Pàgines

divendres, 19 d’abril del 2024

Premis Nobel


M’ha semblat excessiu que Random House hagi anunciat “En agosto nos vemos”, obra pòstuma de Gabriel García Márquez, com “l’esdeveniment editorial de la dècada”. Certament, hi trobem l’empenta de l’estil del Nobel colombià, però aquest conte llarg o novel·la curta està lluny de les grans aportacions que l’autor ha fet a la literatura del Segle XX. La causa és que Gabo estava ja amb les facultats disminuïdes. I, tot i això, aquesta història d’una dona que un cop l’any es permet la recerca lliure de l’aventura, és un regal pels que tant apreciem la seva cadència i el seu vocabulari.

Seguint amb els guardonats pel més anhelat dels Premis, proposo una altra lectura també breu, la de “Matí i tarda” (Nórdica) del noruec Jon Fosse. Hi trobem un home en el trànsit de la vida a la mort. El llibre està escrit amb un estil aparentment senzill, musical i repetitiu, un poema en prosa que ens convida a llegir més de Fosse, fins ara molt poc conegut fora d’Escandinàvia.

No sé si el ja octogenari Eduardo Mendoza acabarà rebent el Nobel, però el que és segur és que manté el puls i l’ambició literària, com demostra la molta divertida “Tres enigmas para la Organización” (Seix Barral), on un grup de detectius esbojarrats pretén resoldre tres casos ben diferents que, potser, tenen un mateix origen.

M’agradaria creure que la greu malaltia que pateix Paul Auster li permetrà seguir escrivint, amb Nobel o sense ell. Mentrestant, m’ha emocionat  "Baumgartner" (Edicions 62/Seix Barral), un cant a la vida i l’amor d’un home vidu que troba motius per seguir gaudint del temps que li queda en la recuperació de l’obra de qui va ser la seva dona.

Com a contrast a aquests quatre varons tan reconeguts, trobem “El passat” (Edicions de 1984/Sexto piso), de l’anglesa Tessa Hadley, qui va començar a publicar a l’edat de quaranta-sis anys (ara en té seixanta-vuit) i de qui en els darrers anys ens estan arribant traduïdes novel·les que, com aquesta registren magistralment i subtilment les relacions personals i molt especialment les familiars.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada