Pilar Rahola vs Obama

Com ja he dit alguna altra vegada la Pilar Rahola escriu molt, i en general força bé, als diaris. Amb matisos acostumo a estar bastant d’acord amb les seves opinions.
Però això sí, quan surt qualsevol tema relacionat amb Israel perd per a mi tota la seva objectivitat i bon criteri. L’article d’avui a La Vanguardia n’és un bon exemple.
Obama va fer fa uns dies a El Caire un discurs que molts han qualificat d’històric perquè marca clarament una nova posició, un nou esperit que ha de reorientar les relacions amb el món àrab. Suposa evidentment un canvi radical amb l’actitud dels darrers governs dels EEUU i obre les portes a una major entesa entre les dues civilitzacions. Va ser per a mi un discurs molt meditat, ponderat, i amb tota la intenció de reduir tensions i obrir portes al diàleg. Evidentment va ser un discurs de tipus general que per la seva mateixa naturalesa marcava una filosofia, una actitud, una intenció sense entrar en detall de mesures i plantejaments concrets.
Doncs bé, la senyora Rahola molesta, suposo, amb l’actitud més exigent del President amb Israel i amb el seu reconeixement que la situació a Palestina era insostenible afirma que “Obama es en política exterior un considerable émulo de Zapatero” i a sobre considera que ”el contenido fue una retahila de tópicos, con la única función de enjabonar al Islam, para ganar simpatías”.
Unes afirmacions com aquestes em semblen totalment infundades i reflecteixen una desconfiança malaltissa en un dels pocs polítics que en els darrers anys han obert alguna porta a una esperança de canvi. Perquè es vegi com són les coses el mateix diari publica avui també un article d'opinió de Samuel Hadas, analista polític i ex embaixador d'Israel a Espanya i al Vaticà, que curiosament resulta molt més ponderat i objectiu que el de la nostra prolífica comentarista.

En un món en profunda crisi no tenim gaires liders com l’Obama per desqualificar-lo amb aquesta frivolitat si no és pot parlar de mala intenció.