Dansa d'agost

Ahir, la Judith Vives, que acosta el cinema a aquest bloc, recordava un seguit de pel·lícules que ens parlen de la complicitat femenina, sovint a través d'un grup de tres, quatre o cinc germanes. Per exemple, la recent pel·lícula turca "Mustang" o les clàssiques "Hannah y sus hermanas" i "Mujercitas". Doncs bé, podem afegir ara a aquesta sèrie una obra que es presenta aquests dies a la Biblioteca Nacional de Catalunya: "Dansa d'agost", de Brian Friel. Com sempre a la Biblioteca, la producció és de La Perla 29, però en aquesta ocasió el director de l'espectacle és Ferran Utzet (que ja havia presentat fa uns anys "Translations / Traducccions", del mateix autor).

És una obra irlandesa de fa uns 20 anys, ambientada l'estiu de 1936 en un entorn rural, allunyat del món. Qui ens transporta a aquell estiu és un home que en té records d'infància i que els comparteix amb els espectadors per presentar-nos cinc germanes, que són també cinc grans personatges femenins. Cinc construccions precises d'unes dones amb poques semblances (malgrat el parentiu) que conviuen i comparteixen una mateixa sort, però que senten i desitgen coses ben diferents (en podeu trobar una descripció detallada aquí). 

La funció val molt la pena, sobretot per les cinc grans actrius que aixequen aquestes germanes: Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Nora Navas i Carlota Olcina. Quin luxe veure-les reunides i quina emoció veure-les ballar juntes en l'escena més intensa de l'obra.