mentre l'altre meitat era eliminada.

Independentment o paral·lelament al seguiment del relat -que, com ja he dit, se'm va fer força interessant - se'm van posar en marxa un munt de sentiments i reflexions, que fan que us recomani la visió de la pel·lícula:
. Mai cap revisió de la barbàrie nazi serà sobrera. Va ser un període horrible per la història de la humanitat i com més present el tinguem, potser serà més probable que puguem evitar la seva repetició.
. La violència i la guerra com a fets continuats (i inevitables ?) de la història humana, causants no tan sols d'innombrables morts sinó també de destrosses i espolis de tot tipus.
. L'exageració de la valoració de l'art, molt especialment  - encara que no exclusivament - des  de la perspectiva econòmica.
. Els límits de lo públic i lo privat. El comportament d'aquests dos móns i les seves interaccions.
. El funcionament del món del dret. Els valors bàsics front als tecnicismes dels especialistes.

En la pel·lícula destaca la interpretació de la protagonista per part d'Helen Mirren, però, per a mi és tant interessant tot allò  que explica com les reflexions que provoca. Aneu a veure-la i dieu què us sembla.

Jordi Castells