Abans d’ahir vaig anar a veure una òpera de les que retransmeten en directe als cinemes CINESA i de les que ja he parlat altres vegades. Es tractava de “L’or del Rin” que és pròleg de la tetralogia de Richard Wagner, composada a més per “La walkiria”, “Sigfrid” i “l’Ocàs dels Déus”.
L’argument em resultava en principi inversemblant, com acostuma a passar en general en el món de l’òpera, però a mesura que es desenvolupava la trama vaig arribar a trobar-li un cert sentit.... Resumeixo molt breument:
El Déu Wotan s’ha fet construir un gran castell que serà la seva nova residència. Però resulta que a l’hora de pagar-lo no té diners. Els gegants que l’han construït, els seus creditors, es presenten per cobrar el deute i accepten momentàniament la seva cunyada i deessa de l’amor Freia com a penyora fins que els pugui pagar.
En aquesta difícil situació financera Wotan es veu forçat a anar al regne dels nibelungs per tal de fer-se amb l’or del Rin, que Alberich havia robat prèviament a les nimfes que el custodiaven. A base de tota mena d’enganys aconsegueix els diners i pot pagar els deutes als creditors que de passada es maten entre ells a l’hora de repartir-se’ls, afectats ja per la maledicció que comporta posseir l’or robat.
Com veiem els Déus tenien també les seves fantasies, els seus deutes i problemes econòmics. Com els que avui han creat els s’han cregut també nous déus. Per una vegada l’argument d’una òpera m’ha semblat d’actualitat !
I a part d'això tant el montatge com els cantants i l'orquestra dirigida per en Baremboin des de la Scala de Milan extraordinaris.
Josep Maria,
ResponEliminaMe la vaig deixar perde¡¡. La que he vist és SIMON BOCANEGRA. també extraordinària.
Recorts
Joana
Em va ser impossible venir i ara m'has posat la mel a la boca, que no podré tastar...
ResponEliminaMontse