tag:blogger.com,1999:blog-62916558680807369872024-03-19T09:09:33.942+01:00Prova i errorEl blog d'en Josep Maria i Cia.Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.comBlogger3537125tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-32123724211695271502024-03-19T09:00:00.001+01:002024-03-19T09:00:00.134+01:00La Pedra a Can Basté<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWGlqZv-Wgc09h6-EmiWOycBd5F2UVUmYI2ETkq_1LL5_YNsrc4hPJu23mu5_vBWx8Ph6tIGGlTnKSQoIqz0jBuosxRm0L2EhG2w3bm66-Ca1ybA9yuYu70KWDx1HLP-aC7luIU55vsokoMabaoc71JTFYOQu1oK8AztBG4Rfr_hxVrHMP62ZJ7ss4EAX1/s3326/entrada%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2648" data-original-width="3326" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWGlqZv-Wgc09h6-EmiWOycBd5F2UVUmYI2ETkq_1LL5_YNsrc4hPJu23mu5_vBWx8Ph6tIGGlTnKSQoIqz0jBuosxRm0L2EhG2w3bm66-Ca1ybA9yuYu70KWDx1HLP-aC7luIU55vsokoMabaoc71JTFYOQu1oK8AztBG4Rfr_hxVrHMP62ZJ7ss4EAX1/s320/entrada%202.jpg" width="320" /></a></div><p>Al <a href="https://www.canbaste.com/">Centre Civic de Can Basté</a>, a Nou Barris, es presenta <b>"La pedra",</b> una exposició-instal·lació fotogràfica de <b>Mònica Roselló</b> i <b>Jordi Guillumet</b> que de forma molt imaginativa ens parla de fotografia i memòria.</p><p>La podeu veure fins el 13 d'abril i aquí trobareu l'article que vaig escriure pel NÚVOL en el que s'expliquen el fonament i les característiques d'aquest original projecte.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nuvol.com/art/fotografiar-la-memoria-en-temps-dacceleracio-visual-373926" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="467" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkh9cFJY33bRZJv9-13j5F07clXnglvkezvgOP2VSkc8hTzGW8kk_2WbiVqJa89yH8aKvpQ8-ufv7y3aAehxOZKeh7ZwZws17v9d28apRj4L0pyFFpszxpVJz3-f9UZH5j65SDv7Pm0pUjGk6ci1fHXDRUhdeCIuE743jZe4SpqDr04q0K8cMHxlkDQaae/w400-h131/Enlla%C3%A7a%20a%20N%C3%9AVOL%202.JPG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">CC Can Basté</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Paseig de Fabra i Puig, 274</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Metro L 3 Est. Virrey Amat</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-81647424297676374032024-03-17T19:15:00.002+01:002024-03-17T20:33:45.069+01:00Les meves veus favorites CONTRATENORS IV<p><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><b>ANDREAS SCHOLL ( 1967)</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Contratenor alemany,
va ser deixeble de René Jacobs i té una preciosa veu. Especialitzat en òpera
barroca l’escoltarem avui en la archi coneguda ària <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Ombra mai fu”</b> de l’òpera <b>Xerxes</b> de Haendel.<br /><br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/N7XH-58eB8c" width="320" youtube-src-id="N7XH-58eB8c"></iframe></div><br /><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-5704729110918857352024-03-16T16:15:00.004+01:002024-03-16T16:15:39.202+01:00Les amenaces a El Diario.es<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaGmRtSk5wsBEZsPbltkTe7Tty_fj3ylLYLrnz1MoJwhpUypaLb2lcxnCDAI632efXImyQ68aqZ36_KpgkH4JA-WimK-7zHtAruvhlCnTsBHyVvXEplJ6LIX2TeelLakTwKMcEBqAuhgkxNrElTwXlBv6USCpf0wirEvC9NesZru-qHbvCWxuNrXhZ-_V2/s584/el%20diario.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="584" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaGmRtSk5wsBEZsPbltkTe7Tty_fj3ylLYLrnz1MoJwhpUypaLb2lcxnCDAI632efXImyQ68aqZ36_KpgkH4JA-WimK-7zHtAruvhlCnTsBHyVvXEplJ6LIX2TeelLakTwKMcEBqAuhgkxNrElTwXlBv6USCpf0wirEvC9NesZru-qHbvCWxuNrXhZ-_V2/w400-h105/el%20diario.JPG" width="400" /></a></div><br />Des de fa anys soc suscriptor de <b>El Diario.es</b>, el digital més seriós i progresista del pais. Fundat per <b>Ignacio Escolar</b> té avui uns 75..000 suscriptors gràcies als quals no depen de cap grup de presssió que el pugui condicionar. Les seves informacions son sempre molt serioses i contrastades i més d'una vegada les seves exclusives els han comportat problemes amb els poders establerts. <p></p><p>Potser el cas més sonat es la seva recent informació sobre l'escandol de corrupció del novio de la presidenta de la Comuniatat de Madrid degut a la qual han rebut amences per escrit del seu cap de Gabinet Miquel Angel Rodriguez</p><p>Cada dissabte el Diretor del Diario adreça una carta reservada a tots els socis comentant els esdeveniments de la setmana. En aquesta ocasió donada la gravetat dels fets la carta és oberta a tot el públic i per això la reproduim al Prova i Error. Hi trobareu un detall de totts els insults i amenaces que estan rebent els periodistes de El diario. Si no el coneixeu encara us recomanaria que ho fessiu i fins i tot que consideu la possibilitat d'esdevenir-ne, si us sembla, suscriptors.<br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.eldiario.es/blog/el-boletin-del-director/miguel-angel-rodriguez-eldiario-triturar-cerrar_132_11218385.html" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="1028" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKCu01BUS2IWbfUkfvFpgvwH4zOYmI5gBjTDwmA7iGIfNYCx8HVK6dwgFDsgTvawr7O5Rz7_YB-WZWUAPetuNyAzcWcV7QWhcgbSU4McDNCpUwntiL3CHtP-a8yCThT18_DCiEzvJ4PtX9fN6J6FMEP9W1tGcwwiGCqbZgglCB83x6q5Qj6fF4lArUejAo/w400-h161/Ignacio%20Escolar.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-45563770403615334752024-03-14T13:29:00.003+01:002024-03-14T13:29:46.957+01:00Pep Duran a Can Framis<p>La Fundació Vila Casas presenta a la seva seu de Can Framis <b>"Papers d'ombra"</b>, una exposició molt interssant de l'artista plàstic <b>Pep Duran Esteva (1955)</b>.<b> </b>De sempre Duran ha conreat la tècnica del collage com una de les eines per interpretar el món i expressar la seva sensibilitat. </p><p>Construeix les seves obres a partir de fragments de tota mena: fotografies, paper, cartrons, fustes, etc, que combina i manipula magistralment. És pot qualificar també com un art ecològic, d'aprofitament de materials altrament condemnats a la seva desaparició.</p><p>En aquesta exposició trobareu obres molt imaginatives i suggerents, en particular les construides a base de materials i decorats recuperats de l'escenografia de la Bella Helena al Teatre Lliure de Gràcia dirigida per Fabià Puigserver i uns grans decorats pertanyents a l'antic teatre El Molino.</p><p>Com que ja sereu a <a href="https://www.fundaciovilacasas.com/ca/museu/museu-can-framis-barcelona">Can Framis</a> és obligat aprofitar l'ocasió per veure la magnífica col·lecció permanent de pintura catalana del segle XX que va construir el més importatnt mecenes cultural<b> </b>català<b> Antoni Vila Casas</b> amb la seva fundació que va crear el 1986. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0pUPuJa3XVGyePkBTPerFzSwMZ2bWPxkSHtz36_tbhdrw7JkBbSnTTKSUZCQZiMr23w0qJRUUEioMwshO3haXaFf7x-Kll6-v0iElGNPfmH-sa3P_elYduwJL252TuGV6otsio7E02pxH1VFIa6yH0yFfHXJWB-21R9QROdulLx0t43bRNNdiFV9xKw0_/s222/Climent%20Vilella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0pUPuJa3XVGyePkBTPerFzSwMZ2bWPxkSHtz36_tbhdrw7JkBbSnTTKSUZCQZiMr23w0qJRUUEioMwshO3haXaFf7x-Kll6-v0iElGNPfmH-sa3P_elYduwJL252TuGV6otsio7E02pxH1VFIa6yH0yFfHXJWB-21R9QROdulLx0t43bRNNdiFV9xKw0_/w320-h125/Climent%20Vilella.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p>El nostre videógraf ha visitat també l'exposició i ens ofereix el seu video de la mateixa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/YNrHC_aeS18" width="320" youtube-src-id="YNrHC_aeS18"></iframe></div><p><br /></p><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-22694030385282163032024-03-13T09:00:00.001+01:002024-03-13T09:00:00.132+01:00En el corazón de las tinieblas<p> L'<b>Albert Molins</b>, fill del meu bon amic i col·laborador del Blog en matèria musical, en Josep Molins, és un reconegut gastrònom. Treballa com a periodista a La Vanguardia i va ser també fa uns anys fundador i editor de la revista especialitzada en gastronomia <i>Zouk Magazine.