El comiat a Vicens Ferrer. Una absència injustificable.

Ha mort Vicens Ferrer, un gran home del que aquests dies s’ha dit quasi tot. Lluitador a la guerra civil, jesuïta, i finalment seglar que ha desenvolupat una tasca monumental a l’Estat d’Anantapur a la India. La seva fundació ha estat reconeguda com un model de cooperació arreu del món.
Els seu comiat, que hem seguit a través dels mitjans, ha estat una gran manifestació de dol a la que han assistit més de 300.000 persones. Doncs bé, entre totes aquestes la Generalitat ha estat representada per Roser Clavell, Viceconsellera de Relacions Exteriors. Ni un vicepresident del Govern, ni un conseller, ni un representant del Parlament ni cap líder dels partits politics d’esquerres.
En canvi hem vist com l’Estat si que hi acudia representat al màxim nivell pel President del Congrés, que fins i tot ha intervingut llegint un text en la cerimònia, al que per cert acompanyava la Sra. Soraya Saez de Santamaria. La seva presència em sembla molt correcta perquè no es tracta aquí d’apropiar-se de les personalitats rellevants i treure’n partit sinó simplement de retre’ls-hi l’homenatge que es mereixen. Precisament per això crec que Vicens Ferrer i la seva Fundació, molt integrats en el voluntariat i la societat civil catalana des de fa molts anys, mereixien, jo diria que exigien, la presència i la representació pública catalanes al més alt nivell. És clar que com que no es tractava de cap final d’un torneig de futbol probablement es deu haver considerat que no era necessari i no hi ha hagut cap mena d’empentes per assistir-hi. A mi aquesta actitud m’ha semblat molt poc digna.