La crisi econòmica i la deriva autoritària de El Pais no té
límits.
Avui hem sabut que el diari acaba d’acomiadar el gran
periodista John Carlin, que des de
fa anys hi escrivia dos articles setmanals. Carlin és un autor d’enorme
prestigi que ha publicat als diaris més importants de tot el món i que el
2008 va escriure el llibre “Invictus” sobre Nelson Mandela que va servir de
base per a la pel·lícula del mateix nom.
A més de l’ERE que el 2012 va acomiadar 129
periodistes i treballadors, El Pais ja havia fet altres purgues ideològiques i
prescindit darrerament de firmes reconegudíssimes perquè no s’ajustaven als
seus criteris ideològics. Parlem de Maruja Torres, Miguel Angel Aguilar, Fernando
Garea, Joan B.Culla i Francesc Mira entre molts d’altres.
Aquesta actitud va molt lligada a les successives crisi
econòmiques que ha patit el grup Prisa, sobretot per les seves equivocades
decisions d’inversió a Sud amèrica i en matèria televisiva. Això i la pèssima
gestió de José Luis Cebrian l’ha carregat de deutes i ha fet que els principals accionistes del Grup siguin
entitats financeres. Aquestes, amb les
seves interessades ingerències en la línia ideològica i professional acabaran d’arruïnar
el diari. Els principals accionistes són actualment el fons Amber Capital,
(19%), Telefónica (13%), Banco Santander (4%), Caixabank (4,9%), HSBC (9%) i
la familia Polanco. S’acaba d’anunciar el relleu de
Cebrian i la seva possible substitució per Javier Monzón, persona molt vinculada a Ana
Patricia Botin, i que va ser cessat fa uns mesos com a President de INDRA per
la seva pèssima gestió.
Els darrers temps, i especialment arran de les eleccions a
la secretaria general del PSOE i de l’actitud respecte del conflicte de
Catalunya, són moltíssims els subscriptors que s’han donat de baixa. Jo
mateix en sóc un d’ells. El present i futur del diari estan ben compromesos i això
és una molt mala notícia perquè s'apaga una de les poques veus que a vegades,
cada cop menys, encara trencava el poder
monolític de la premsa madrilenya.
Entrades
2 comentaris:
Pena, molta pena de com estan anant les coses. La crisi del periodisme ja no pot estar més esqueixada. Els drets humans estan malalts, per no dir que a punt de dinyar-la. Realment, tot és molt fosc.
Efectivament la postveritat ha acabat derivant en la mentida pura i dura que sense cap vergonya s'escriu negre sobre blanc en diaris que havien estat, de reconeguda solvència. La humanitat deu haver entrat en el cicle de retrocés!
Publica un comentari a l'entrada