</i></p><p>Acaba de publicar en el seu blog <b><a href="https://gastronomoangustiado.substack.com/">"Reflexiones de un gastrónomo angustiado"</a></b> un magnífic article sobre el Fast food amb el títol de <b><i>"En el corazón de las tinieblas"</i> </b>que estic segur pot ser d'interès pels lectors del Blog<i>.</i></p><p>Aquí el teniu:</p><p style="text-align: center;"><i>Clickar asobre per llegir l'article</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://gastronomoangustiado.substack.com/p/en-el-corazon-de-las-tinieblas?utm_source=post-email-title&publication_id=361714&post_id=142237612&utm_campaign=email-post-title&isFreemail=false&r=25qch1&triedRedirect=true&utm_medium=email" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1029" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhubL5zxdxx0NB4pvLeQyk-2ueVyasjaxsTWOmxbUAkZ5Sw9Mo6pIY1HO9z50oPhJ34bxDWcMYh_2M8rF3aZKqtCQeyJBv1tWad8vqyfm_s2B6NdHhhCkAk_A8R6xFblNjZcy0MS4_Wk1K0XadeA_prR2b16x8VLkasE4UlmjZMZs1w2sfK78dD4_VpLcaK/s320/fast%20food.JPG" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-11446323260542357792024-03-12T09:00:00.001+01:002024-03-12T09:00:00.157+01:00Consuelo Kanaga al KBr MAPFRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTX6pLUxY49P2EmYE0mIYZ6J24IhS_iFsFcOOvt1Vm8Peqe0pM9spCSGVUNXo3MQVs5OkRMFQaEV3LxkEDUnklZUhmBw4RnvRnaSMDi41K_vq-rMvQx3fnhkQguGO91HzrsUdQ-Fqu_EzJaGcU9XIXBwr_56EcHKjpApyQ-pMZx1jvwAVFkzA6TAiJikn0/s1000/82.65.2248_PS20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="673" data-original-width="1000" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTX6pLUxY49P2EmYE0mIYZ6J24IhS_iFsFcOOvt1Vm8Peqe0pM9spCSGVUNXo3MQVs5OkRMFQaEV3LxkEDUnklZUhmBw4RnvRnaSMDi41K_vq-rMvQx3fnhkQguGO91HzrsUdQ-Fqu_EzJaGcU9XIXBwr_56EcHKjpApyQ-pMZx1jvwAVFkzA6TAiJikn0/w400-h269/82.65.2248_PS20.jpg" width="400" /></a></div><p>El centre <b>KBr</b>, a tocar del port Olímpic, presenta aquests dies una exposició força interessant de <b>Consuelo Kanaga</b>, una fotografa americana que va treballar en la primera meita del segle passat i que destaca pel relat que va fer del mon afroamericà i dels col·lectius de treballadors d'Estats Units. </p><p>Aquí teniu per si pot ajudar a situar la seva personaliat la crònica escrita pel NÚVOL.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nuvol.com/art/copsar-esperit-de-consuelo-kanaga-372598" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="467" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_9ATb6FKlsAfU9OqkF_cSOjVxcRPt6Hu0gy3_8AKs0YRGuJZdrJ1mZt2vxMTfAPn1ERmBYMYBhc6lCPUfhWC6TgzIJe7qsL2p7FooNxCeAwXd6drxOvZnEG71WnmuCmN5SpzXuDqQPsQ8HQw7RASjCm39D8piuKuNuGYv6RiEkR98ntS_HqgZlu0yxzQK/w400-h131/Enlla%C3%A7a%20a%20N%C3%9AVOL%202.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-53655912922828150242024-03-10T16:55:00.001+01:002024-03-10T16:55:53.841+01:00Les meves veus favorites ELS CONTRATENORS III<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Nascut a Avià (Berguedà) el 1976 <b>Xavier Sabata</b> es un contratenor català que
va començar en el mon del teatre per acabar esdevenint una de les veus més
reconegudes de la seva especialitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Té un timbre de veu molt
vellutat que resulta especialment harmònic.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’escoltarem en l’ària <b>Alma Mia</b> de Floridante de HAENDEL que
trobo que s’adapta molt a la seva veu..<o:p></o:p></span></p><div><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 107%;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/LbFhyRGgZIw" width="320" youtube-src-id="LbFhyRGgZIw"></iframe></div><br /><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 107%;"><br /></span></div>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-2438798827449544852024-03-08T12:01:00.001+01:002024-03-11T13:54:26.436+01:00CERÀMIQUES de Miquel Barceló a la Pedrera<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbBGw7tRHSSBjmo6ShRghTXfE3yJsCP6LrEXIXSr82q6X29GHipSl7NcDSgEW0w3qxizm4CpHqfLW7YWKx55jgpaZ-pyEys46SMuxzd-CDWTxexTbTtNCma6Gktp4bT0PTJzD3xg-3qJ1lrYMwhUzDCtNdKRVfK2cBNyaUvHlnUBTVquMIx3F2fS0aSEOu/s1800/Batcelo-7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1391" data-original-width="1800" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbBGw7tRHSSBjmo6ShRghTXfE3yJsCP6LrEXIXSr82q6X29GHipSl7NcDSgEW0w3qxizm4CpHqfLW7YWKx55jgpaZ-pyEys46SMuxzd-CDWTxexTbTtNCma6Gktp4bT0PTJzD3xg-3qJ1lrYMwhUzDCtNdKRVfK2cBNyaUvHlnUBTVquMIx3F2fS0aSEOu/s320/Batcelo-7.jpg" width="320" /></a></div><br />Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar a la roda de premsa de l'exposició de ceràmiques de <b>Miquel Barceló</b> a la Pedrera en una sessió en la que el mateix autor ens va fer una visita guiada. Haig de confessar que soc un fan de Barceló i que les peces de fang, que es la forma en que habitualmnt realitza les seves escultures, em varen semblar precioses. <p></p><p>El seu estil es va iniciar en la seva estada a Mali a mitjans dels anys noranta veient com treballaven les dones en l'elaboració de recipients i atuells d'us domèstic. La ceràmica ha sigut des de llavors una de les seves expressions artístiques favorites. Diu ell mateix: "<i>La ceràmica es la pintura amplificada. El procés de cocció: petrificar el que era tou ho revesteix de rellevància. La ceràmica es la mare de la pintura"</i></p><p>No us perdeu aquest exposició i de moment aneu fent boca amb aquestes fotografies de les peces i l'artista.</p><p style="text-align: center;"><i>Clickeu a sobre per veure tota la sèrie</i></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://photos.app.goo.gl/RtKV6wZNLAxop2W98" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1684" data-original-width="1800" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xbY8yHzzWs71rak_fVwu4gt6Lbb9aHPfWqNCXa1T0oxvRLjqP7GIV0cb-2au1FkOlvFelleXpbcX2cuDPztIngIETjpoF-sVB3ElYWta06LJCJvoJUiPXKnuyHmPw2qn04YNq_qFylVqXyN6s3DDYfV1m8whgS1LORMgAR146xz2xPIbpgnsM_RXVMHa/s320/Batcelo-12.jpg" width="320" /></a></div><br /><i><br /></i><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-17767500827228315832024-03-07T09:00:00.001+01:002024-03-07T09:00:00.134+01:00Quan la realitat impressiona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmlfB5E5SXnaeJzGOTmiORBslxRos-ooBFM1vLkB6otKQRyHXUA6qr1LQeuoiGDPnBphzvAiW0S5rDlMoWzIh8tPQKVhyphenhyphenDiJWwqzP4aSxI-07K90_m76pAA9kdDrmW-mW_qzNjrkcIe6DBThDQiar-4_xzVD_Jmwc8XliLNx4njHDePqiqtCvwrtqV2Z2/s283/Ricard%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="94" data-original-width="283" height="106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmlfB5E5SXnaeJzGOTmiORBslxRos-ooBFM1vLkB6otKQRyHXUA6qr1LQeuoiGDPnBphzvAiW0S5rDlMoWzIh8tPQKVhyphenhyphenDiJWwqzP4aSxI-07K90_m76pAA9kdDrmW-mW_qzNjrkcIe6DBThDQiar-4_xzVD_Jmwc8XliLNx4njHDePqiqtCvwrtqV2Z2/w320-h106/Ricard%202.jpg" width="320" /></a></div><br /><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;">Moltes pel·lícules i molts llibres estan basats en fets
reals i això resulta una de les </span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;">claus de
l’interès dels seus públics respectius. A vegades, els fets narrats són tan
inversemblants, tot i ser certs, que els que veiem o llegim aquestes obres no
desconnectem precisament perquè ens han dit que el que narren havia succeït.
