tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post2678865840355855960..comments2024-03-26T23:58:45.319+01:00Comments on Prova i error: El arbol de la vidaJosep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-89409772443137893682011-10-26T18:20:51.232+02:002011-10-26T18:20:51.232+02:00Doncs mira, JM, a la meva dona no li va agradar ge...Doncs mira, JM, a la meva dona no li va agradar gens i a mi em va colpir, es a dir, que seguim amb el patró de cara o creu que perfil.les en el teu comentari. <br />Ès veritat que el fil argumental, absent de tant en tant, enfosqueix el concepte de continuitat que tenim de la narració cinematogràfica. Peró aquí está el repte, aquí está la valentía d'una peli que planeja sobre 'el sentir de la vida' i no pas 'el transcorrer lineal de la vida'. Quantes vegades hem tingut aquest tipus de vivencia intensa a la punta dels dits i no hem dit res, no fos cas que la esmicolessim? S'em fa molt difícil - i agosserat - plantejarse una peli capaç de 'capturar' aquesta sensación tant subtil i indefinida (ès aquella mena de flama delicada i vermellosa que gira sobre sí mateix). Si jo fos un productor i em proposessin fer una peli així, hauría cntestat: 'Aixó no es pot fer mitjançant una cámera'. Pero ara he vist que sí.<br />També tornaré a veure-la. <br /><br />Salutacions<br />RZAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-2292684989094895832011-10-21T12:06:51.066+02:002011-10-21T12:06:51.066+02:00La part central, de narració aparentment més conve...La part central, de narració aparentment més convencional, em va fascinar. Caldria aturar-se a pensar per dir-hi alguna cosa interessant, però d'entrada puc dir que mai havia vist una història (en aquest cas familiar) contada així (no sé com, insisteixo), però com a espectadora entrava dins de la història com dins d'un somni d'una intensitat que, alhora, el feia real, i amb la consciència que el que estava visquent el protagonista, ho estava revisquent, recordant. El poder de la vida i de la memòria.<br /><br />Malauradament, em van sobrar -tot i ser espectaculars- les imatges de la primera part, i el final quasi aconsegueix -massa ampulós, no calia- de punxar l'encanteri.<br /><br />En fi, la recomano molt també.lolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.com