Els pares fundadors

Emmanuel Carrére va rebre tots els elogis - i va vendre molts exemplars - amb 'Limónov' (Anagrama), la inversemblant però certa biografia d'un personatge que va passar de poeta dissident, maleït i exiliat de l'antiga URSS, a líder reaccionari, nacionalista i xenòfob de la Rússia actual. Es comprén doncs l'interès amb que s'esperava la seva nova obra, EL REGNE (Anagrama tant en castellà com en català). I novament ens ha sorprès l'escriptor francès, qui ha recordat que fa un quart de segle va tenir una crisi de fe en el sentit oposat a l'habitual, ja que va convertir-se, per uns anys, al cristianisme. A partir d'aquest fet, explicat amb detall, Carrère investiga els inicis d l'expansió de l'església a través d'algunes de les seves principals figures, Pau i Lluc.

 No es tracta d'un tractat de teologia, sinó més aviat d'una història molt documentada   i parcialment inventada però narrada honestament i sense grans esforços imaginatius ni cap truc de best seller. Els interessos de l'autor són diversos: conèixer Jesús a partir dels textos escrits pels autors dels evangelis i les epístoles, assenyalant les contradiccions entre uns i altres; comprendre l'enorme mèrit  dels pares fundadors de l'església, que van crear, a partir de petites comunitats, un Imperi religiós i polític davant dels romans i en contra dels propis jueus; dibuixar hipòtesis sobre les diverses línies interpretatives del missatge dels apòstols i la càrrega purament literària de bona part del Nou Testament...

 Possiblement, aquest llibre sols ens interessi als que tenim una forta arrel cristiana en la nostra formació. No em sembla que afegeixi - ni potser ho intenti - massa a la nostra posició sobre els fets històrics del primer segle de l'era cristiana. Tampoc crec que ajudi a mantenir o gestionar cap crisi d'anada o tornada  de la fe. Però ningú podrà negar que, literàriament, Carrère continua sent un fora de sèrie que atrapa al lector jugant amb la realitat i la curiositat com a primeres matèries.