Aquesta interminable crisi no ens
deixa viure ni dormir des de fa ja massa temps. Gairebé només es parla del mateix.
Els mitjans ens bombardegen obsessivament amb més i més males notícies cada
matí, tarda i nit. Assistim perplexos a la inoperància de les polítiques
econòmiques ques’apliquen i finalment tots
tenim una tremenda sensació de desorientació, impotència, ràbia i desesperança.
A aquesta mateixa Secció d’ECONOMIA del Blog he publicat des de fa un parell
d’anys alguns articlets sobre diferents aspectes del tema.Ara, després de dubtar-ho bastant, en penjaré
un altre en el que es comenten els darrers esdeveniments i les possibles
perspectives que sembla es poden obrir en els propers mesos .Fer
pronòstics en aquest moments és gairebé suïcida però penso que cal
reflexionaren veu alta encara que sigui
per obrir alguna porta a l’esperança, amb el risc gairebé segur, és clar, d’equivocar-se. Si no us fa mandra llegir encara un
escrit més sobre aquest malson aquí el teniu.
Crec que el "Capitalisme" está jugant amb foc i mentres seguixin creixent les desigualtats en la distribució de la renta en el mon occidental, motiu ultim d'aquesta crìsi,aquesta no es pot acabar i si no s'acaba aviat poden succeir moltes coses.
Gràcies Josep Maria, si mes no és un petit alé d'esperança dins de la bogeria en que vivim!
ResponEliminaCrec que el "Capitalisme" está jugant amb foc i mentres seguixin creixent les desigualtats en la distribució de la renta en el mon occidental, motiu ultim d'aquesta crìsi,aquesta no es pot acabar i si no s'acaba aviat poden succeir moltes coses.
ResponEliminaJoan
Tant de bo aquests petits indicis que apuntes es reforcin i anem deixant endarrera les dificultats.
ResponEliminaJordi