Aquest és el cas dels dos primers llibres que recomanem aquest mes. D’una banda
</span><b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify;">“La llamada”</b><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;"> (Anagrama) de la periodista
argentina </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify;">Leila Guerriero</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;">, qui durant
anys ha investigat la detenció, la tortura, la retenció a la tristament famosa
ESMA de Buenos Aires i l’exili de l’activista montonera Silvia Labayru. Labayru
és especialment coneguda perquè va ser la primera dona raptada pels militars
argentins que va haver de parir a l’ESMA, perquè va sobreviure en lloc de ser
“desapareguda” i perquè dècades després va aconseguir la condemna del seu
violador. Però el llibre va molt més enllà i detalla les extraordinàries
vicissituds que va patir i la posterior incomprensió de part de l’exili. Especialment
interessant el relat de la relació amb els seus sinistres segrestadors. Es
tracta en la meva opinió d’un gran llibre per la qualitat literària del text,
la profunditat de la investigació, la detecció de les incoherències entre els
testimonis i el retrat que fa d’una dona que ha col·laborat intensament en
aquest projecte.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">També reprodueix fets reals i no menys inversemblants en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Francesc Bellart</i> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Raschimura”</b> (La Campana i Ediciones B), basat en l’extraordinària
vida del ballarí i empresari Pedro Vivancos, qui als anys 80 va protagonitzar
un dels escàndols més destacats de la vida de Barcelona, acusat de crear una
secta. Vivancos, qui va passar a fer-se anomenar Raschimura, va ser per una
banda un perfeccionista i per una altra un estafador a través de les seves
activitats (fàbrica, consultoris, clínica...) en els mons de la nutrició
macrobiòtica i la medecina alternativa. Si hi afegim que va conviure amb set
dones simultàniament que li varen donar quaranta fills i que va tornar a muntar
la seva comunitat a Canadà, entenem que l’interès del lector queda garantit i
sols ens cal ara assenyalar que el llibre, que pretén ser objectiu en tot moment,
està a l’alçada de l’expectativa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La resta de llibres d’aquest mes sí són pura ficció, per
bé que amb bases històriques i geogràfiques ben definides. El mestre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Luis Landero</i> ens ofereix a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“La última función”</b> una de les seves
delicioses faules al voltant de la seva obsessió per “el afán” dels éssers
humans. En aquest cas, hi veiem un home i una dona que acabaran canviant les
seves vides coincidint en un projecte artístic a un poble extremeny. Landero en
plenitud.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’escriptora basca <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Txani
Rodríguez</i> porta a la protagonista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“La
seca”</b> (Seix Barral) a Andalusia, on, sota una trama aparentment senzilla,
hi transcorren diverses tensions: la que confronta la vida rural i la urbana,
la que ella viu amb la seva mare, la que arrossega amb els seus amics, la que
pateix amb el seu amant...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">I acabem amb un nou llibre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Juan Pablo Villalobos</i>, mexicà resident a Barcelona. A “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">El pasado anda detrás de nosotros”</b>
(Anagrama) torna a jugar amb un sentit de l’humor admirable amb l’autoficció.
En aquest cas, el protagonista torna a Mèxic a cuidar dels pares i es converteix
en víctima per una banda del seu propi passat i per una altra dels efectes del
narcotràfic a aquella societat.<br /><br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclVJ94kE-qY__c_1FcUIzJD21TAqo3bs155PFXmWQST94bjo4zqMURAK63HiUG_cEclmzXHqSM4iUo6HKObS0hk4aoQ3iWvFOZmyzICecc4MKb72b6dQSUZYJU5hMABuzv5QmGbXj9n3bNHzZC9EiuMOb_H42zUJfBv6Rm8VoE7ojMFhGiBaL4fuBeo43/s600/llibre%206.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="600" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclVJ94kE-qY__c_1FcUIzJD21TAqo3bs155PFXmWQST94bjo4zqMURAK63HiUG_cEclmzXHqSM4iUo6HKObS0hk4aoQ3iWvFOZmyzICecc4MKb72b6dQSUZYJU5hMABuzv5QmGbXj9n3bNHzZC9EiuMOb_H42zUJfBv6Rm8VoE7ojMFhGiBaL4fuBeo43/w400-h127/llibre%206.jpg" width="400" /></a></div><br /><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-178108500183828252024-03-06T09:00:00.003+01:002024-03-06T16:44:41.619+01:00El Museu de l'Art Prohibit<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmR7NANl6ilQQotKxW2Drasd0WCRPFJ8Plku5UU6VCfDqW7j2E3KabYDIpE3qMdXcAjHXZ-RyNsOc7PrXbNeSIBQQQuzby7lrAC9i8LwhdcsuSH9bJronsC1ySkPTfLE8PZcj-qmSBtqztgb0Wit8q_hDURn3m7FXkj-N-K6J_PasaXq20AHM7nEZ0PlB/s222/Climent%20Vilella.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmR7NANl6ilQQotKxW2Drasd0WCRPFJ8Plku5UU6VCfDqW7j2E3KabYDIpE3qMdXcAjHXZ-RyNsOc7PrXbNeSIBQQQuzby7lrAC9i8LwhdcsuSH9bJronsC1ySkPTfLE8PZcj-qmSBtqztgb0Wit8q_hDURn3m7FXkj-N-K6J_PasaXq20AHM7nEZ0PlB/w320-h125/Climent%20Vilella.jpg" width="320" /></a></div><br />Fa ja uns mesos es va inaugurar a Barcelona,
al paluet de la Casa Garriga Nogués, on
havia estat instal·lat el KBr MAPFRE, un nou museu: el <b>Museu
de l’Art Prohibit</b>,<b> </b>iniciativa de l’empresari Tatxo Benet, fins fa poc un dels socis de
Jaume Roures a MEDIAPRO.<p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Jo encara no l’he visitat però el nostre
videógraf si que hi ha anat i ens ofereix un dels seus reportatges que ens
permetrà fer-nos una idea del material exposat i decidir si us hi acosteu.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Com que la visió del vídeo te certes restriccions només es pot veure carregant-lo desde You tube. </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquí teniu l'enllaç que aquesta vegada, per raons de la seva temàtica, no n'hi ha prou amb clicaar-lo. L'heu de copiar i introduir-lo en la cerca després d'obrir el You Tube.<br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #a64d79; font-size: large;"><b>https://www.youtube.com/watch?v=0yzIDAs1hIs</b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #a64d79; font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #a64d79; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMfOTHHlbbn3ZOCIgVuOc3udGf1CU-N5sQcmcwjFb1cIfeKOEiRICHqB7rC5x1SDrPP1JN7iGTVaA7vPx3GXuO7Y_WUEE8u6Sx9F17APuBRTuWgrr00MAivPxZi51fPMXx-oGmPG8gorEKfnsXgXWyUzyIfEwwqBjC0YqYKVctiXt4ycc50VMbo2PQpe6P/s602/museu.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="505" data-original-width="602" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMfOTHHlbbn3ZOCIgVuOc3udGf1CU-N5sQcmcwjFb1cIfeKOEiRICHqB7rC5x1SDrPP1JN7iGTVaA7vPx3GXuO7Y_WUEE8u6Sx9F17APuBRTuWgrr00MAivPxZi51fPMXx-oGmPG8gorEKfnsXgXWyUzyIfEwwqBjC0YqYKVctiXt4ycc50VMbo2PQpe6P/s320/museu.JPG" width="320" /></a></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p><p></p>
Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-84877158751910493922024-03-05T09:00:00.003+01:002024-03-05T20:41:33.243+01:00FINE ART el festival de fotografia d'Igualada<p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWhEf_ECdZwwvgbcCCjNEhAbr3-QD1HIm53ZLSMp9wOIJNhGQCRBchkegfcQXTX98sBH3gCBSR1OP8gDttlMsWcu9ralBk4UuXDDEEZwN6dXdCeonX_kOWQQQnZjJ3CFSTOg8Hoa9aOwUJPEPiH8_S17htMnF-eTHmDscCwFEQ4ktcrGgiaySPuib1hF2/s736/igualada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="736" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWhEf_ECdZwwvgbcCCjNEhAbr3-QD1HIm53ZLSMp9wOIJNhGQCRBchkegfcQXTX98sBH3gCBSR1OP8gDttlMsWcu9ralBk4UuXDDEEZwN6dXdCeonX_kOWQQQnZjJ3CFSTOg8Hoa9aOwUJPEPiH8_S17htMnF-eTHmDscCwFEQ4ktcrGgiaySPuib1hF2/w400-h259/igualada.JPG" width="400" /></a></b></div><b><span lang="CA"><br /></span></b><p></p><p><b><span lang="CA">FINE
ART</span></b><span lang="CA">, el festival de fotografia que cada any es celebra
a Igualada arriba engany a la seva 12ena edició. I la veritat es que dedicada a la fotografia documental és potser una
de les mes reeixides. <br />Si no esteu massa lluny de la capital de l’Anoia acostar-s’hi
pot ser una bona idea. Cal consultar les hores d’obertura dels diferents espais
expositius distribuïts per tota la ciutat.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquí teniu la crònica escrita pel NÚVOL que
pot orientar la visita.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nuvol.com/pantalles/fotografia/fine-art-a-igualada-372194" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="467" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk7awznk4lqze9IHPQnmXldR4VBx1jbgTDfbTGfBkPnJhXRMiNe9QsO96Ggoq4z009okF3I32ZT3XbGXP3xa2scGC3OnH2LOSqoYY37rxvZBpPIQ6Ko9iiSKGB2018wkbvj-KW7fPQLD1oUTLhKdVWsANwi4Fe-fsJBp5Z6JAvz2Q1WzTIaM7VChsQe-w5/w400-h131/Enlla%C3%A7a%20a%20N%C3%9AVOL%202.JPG" width="400" /></a></div><br /><span lang="CA"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-82090433002195207112024-03-03T18:00:00.006+01:002024-03-03T18:00:00.170+01:00Les meves veus favorites ELS CONTRATENORS II<p>Avui és el torn del contratenor argentí <b>Franco Fagioli</b> que per a mi en aquests moments és potser la millor veu d'aquesta modalitat. Amb uns aguts estrtosfèrics conserva uns baixos impressionants i una vocalització extraordinària. Podriem dir que és la Cecilia Bartoli dels contratenors... </p><p>El podeu admirar en la seva interpretació de l'ària da capo <b>"Va surcando un mar crudele"</b> de l'òpera <i>Artaserse</i>.<br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/rXmF6h3Yd_A" width="320" youtube-src-id="rXmF6h3Yd_A"></iframe></div><br /><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-77472191706727765372024-02-29T13:00:00.000+01:002024-02-29T13:00:34.833+01:00“Amb la claredat augmenta el fred”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsDG4nGUgUXXhVy7BtTmSk4uJKnGb0pOfacgEbfwe6PNaIkBPlNJJ1EHWxy1G_3FCZk7Fldc4qMfRb88Ipws60jmUUVn_oZImFvWt7Meit1G31y3U0MtbvvllM8CqT1udkskFmNFUrQLzSplvD_LRqUo2kuir5TowihlYyg1oc6sbhyexpED1_DS6SYmy_/s1250/Tossar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1250" data-original-width="1247" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsDG4nGUgUXXhVy7BtTmSk4uJKnGb0pOfacgEbfwe6PNaIkBPlNJJ1EHWxy1G_3FCZk7Fldc4qMfRb88Ipws60jmUUVn_oZImFvWt7Meit1G31y3U0MtbvvllM8CqT1udkskFmNFUrQLzSplvD_LRqUo2kuir5TowihlYyg1oc6sbhyexpED1_DS6SYmy_/s320/Tossar.JPG" width="319" /></a></div><br />El teatre Romea presenta l’obra <b>“Amb la claredat augmenta el fred”</b>, un
espectacle teatral de <b>Pep Tossar</b>
basat en texts del llibre <i>“Els meus
premis” </i>del gran escriptor i dramaturg
austríac <b>Thomas Bernhard.</b><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Es tracta d’uns diàlegs entre l’autor, la seva
parella i una periodista, papers que interpreten respectivament el mateix <b>Pep
Tossar</b>, <b>Imma Colomer</b> i <b>Evelyn Arévalo.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb unes escenografia minimalista i unes brillants
interpretacions Tossar treu tot el suc d’uns texts on l’autor exposa amb gran
subtilitat el seu disgust pels premis que rebia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’obra s’havia representat fa uns anys i ara
es pot tornar a veure en funció de tardes els dissabtes del 2 al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>30 de Mars<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>cal reservar entrades abans que s’exhaureixin<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">La Imma em va demanar que els fes unes
fotografies i la filmació d’algunes escenes escenes per preparar la promoció de
l’espectacle. A partir d’aquest material <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mateixa Evelyn Arévalo ha creat aquest
magnífic vídeo.<br /><br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/692jesGHtho" width="320" youtube-src-id="692jesGHtho"></iframe></div><br /><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-64968349874074210152024-02-28T09:00:00.001+01:002024-02-28T09:00:00.153+01:00Els músics de jazz a Catalunya CAPITOL 3<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhER1vvHRgo5BGNofJY2b9vcn9rXfoF0DpHm9YG9uk4qGspuh4vuEArQJXAZM4_SdDSQ9Xs3-CbJS8m_izU6X8z04yD1EnVMmpNyAYdfxl4LCbyax2Kb12k5yaIiPrtYnZMCYt5O1rD59HTWbCnIO8ocWRMgXLsabG7ZJPuhmfwqbTHsv0aOYjV8v75zXly/s222/Josep%20Molins%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhER1vvHRgo5BGNofJY2b9vcn9rXfoF0DpHm9YG9uk4qGspuh4vuEArQJXAZM4_SdDSQ9Xs3-CbJS8m_izU6X8z04yD1EnVMmpNyAYdfxl4LCbyax2Kb12k5yaIiPrtYnZMCYt5O1rD59HTWbCnIO8ocWRMgXLsabG7ZJPuhmfwqbTHsv0aOYjV8v75zXly/w320-h125/Josep%20Molins%202.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><b>Magali Datzira</b></span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Probablement la millor cantant de jazz, o
millor dit de blues, de Catalunya, ha estat i és la Montse Pratdesaba, mes
coneguda com a Big “Mama “ Li dedicarem properament un capítol d´aquesta sèrie.
