El Museu de la Ràdio "Luis del Olmo" a Roda de Berà

L'any 2012 es va constituir el Museu de la Ràdio "Luis del Olmo", ubicat al centre cívic La Roca Foradada, al bell paratge del Roc de Sant Gaietà, de Roda de Berà. El Museu neix d'una col·laboració entre l'Ajuntament de Roda de Berà, que disposa el personal i el local del Museu, i Luis del Olmo, que cedeix  per exposició un conjunt important d'aparells de la seva col·lecció.

El museu val molt la pena de visitar ja que, a més de ser un goig per la vista, tant pel continent com pel contingut, permet fer una passejada per la història de la ràdio, a través dels prop de 400 equips exposats.

Així, el museu disposa d'un conjunt de ràdios galena, de la dècada 1920-30, que va ser la primera tecnologia que van utilitzar els receptors, i que va constituir per molts l'inici de la seva relació amb la ràdio.

La següent etapa de la història de la ràdio va tenir lloc a través de l'ús de la tecnologia de vàlvules o tubs de buit, que van ser desenvolupats a partir de la invenció de l'audió o tríode per part de Lee de Forest.

Amb l'arribada de les vàlvules, la ràdio va gaudir d'un "boom" i d'una gran acceptació per part del públic en general i de les famílies en especial. Els aparells eren grossos, d'una estètica molt acurada, ja que estaven al centre de la vida familiar, i ocupaven espais privilegiats a la llar, com més endavant ho faria  la televisió. Passejant pel museu veurem forces equips i molt variats, però tots ells molt elegants.

Abans, però, la dècada de 1930, els règims fascistes europeus, i molt especialment Alemanya, van fer ús de la ràdio per fer propaganda política i adoctrinament amb les seves idees. L'estat alemany va promoure la fabricació de receptors de ràdio de preu assequible per donar suport a aquesta actuació.

El museu disposa alguns aparells d'aquesta època, que porten l'emblema de l'àliga o l'esvàstica. Així, el model VE-301 va prendre la seva denominació de la data del 30 de gener de 1933, el dia de la investidura d'Adolf Hitler com a canceller d'Alemanya. Aquests aparells només podien connectar-se a les emissores locals governamentals, que disposaven de monopoli informatiu.

Podreu veure també alguns aparells d'especial significació. Així, un dels primers aparells de ràdio portàtils per cotxe de l'any 1934, o un dels primers aparells amb bateries, que poden considerar-se un antecedent de les piles.

El museu té aparells de moltes nacionalitats, tan espanyols com d'altres països. Comparant la diferència tecnològica entre equips espanyols i equips americans de la mateixa època, constatarem que la difusió de la tecnologia entre països més i menys avançats  era lenta.

Com hem dit, el museu ha estat possible gràcies a la generositat de Luis del Olmo. No és doncs estrany trobar-hi records personals, com el primer receptor de ràdio que hi va haver a la casa familiar quan en Luis era encara un jove que intentava obrir-se pas en el món professional de la ràdio.

Passejant pel museu constatarem la reducció de dimensions i canvi a dissenys més funcionals que va significar la substitució de les vàlvules pels semiconductors o transistors, paraula que va donar nom a aquests aparells més reduïts, que a Espanya es van consolidar la dècada dels 60.

No ens estendrem més en la descripció dels aparells de ràdio del museu. N'hi ha molts i en gaudireu durant la visita. I és que volem en aquesta entrada dedicar un espai a les altres joies que disposa el museu. Molt especialment a les caixes de música: Una de suïssa de 1820 i un equip Polifon Sirion de 1885. Són una mostra de com el treball dels autòmates va constituir una de les primeres formes de producció mecànica de música,  a la que seguiria el fonògraf d'Edison, del que el museu en disposa diversos models. Podreu també contemplar un magnetòfon de fil, antecedent dels de cinta magnètica, tocadiscs i equips complexos del tipus pick-up.

El museu dedica també un espai a records personals de Luis del Olmo, molt especialment una selecció dels molts i merescuts premis que va aconseguir en la seva dilatada carrera. Igualment dins l'edifici del Museu hi ha  un espai dedicat a l'arquitecte Jujol - l'Espai Jujol - amb qui el director del museu va tenir una estreta relació, però aquest tema mereix específicament una entrada diferent d'aquest blog. I és que us recomanem que el dia que visiteu el museu de la ràdio, aprofiteu per visitar també la Capella de Jujol, de la  que es pot dir que és un espai reduït que us captivarà perquè està ple de bellesa.

Per a informació sobre la visita podeu consultar la web del museu.