Mai és tan fosc

Costa escriure amb rigor sobre un projecte que gira al voltant d’algú conegut i estimat com és l’Arcadi Oliveres. Així doncs, deixarem el rigor per una altra ocasió i us parlaré del documental ‘Mai és tan fosc’ des de la parcialitat i la simpatia més absolutes. 

L’Arcadi és el protagonista de ‘Mai és tan fosc’. Una pel·lícula documental de petit pressupost sobre aquest economista, professor i activista de base cristiana, que ha aconseguit estrenar-se als cinemes Verdi.

Se n’ha parlat com una ‘road movie’, perquè la cinta fa èmfasi en el frenesí de desplaçaments constants –en cotxe, tren o avió- de l’Arcadi per pronunciar conferències i participar en xerrades aquí i allà, difonent la seva veu crítica amb el sistema capitalista. Per tant no és una biografia a l’ús, sinó més aviat una aproximació a una manera de ser, de pensar i d’actuar.

El documental es va gravar entre el 2011 i 2012, dos anys de sacsejada col·lectiva i personal per al protagonista. D’una banda, per l’eclosió del moviment ’15-M’, que l’Arcadi va veure i viure amb l’esperança de qui ha fet seu el proverbi xinès ‘Mai és tan fosc com abans que surti el sol’. De l’altra, per la malaltia i la mort d’un dels seus fills, el Marcel.  

La pel·lícula té la virtut de remoure, coneguis o no el personatge. Però com deia al principi, potser això ho hauria de dir algú altre. En qualsevol cas penso que la directora, Èrica Sànchez, ha aconseguit -com volia- no fer una pel·lícula “d’autoconsum” per a gent conscienciada o de l’entorn de l’Arcadi. Perquè la integritat i la humanitat que ell desprèn són d’interès universal, poc freqüent, però universal. 

Aquí teniu el trailer del documental que, repeetixo, es pot veure ara mateix als Verdi.