En Lluís, que va exercir durant anys la professió de linotipista
i editor, va dedicar la seva vida a la música. Durant més de quaranta anys - del
1951 al 1993 - va ser director de l’Orfeó Lleidatà i el gran impulsor del cant
coral a les comarques lleidatanes i creador dels Cursos Internacionals de
Música a la Caparrella i tota mena d’iniciatives musicals. Ferm catalanista va
ser parlamentari per Convergència i Unió del 1980 al 1984 i aquest darrer any
va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Aquest mateix dissabte l'hem acomiadat en una emotiva cerimònia a la seva parròquia de Santa Tereseta acompanyat per una munió d’amics i pels cants de l’Orfeó i altres cantaires que li han volgut dir adéu.
Avui li vull dedicar aquest espiritual negre que ell va fer traduir
al català i dirigí i enregistrà amb l’Orfeó lleidatà en un CD que em va regalar
ja fa molts anys.
Al seu funeral es va dir que la Bellesa era el seu motor i la porta a la zona espiritual de l’ésser humà.
ResponEliminaVaig tenir el privilegi d’aprendre a estimar la música al seu costat des de ben petit.
I a estimar-la des de moltes mirades: des de les primeres flors dels ametllers als ritmes que marcaven els moviments mecànics de la linotipia o el plor d’un nadó o, sobretot, la senzillesa vital que viu en el cant gregorià i tants altres cants monòdics especialment els nascuts del poble.
Descansa en pau.
Viu en nosaltres.
Moltes gràcies Jordi. Bonica reflexió. Ara cal continuar el seu mestratge.
EliminaMontserrat Virgili