Però si hagués d`escollir una cantant jove i actual amb quedaria amb <i><b>Magali
Datzira</b></i>. De totes les intèrprets sortides del bressol, del gran bressol del
Sant Andreu Jazz Band l`escola de música de Sant Andreu dirigida per en Joan
Chamorro, em sembla la millor cantant. O al menys la que té mes personalitat.
La seva veu greu, una mica ronca i desgarrada, va de meravella per cantar jazz.</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span lang="CA" style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Escolteu-la quan va començar a actuar cap
el 2014. La interpretació que fa de <b>“On a sentimental side”</b> acompanyada de Dick
Oats i el conjunt de Joan Chamorro, es francament bona. <br /><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/2PLdtBseJmQ" width="320" youtube-src-id="2PLdtBseJmQ"></iframe></div> <p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;">L`estil de la Datzira i fins i tot
la seva vocalització, s`han anat perfeccionant amb el temps i actualment
han assolit un nivell excel·lent. Escolteu-la a <b>"Put your head
on my shoulder"</b>.<br /><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><a href="https://youtu.be/jmftJViCUSw"><span style="color: #0563c1;"></span></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://youtu.be/jmftJViCUSw"><span style="color: #0563c1;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/jmftJViCUSw" width="320" youtube-src-id="jmftJViCUSw"></iframe></span></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-61126119736798614702024-02-27T09:00:00.001+01:002024-02-27T09:00:00.270+01:00El meu capritx<p><span lang="CA" style="font-size: 11pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0c0Wt1BAaflYYqo9WNodhpNE4WpKiXIg7kH8F7CIHkrx3uaL85J7duqXRgIJlqN6BbRQsYzVWumdqktpwroisMIhg0QPaBsTq7s-2EcsjsbIdvCD45h1bW6LGELAkXNqeEaEvV0G6DCfCmI8UHXUaiuc6iNcdtUN69YgpKYmh04ifuR0CiY-yuuF-BDhI/s222/Herm%C3%ADnia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0c0Wt1BAaflYYqo9WNodhpNE4WpKiXIg7kH8F7CIHkrx3uaL85J7duqXRgIJlqN6BbRQsYzVWumdqktpwroisMIhg0QPaBsTq7s-2EcsjsbIdvCD45h1bW6LGELAkXNqeEaEvV0G6DCfCmI8UHXUaiuc6iNcdtUN69YgpKYmh04ifuR0CiY-yuuF-BDhI/w400-h157/Herm%C3%ADnia.JPG" width="400" /></a></div><br />Aquest mes de febrer he anat a un petit restaurant recomanat per un dels
seguidors del blog, en <b>Pere</b>. Amb ell, quan ens veiem, solem parlar de
restaurants i ja me n’ha fet descobrir uns quants de ben bons.<span style="font-size: 11pt;"> </span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">En aquesta ocasió es tracta de <b>El meu capritx</b> un petit restaurant situat prop de l’Hospital
de Sant Pau, amb unes deu taules en dos espais interiors i quatre o cinc més a
l’exterior, a la vorera, pel que és recomanable reservar. Tot i que no està en
un lloc molt concorregut, el que sí que corre és la qualitat de la seva cuina.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ofereixen un menú de migdia, on sempre hi trobareu un arròs del dia, que
serveixen també individualment, però són els <i>platillos</i> i les tapes de la
carta de nit o de cap de setmana, les joies del restaurant. La seva és una
cuina de mercat, de producte de temporada, amb una excel·lent elaboració.
Òbviament també un dels plats estrella del cap de setmana són els seus
arrossos: negre de papada de porc i gamba, de botifarra i bacallà entre altres
varietats.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">I que és el sorprenent? Doncs que aquesta oferta està en mans d’una família
cubana que no fa cuina cubana, sinó que ha apostat per una cuina catalana amb
tocs d’autor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimN_9tjQpjfyoyASOvyiKPlKie_wnPYjONHuaurpA8lvf-5FFH3Nq9EF7jche4S2eDha2M8GyvTVo6p3zpBod5F1mDG3L6v_51m9U0ChxCDUebfi1jX1Tceos23MhdX7Rpx6cgM4J19jMP6fnWlQP0VNgZr03rY6t8ATKXYVTeG9HN1GShki-nlvRYrIzc/s573/capritx.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="569" data-original-width="573" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimN_9tjQpjfyoyASOvyiKPlKie_wnPYjONHuaurpA8lvf-5FFH3Nq9EF7jche4S2eDha2M8GyvTVo6p3zpBod5F1mDG3L6v_51m9U0ChxCDUebfi1jX1Tceos23MhdX7Rpx6cgM4J19jMP6fnWlQP0VNgZr03rY6t8ATKXYVTeG9HN1GShki-nlvRYrIzc/s320/capritx.JPG" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 11pt;">St. Antoni M. Claret, 199</span></div><span style="font-size: 11pt;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 11pt;">08041 Barcelona</span></div></span><span style="font-size: 11pt;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 11pt;">Tel. 930 11 70 83</span></div></span><span style="font-size: 11pt;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 11pt;">@elmeucapritxrestaurante</span></div></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-45539514780273010142024-02-25T18:00:00.001+01:002024-02-25T18:00:00.144+01:00Les meves veus favorites ELS CONTRATENORS I<p>Avui continuem la Secció de <i>Les meves veus favorites</i> amb les dels Contratenors</p><p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">PHILIPPE JAROUSSKY (1978)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La veu de
contratenor, que va dominar l’època barroca, va ser poc escoltada en el classicisme
i menys encara en el romanticisme. Els darrers anys del segle vint va recuperar
la seva presència als escenaris operístics i als recitals de cant. Han aparegut
molts brillants intèrprets i avui començarem per un del més reputats, el
francès <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Philippe Jaroussky</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ens
interpretarà amb la seva meravellosa veu la conegudíssima ària <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Laschia ch’io pianga</b>” de l’òpera <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rinaldo</b> de Haendel.<br /><br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/u-74WzKsFzI" width="320" youtube-src-id="u-74WzKsFzI"></iframe></div><br /><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-81807136635503032862024-02-22T11:35:00.010+01:002024-02-22T11:40:13.398+01:00La col·lecció de FOTO COLECTANIA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHM_UVDytp28B2IuYDizFZqaTkvv0vfUUAJymp0WcD0AyL5W3Twa1XlsRANv1qJifLLcqqN0qelS7uaJ6N4jR5tBXS4wPBaNn3__FGLC1HWypkTtt46T-znbXjjRqQ-fEse2-HWkh7QhAc5o1zXi3OCmqKOdA9qT1uwzqeOQqa1xdxmMTvbAZaBGpa4mCC/s5408/La%20sala.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3042" data-original-width="5408" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHM_UVDytp28B2IuYDizFZqaTkvv0vfUUAJymp0WcD0AyL5W3Twa1XlsRANv1qJifLLcqqN0qelS7uaJ6N4jR5tBXS4wPBaNn3__FGLC1HWypkTtt46T-znbXjjRqQ-fEse2-HWkh7QhAc5o1zXi3OCmqKOdA9qT1uwzqeOQqa1xdxmMTvbAZaBGpa4mCC/w400-h225/La%20sala.JPG" width="400" /></a></div><b><br /></b><p></p><p><b>Foto Colectania</b> presenta a la seva seu del Passeig Picasso una exposició basada en la seva pròpia col·lecció de més de 3000 fotografies de fotògrafs espanyols i portuguesos que ha anat constituint des de la seva fundació fa vint anys.