Elisabet Raspall és una pianista i compositora vilanovina,
seguidora del Blog, que acaba de publicar el seu quinzè disc ALETHEIA, un
nou CD amb les seves més recents composicions jazzistiques que interpreta amb
un quartet. Un disc que acaba de guanyar el Premi Enderrock al millor disc de jazz de l'any
És una música molt personal, relaxant, agradable i plena de harmonies, ideal
per escoltar amb tranquil·litat. I potser puc afegir que en algun moment a mi
m'ha recordat les composicions de Duke Ellington o Antonio Carlos Jobim, potser
amb una mica menys de pulsió rítmica. L'obra ha sigut una de les seleccionades
pels premis Enderrock del 2025.
Us
proposo que escoltem avui la peça TANGO ROSA interpretada pel
quartet composat per Elisabet Raspall Piano, Gilbert
Bernadó Violoncel, Dani Pérez Guitarra i Pepi
Izquierdo Viola
Podeu trobar una àmplia informació sobre les activitats i la discografia de l'Elisabet a la seva pàgina web
Entrades
1 comentari:
Acabo d’escoltar tot el disc Atheleia, no nomes Tango Rosa. Ho he fet amb interès i després de més de setanta anys (Si, 70) escoltant jazz de tota mena, des dels estils més clàssics fins als més moderns em pregunto: aqui on es el jazz?
El jazz ha evolucionat molt al llarg del temps, des de el New Orleans, al Free Jazz, passant pe'l swng, bebop, cool, etc.... Però fins i tot en les seves formes més lliures, manté una essència —un ritme, una actitud, una manera de dialogar musicalment— que aquí no he sabut trobar en cap moment.
Fins i tot el Modern Jazz Quartet criticat per alguns per ser molt acadèmic -musica de càmera- transpirava "jazz" en totes les seves interpretacions
El disc esta be i potser si es mereixedor d'un premi, però em costa entendre per què s’ha classificat dins d’aquest gènere. O si?
Carles
Potser la música és bona. El que em pregunto és si la categoria és la correcta.
Publica un comentari a l'entrada