Paraules i imatges

Les sessions del Tribunal Suprem  al  judici contra els processats pel procés independentista han començat amb sorpresa respecte a l’exercici de la paraula. Per una banda, els acusats han fet us de la paraula de manera  ferma  i convincent, front la forma dubitativa de Fiscalía i  Abogacía del Estat per la evident manca de precisió en algunes de les intervencions.

Ser protagonistes d’aquesta Champions  judicial potser els ha provocat por escènica. Potser que la pilota per jugar el partit no es tant rodona com imaginaven. Potser estan més acostumats a la pissarra teòrica que al joc de camp.  La qüestió es que un cop escoltades les paraules, els àrbitres d’aquest judici haurien de revisar amb cura les imatges del VAR dels esdeveniments reals de setembre i desembre de 2017.  Totes poden  afavorir la correcte interpretació dels dubtes generats per les paraules.

A l’Audiència Nacional, les paraules del jutge han assolit un protagonisme inesperat atorgant la llibertat condicional a Sandro Rosell i Joan Besolí. La imatge dels processats sortint al carrer sense manilles després de vint-i-un mesos a presó provisional esperant judici, obliga a reflexionar en vers la contradicció de les decisions judicials. El resultat es molt preocupant  i per definir justament la injustícia, em sobren les paraules.