</p><p>Aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.nuvol.com/art/foto-colectania-ensenya-la-seva-col-leccio-369557" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="467" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii60lWwDKeI2erFp5tOP5Ab3WbCY8i5xu8D9P_SiaBAttN9n_RFbdmIP8C9PCLRq4Ad1dZASNOCOjpQRswWaQ45aXsWhoxRssHe_E3mB0JB7F_A-1KdVgnvPHPvCfEo4zT5z_LAUbcT5VaH1xL4lOeLOSP4WvJF_wJGKrlgolLMH01jtEI_m08XHZNUHQh/w400-h131/Enlla%C3%A7a%20a%20N%C3%9AVOL%202.JPG" width="400" /></a></div><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-22427205321671337082024-02-21T09:00:00.002+01:002024-02-21T23:59:28.811+01:00La Memòria expandida d'Arranz-Bravo<p><span style="font-size: 14pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGOxmAKofyO6cqjLDs4UEJbSpUpHRh2Gs8L21tdbZDdO5Rfp3MXsqabx91bTdzSLuzCMjTwH11wFSSe-DNIY3CZxg9k91sIEOO4vreuhm135h0kEmyvsc19P988GRFwRne3dZ9LQeWazb0w9zP0blH6LO1SuxqfmjUzW4ZIa1MZe4HKq6LupIypvwCL-el/s222/Climent%20Vilella.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGOxmAKofyO6cqjLDs4UEJbSpUpHRh2Gs8L21tdbZDdO5Rfp3MXsqabx91bTdzSLuzCMjTwH11wFSSe-DNIY3CZxg9k91sIEOO4vreuhm135h0kEmyvsc19P988GRFwRne3dZ9LQeWazb0w9zP0blH6LO1SuxqfmjUzW4ZIa1MZe4HKq6LupIypvwCL-el/w320-h126/Climent%20Vilella.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 13.5pt;">La </span><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;">Fundació Arranz-
Bravo</span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;"> té a la seva seu a l’Hospitalet al costat mateix
del complex de La Farga. El pintor va morir el passat mes d’ Octubre i havia
preparat ell mateix l’exposició <b>Memòria expandida (1950-2023) </b>que
s’ha pogut veure els darrers mesos i que malauradament ja s’ha clausurat.</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: 14pt;">Però una vegada mes, la càmera del nostre videógraf permet als que la varen
visitar tornar a gaudir de les obres que s’hi presentaven i als que no els dona
l’oportunitat de fer-ho.</span><br /><span style="font-size: 18px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/VsT0cN-xLD0" width="320" youtube-src-id="VsT0cN-xLD0"></iframe><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-51330579322191049992024-02-20T09:00:00.002+01:002024-02-20T13:02:59.534+01:00NÚRIA FELIU al Palau (Robert)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CQOyzYHoj3fj76xRV_q5_DnLXosS1t8RBgTiBoiTWyPd4YHj1potBi5Ge4bs8JWah6Texb9q6ao3Yg6rux3BIr7JTBZUK1QDRfxJtL15I_hgxskJb4AfDOP4EyMhA7ujUIk1bBf5PucfEN41UcUWcrWc0jVhRivtDHwejFKxfmJwytVfli-sH3DxdBx1/s642/feliu.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="642" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CQOyzYHoj3fj76xRV_q5_DnLXosS1t8RBgTiBoiTWyPd4YHj1potBi5Ge4bs8JWah6Texb9q6ao3Yg6rux3BIr7JTBZUK1QDRfxJtL15I_hgxskJb4AfDOP4EyMhA7ujUIk1bBf5PucfEN41UcUWcrWc0jVhRivtDHwejFKxfmJwytVfli-sH3DxdBx1/s320/feliu.JPG" width="320" /></a></div><br />Continuant amb les bones exposicions que habitualment ens ofereix, el Palau Robert presenta actualment la mostra <b>"NÚRIA FELIU al Palau (Robert)"</b>.<p></p><p>Es un completíssim repàs a la carrera d'aquesta artista catalana que va començar com actriu de teatre i que poc poc es va anar convertint en una molt versàtil cantant. Així, va abordar inicialment la cançó catalana per endinsar-se en el jazz acomanyada dels millors músics d'aquesta especialitat, la canço de musicals i cinema, etc.</p><p>Trobareu tota mena de documentas de la seva vida: Fotografies, articles de revistes i premsa, cartells de les seves actuacions, discs i moltes filmacions amb entreevistes i actuacions de l'artista. <br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-tAVnOTjk5RhotlKeaUFMk7WA95IgMrrxt2bKxyUX7Em4ammWJaNcQrzF92JifGZ2a0yowuTKnwbDVec1rTYyRlwVVAfbf0lYy4gAJDb4Up_TIGyLcZQyEOmG6uoWzsvzm6L4-Z8qh91QTHe7UzRXfmYLdANKN7Xt3CajZp0HLgYIYfoONMoJs-74Bshs/s3318/20240215_113645.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2087" data-original-width="3318" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-tAVnOTjk5RhotlKeaUFMk7WA95IgMrrxt2bKxyUX7Em4ammWJaNcQrzF92JifGZ2a0yowuTKnwbDVec1rTYyRlwVVAfbf0lYy4gAJDb4Up_TIGyLcZQyEOmG6uoWzsvzm6L4-Z8qh91QTHe7UzRXfmYLdANKN7Xt3CajZp0HLgYIYfoONMoJs-74Bshs/w400-h251/20240215_113645.jpg" width="400" /></a></div><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-38636030673673676442024-02-18T16:00:00.004+01:002024-02-18T16:00:00.248+01:00Les meves veus favorites MEZZO SOPRANOS V <p><b><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ANNE SOPHIE VON OTTER ( 1955)</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Cantant sueca amb una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veu de mezzo però d’un timbre mou suau i
elegant. A més de les seves interpretacions operístiques és una gran cantant de
lieder. Fins i tot va publicar un disc de cançons del músic pop anglès Elvis
Costello.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’escoltarem avui en la divertida ària<b> “
La fille du tambour”</b> d’Offenbach.<br /><br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/06GUjd9Fmhs" width="320" youtube-src-id="06GUjd9Fmhs"></iframe></div><br /><span lang="CA" style="background: white; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-29586332167422391372024-02-16T09:00:00.006+01:002024-02-16T11:56:07.113+01:00Tu no has de fer de pagès.<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Cambria, serif; font-size: 14pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWdTaAia2AURs0ynlfslRazXjdzWbkeXRyalC37kT-dsRsqdftMmi6g1lFGGKFEey3B2Bx3udwPS9hI6uhkOKKUVPvB73nhVmChIvq2yxpHh8n_163XGbMySXv9Opg_gATVies20_6iQhqaldnQcvIv_r-WMMgDIeDVxGe9_YLJEtXtPDYx60lHrhsq66/s248/LLu%C3%ADs%20Boada.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="84" data-original-width="248" height="108" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWdTaAia2AURs0ynlfslRazXjdzWbkeXRyalC37kT-dsRsqdftMmi6g1lFGGKFEey3B2Bx3udwPS9hI6uhkOKKUVPvB73nhVmChIvq2yxpHh8n_163XGbMySXv9Opg_gATVies20_6iQhqaldnQcvIv_r-WMMgDIeDVxGe9_YLJEtXtPDYx60lHrhsq66/w320-h108/LLu%C3%ADs%20Boada.JPG" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Conec bé la pagesia. La raó és simple: la
meva família tant paterna com materna ve de pagès i de l’Alt Camp. La paterna,
de Nulles i Vilabella, eren pagesos benestants, de les cases bones dels seus
pobles. La materna, més humil que la paterna, era de Valls on els pares
es van conèixer i es van casar. Aleshores van anar a viure a Barcelona.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Els estius de la meva infantesa els vaig
passar entre la masia que teníem a la Vall del Francolí, on s’hi
concentrava la família vallenca, i Vilabella on anava jo sol el mes de setembre
