L'Ària del dilluns

S’ha de reconèixer que a la segona meitat del segle XX el cant espanyol ha donat un nombre de tenors d’extraordinaris, molt per sobre de qualsevol expectativa basada en la difusió i els mitjans que l’òpera ha tingut al país. Serveixi com a indicador el fet que només hem tingut el Liceu de Barcelona com a teatre d’òpera del circuit internacional. Per fer-nos una idea d’aquesta extraordinària collita només cal mencionar els noms de Domingo, Carreras, Aragall o Kraus.
Avui escoltarem precisament aquest darrer, Alfredo Kraus, un cantant d’una gran elegància vocal. S’ha dit que ha estat la seva gran tècnica i la capacitat per triar els papers que realment convenien a la seva veu el que el va fer un dels grans i sobretot li va permetre una llarga carrera. Va ser un especialista d’òperes franceses – Gounod, Massenet, Bizet- i va cantar en interpretacions històriques amb totes les grans sopranos de la seva època, Shuterland, Callas, Scotto, Caballé, etc.
L’ària d’avui, “È la solita storia”, pertany a l’òpera “L’Arlesiana” de Francesco Cilea i encara que no és de les més conegudes crec que és molt bella i ens permet apreciar totes les virtuts del cantant. És important assenyalar que la gravació correspon a l’any 1995, és dir quan Kraus tenia ja 67 anys i com comprovareu una veu encara extraordinàriament jove i fresca.