Un cop comenci el
macro-judici contra l’independentisme català, arrancarà el compte enrere per saber
com acabarà aquest malson pels polítics empresonats pels fets d’octubre de
2017. És a dir, si més enllà del presumpte delicte de desobediència - amb el
Codi Penal a la mà - el Tribunal Suprem encabirà o no, dintre del tipus penal
de la rebel·lió, sedició i malversació, les actuacions personals dutes a terme pels
acusats en aquelles setmanes de màxima turbulència en les que semblava que tot
era possible.
Personalment, i
contra el que algú pugui creure, soc dels que pensa que la sentència no està ja
escrita, ni predeterminada, i per tant, em resulta impossible predir si serà
dura o tova, justa o injusta, condemnatòria o absolutòria. Des d’un punt de
vista merament tècnic, fins que el Tribunal no escolti en sala les declaracions
d’acusats, testimonis i pèrits, i examini la descomunal prova documental
existent, no es podrà formar el criteri jurídic per dictar sentència. És així
com funcionen les coses i com també hauríem de funcionar en aquest judici.
És més, considero
que tots els advocats defensors, en el seu fur intern, deuen alimentar la fantasia que les seves tesis seran acollides
pel Tribunal Suprem i que guanyaran. Si més no, en algun grau i d’alguna
manera. Tots ells pensen que “hi ha partit”, que el relat interessat de la
Fiscalia es podrà desmuntar, que la instrucció abusiva del jutge instructor es
podrà torpedinar, i que la veritat
finalment podrà resplendir per a major glòria de la justícia.
He llegit una
declaració recent de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, opinant que el
Tribunal Suprem és un dels més prestigiosos d’Europa i que menys pronunciaments
contraris ha rebut del TEDH. Jo no tinc tanta informació com l’advocat Melero,
però em crec el que diu. Sobretot quan m’he assabentat que el Tribunal Suprem ha
rebutjat la compareixença com a testimoni de Pilar Rahola, argumentant que “són prescindibles les valoracions de la
testimoni proposada”.
Em sembla no
solament una decisió encertada sinó també una petita mostra del seny del
Tribunal Suprem que tant de bo confirmi dictant la millor sentència per la
convivència del país.
Entrades
2 comentaris:
Déu vulgui que l'actuació del tribunal respongui a la teva bona fe. Jo soc molt més escèptic perquè penso que la fiscalia i la judicatura de les altes instàncies judicials espanyoles estan copades,com es demostra cada dia, pels estaments més reaccionaris del país disposats a qualsevol cosa per tal mantenir el seu poder i el de les minories dirigents espanyoles.
Com justificaran la presó preventiva (que han decidit recurs rera recurs) si no comdemnen per les inexistents rebelió o sedició ?
La darrera pífia de la fiscalia (els jutges catalans serien parcials atesa la tensió política) demostra una vegada més la tèsi de Josep Maria que comparteixo.
Jo tampoc soc gens optimista.
6Q.
Publica un comentari a l'entrada