quan la mare s’incorporava a la vida barcelonina. Les finques de la Vall
del Francolí eren de regadiu. En els bancals, entre les files d’avellaners,
s’hi cultivaven tota mena d’hortalisses i alguns fruiters. La propietat en
aquella zona estava força dividida en trossos de poques hectàrees, la majoria
un parell o tres. Les cultivaven el propis pagesos, a vegades amb l’ajut
d’algun jornaler, o bé el mitgers. En canvi, les finques de Vilabella i Nulles
eren majoritàriament de secà i hi predominava la vinya. L’extensió de les
propietats solia ser més gran, fins arribar en les cases més bones a les 50
hectàrees. Recordo quan les terres de l’oncle es van començar a cultivar amb
tractors.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Les primeres característiques a remarcar
d’aquella pagesia eren la seva diversitat pels tipus de cultiu i la desigualtat
per l’extensió i qualitat de les àrees cultivades. També hi havia un factor
diferencial d’ordre subjectiu: el grau d’amor que es tenia per la terra. Els
bons pagesos se l’estimaven. Eren els arquitectes del paisatge. Tenien molt de
mèrit perquè la tècnica havia evolucionat molt poc des del neolític i tampoc hi
havia les proteccions d’ara per fer front als imponderables (assegurances,
subvencions, cooperatives eficients, etc.). Aquests factors, d’ordre natural i
de mercat, podien convertir el treball de sol a sol en una autèntica
maledicció. Es sentien més renecs que cants, els “em cago amb D.” tronaven.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Una altra diferència era la propietat. Del
meu record, molts dels petits pagesos tenien algun tros en propietat, però eren
arrendataris d’altres. Per exemple, el meu avi matern. Quan es va posar a la
venda la terra de la Vall, el meu avi no podia comprar-la i els meus pares ho
van fer sense dir res a ningú ni tan sols als fills que vam seguir pensant que
anàvem al mas dels avis. Des de que, anys després, ho vaig saber, ho he trobat
un gest d’una bondadosa i sàvia elegància.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Després de passar dos mesos llargs entre
pagesos humils, pujant a lloms dels animals de tir, jugant amb les eines
i escoltant les seves sàvies converses d’antics mediterranis, arribava a
Vilabella en temps de veremar. Mon oncle, l’hereu, qui fins i tot tenia una
retirada al Burt Lancaster que encarnà al Príncep Salima del Gatopardo, em
mimava com a un petit Tancredi. El meu pare era l’únic que es feia amb ell, els
altres germans hi estaven tots barallats per la legítima. De manera que la meva
germana i jo érem els únics nebots que en aquell temps els freqüentàvem. Per
això i perquè li queia en gràcia, l’oncle em feia sentir com un príncep.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">No li passava el mateix al meu cosí, futur
hereu i deu anys més gran que jo. Compartíem la mateixa habitació i per això jo
sentia, a les cinc de matí, com, indefectiblement, el seu pare, des de la
porta, el despertava: “Nen, és l’hora”. Mentre ell anava a cuidar els animals i
després cap a la terra, jo seguia dormint. Quan em despertava pels volts de les
nou i baixava per esmorzar a l’àmplia cuina amb un foc de terra permanentment
encès, el retrobava a taula juntament amb l’oncle. Ja havien treballat
quatre hores i bé que es mereixien la safata amb costelles de xai i patates
fregides. Compartien somrients el suculent esmorzar amb el nen de ciutat, que
encara feia cara de son, abans de tornar a la feina. Eren dels rics del poble,
potser els més rics, però eren també uns treballadors portentosos.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">D’aleshores ençà les coses del mon han
canviat molt. Ho sabem i els diaris en parlen, però al camp es mantenen unes
constants profundes, inalterables. En morir el meu pare, vaig heretar la finca
de la Vall del Francolí. Un dia, mentre passava la desbrossadora per sota unes
oliveres que havia fet plantar al lloc dels avellaners que volen molta aigua,
va venir a visitar-me el meu cosí. En veure’m, em va preguntar, irònic, “què
vols fer de pagès ara?”. I sense esperar la resposta em va dir, seriós,
imperatiu, ancestral, amb un deix de qui ha estat maleït pel pes del dret i de
la història: “Tu no has de fer de pagès”.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA"> Vaig saber que em parlava amb la
saviesa familiar i l’esperança <i>lampedusiana</i> del seu pare.
Després d’una vida al camp tenia la certesa que allà no hi havia
esperança. No era l’únic. Avui la població activa en l’agricultura catalana en
prou feines arriba a l’1%. Els pagesos menors de 25 anys representen molt menys
de l’1% d’aquest 1%, a Tarragona el 0,4. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.85pt; margin-bottom: 0cm; mso-margin-top-alt: auto;">
</p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA">Mentre el capital globalitzat tendeix a la
concentració màxima, el camp europeu, sotmès a les seves lleis,
humanament es buida, tot deixant-lo ruixat d’herbicides, pesticides i
fertilitzants perillosos. Aquí, a més a més, es va estimular que s’omplís,
primer, de gallines i pollastres, després i fins ara, de porcs que no
volen enlloc més. Juntament amb una industria dispersa per multitud de
municipis, aquestes activitats han acabat de contaminar el sòl i el
sistema circulatori de l’organisme terra, és a dir, les escasses aigües dels
nostres rius i freàtics. Tothom se n’omple la boca però ja gairebé ningú estima
la terra o ho fan d’estranya manera. Més tard van arribar les subvencions
europees no pas per defensar una causa perduda, sinó per fer una liquidació
controlada i, per tant, burocratitzada. Els sotracs i les queixes, en tota
agonia, són inevitables. I a la ciutat de l’entreteniment aplaudim els
tractors, que sabem que no hi romandran, perquè també ens entretenen.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.85pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span lang="CA"><br /></span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZbzG-UeGr8lIxXLATjXh0EmJcK6dqwfusvEN1x_BfudBw75IH8oSG5rOkpQ42d5xSEQaP3MnObRW2j8BJm_A-aOU7qX9Am8Ad11eh66K4a7Lkec-o01Xe7cxTKJwmX3XeGbDexsSYPR-vhxVMsTcPIDhpG7EzOX1pcZX79c0hGlC_b5Ldal5YC6ukCy5/s623/jaume%20mercad%C3%A9.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="623" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZbzG-UeGr8lIxXLATjXh0EmJcK6dqwfusvEN1x_BfudBw75IH8oSG5rOkpQ42d5xSEQaP3MnObRW2j8BJm_A-aOU7qX9Am8Ad11eh66K4a7Lkec-o01Xe7cxTKJwmX3XeGbDexsSYPR-vhxVMsTcPIDhpG7EzOX1pcZX79c0hGlC_b5Ldal5YC6ukCy5/w400-h321/jaume%20mercad%C3%A9.JPG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> Pintura : Jaume Mercadé</div><br /><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-85155526998535011342024-02-15T09:00:00.001+01:002024-02-15T09:00:00.141+01:00Per terres d'Espanya VII<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvn6wJVW3-R3mPldf3Dl3luTmoX25Nm2FDygiqi2Xdr6lzmr5EEb4XhJxZK3biyTvvSo4QibEp7keiDg-eVKNTipg4_JHfy_ULxx1rqjQL2gX3lTVd95TvIAXbSRyXK8zxabAUvxUGtB__W9Fajt6ln56AiR0OVJ6fSglHDUIkPy2IPhtPDIW-Rkwmax-l/s400/Jaume%20Torrent.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="400" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvn6wJVW3-R3mPldf3Dl3luTmoX25Nm2FDygiqi2Xdr6lzmr5EEb4XhJxZK3biyTvvSo4QibEp7keiDg-eVKNTipg4_JHfy_ULxx1rqjQL2gX3lTVd95TvIAXbSRyXK8zxabAUvxUGtB__W9Fajt6ln56AiR0OVJ6fSglHDUIkPy2IPhtPDIW-Rkwmax-l/s320/Jaume%20Torrent.jpg" width="320" /></a></div><br /> Avui una nova interpretació <b>MAR EN CALMA</b> de Tarragó per Jaume Torrent.<p></p><div><br /></div>
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="80" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/1747326696&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true" width="100%"></iframe><div style="color: #cccccc; font-family: Interstate, "Lucida Grande", "Lucida Sans Unicode", "Lucida Sans", Garuda, Verdana, Tahoma, sans-serif; font-size: 10px; font-weight: 100; line-break: anywhere; overflow: hidden; text-overflow: ellipsis; white-space: nowrap; word-break: normal;"><br /></div><div style="color: #cccccc; font-family: Interstate, "Lucida Grande", "Lucida Sans Unicode", "Lucida Sans", Garuda, Verdana, Tahoma, sans-serif; font-size: 10px; font-weight: 100; line-break: anywhere; overflow: hidden; text-overflow: ellipsis; white-space: nowrap; word-break: normal;"><br /></div>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-48994387768071106402024-02-14T09:00:00.003+01:002024-02-15T10:48:10.406+01:00Els musics de Jazz a Catalunya CAPITOL 2<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZlRFWr5uTbcIoJgspb0Qori3Tm9iAbhiosl6GwWl2kHNs28LxW3wKESrGwqTgI__pJ1uMoG0DUnkZ4-Z2B1DAz7hFBKRg5yPEorflDbQC0GXMiTcwhknaNbhsPmlrvHpLjNrIfNam_0DXxLUyYMYTu9FIYX75CU4Ccwekgx4GBh-pFvQGUyWTCTaUCmwQ/s222/Josep%20Molins%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="87" data-original-width="222" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZlRFWr5uTbcIoJgspb0Qori3Tm9iAbhiosl6GwWl2kHNs28LxW3wKESrGwqTgI__pJ1uMoG0DUnkZ4-Z2B1DAz7hFBKRg5yPEorflDbQC0GXMiTcwhknaNbhsPmlrvHpLjNrIfNam_0DXxLUyYMYTu9FIYX75CU4Ccwekgx4GBh-pFvQGUyWTCTaUCmwQ/w320-h125/Josep%20Molins%202.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p><b>LLUÍS COLOMA</b></p>
<p><span lang="CA">El piano es un dels instruments més importants del jazz. De
fet aquesta música va néixer a les cases de tolerància de New Orleans a
començaments del segle passat de la ma de pianistes que actuaven en aquests
llocs i que en la seva majoria, no cal dir-ho, eren negres per una raó ben
senzilla, sortien més barats.<o:p></o:p></span></p>
<p><span lang="CA">A Catalunya sempre hem tingut i sortosament tenim excel·lents
pianistes de jazz. El més conegut e internacional de tots ell probablement ha
estat <b>Tete Montoliu</b> que al anys 60 i 70 era tot una figura i va tocar amb els
millors músics del moment.<o:p></o:p></span></p>
<p><span lang="CA">Avui peró vull dedicar aquest capítol a un altre pianista
barceloní, en <b>Lluis Coloma </b> (Barcelona
1973) convertit des de fa anys en un
gran intèrpret. El podeu escoltar en viu a molt llocs entre ells al Jamboree, on actua amb certa assiduïtat.<o:p></o:p></span></p>
<p><span lang="CA">Si bé als seus començaments es va especialitzar en blues i
boogie woogie, actualment té un extens repertori de temes propis que interpreta
sempre recolzat pel components del seu grup, <b>Manolo Germán</b> al baix,-
un gran instrumentista, <b>Arnau Julià</b> a la bateria i sovint també <b>Héctor Martin</b> un
jove guitarrista que toca habitualment en un grup del que en parlarem un altre
dia “A contra blues “ <o:p></o:p></span></p>
<p><span lang="CA">Escolteu-lo en primer lloc fa un parell d´anys tocant un dels
seus boogies al festival de jazz de Terrassa<o:p></o:p></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/CZuQnQUZ184" width="320" youtube-src-id="CZuQnQUZ184"></iframe></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Seguidament escolteu-lo en en plan solista en
una peça que tothom coneix <i>“Tico-Tico"</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/kg6EPec6i5s" width="320" youtube-src-id="kg6EPec6i5s"></iframe></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">I per acabar si voleu podeu escoltar integre
el concert que va donar a la Fundació Joan March de Madrid fa pocs anys en aquest enllaç de You tube:<br /></span></p><div style="text-align: center;"><span lang="CA"><i>https://youtu.be/NgXURyUG018</i> </span></div><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-91163652090893332522024-02-13T09:00:00.001+01:002024-02-13T09:00:00.158+01:00El Carnaval de Venècia<p>Aquesta és la setmana del <b>Carnastoltes</b> i he recordat la meva visita a <b>Venècia</b> l'any 2011 on vaig tenir l'oportunitat de fotografiar les meravelloses disfresses que passegen pels carrers i canals de la ciutat.</p><p style="text-align: center;"><i>Clickeu a sobre de la foto per veure la sèrie completa</i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://photos.app.goo.gl/yyKTAynkdTUiV5ud2" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1013" data-original-width="1488" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkCSDnryxWrjpBJ2vCiNvKKYJ_4P2SNYuJwpDCGpJjtrh5kALtKs9u8w64dbOnLj2l80fWPZdBi6m7Jo7r4j-Fptmvq82USymF4eZT21MzQWNYi6ixHWVFnKhdhlWoVqRutxbke21qJkR5sYRbf_5Aot66Phvp-CpNmI4jLWMLIhZOsn-9d5wHn7tB_YM/w400-h272/venecia.JPG" width="400" /></a></div><p><br /></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6291655868080736987.post-12700567107605570202024-02-11T18:00:00.003+01:002024-02-11T18:00:00.140+01:00L' Ària dels dilluns<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="background: white;">El passat dimarts vàrem anar al
Palau a escoltar l’òpera <b>Rinaldo</b> de Haendel. No es tractava d’un grup
massa conegut però la veritat es que va resultar un concert extraordinari, com
va reconèixer el públic amb els seus llargs
aplaudiments. L’orquestra, <b>Les accents,</b> va sonar de meravella i els sis intèrprets
van cantar com els àngels, sobretot el contratenor <b>Carlo Vistoli.<o:p></o:p></b></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="background: white;">Per això aquesta setmana poso en
pausa la sèrie de les meves veus favorites per escoltar una de les àries de l’òpera
interpretada per en Vistoli</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/vMKjwN4-D2M" width="320" youtube-src-id="vMKjwN4-D2M"></iframe></div><br /><span lang="CA" style="background: white; color: black; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span><p></p>Josep M.Cortinahttp://www.blogger.com/profile/07174030982168449708noreply@blogger.com1