Contes confinats

En Jordi Castells, habitual col·laborador del bloc amb la seva Secció de Mirades Curioses, ha donat mostres un cop més de la seva versatilitat i aquests dies ha escrit alguns contes en confinament. I ha comptat amb la col·laboració d’un altre bon amic comú i dibuixant, en Miquel Bort, que els ha il·lustrat.

Us els anirem oferint perquè passeu una bona estona. Avui començarem amb :

“L'avi invisible”

                                                            Dibuix: Miquel Bort

En Noé estava trist. Veia que molts dels seus amics anaven a jugar al parc amb el seu avi. Al seu amic Joaquim, l'avi li fa companyia abans de dormir i li explica contes fantàstics, i ell, alhora, comparteix amb l'avi els seus secrets. Però en Noé no té ni avis ni àvies. Tots quatre van morir abans que ell naixés i no ha tingut la sort de conèixer-los. Encara que la seva mare li ensenya fotografies d'ells i li explica com eren, no és el mateix; a ell li hagués agradat conèixer els seus avis, i això no pot ser. Potser per això se'n va a dormir trist.

De sobte, un vespre, quan en Noé s'estava cobrint amb els llençols per posar-se a dormir, li va semblar veure una silueta a la paret ... era la cara d'un home gran, amb cabells grisos i el front una mica arrugat, però amb un somriure encisador a la boca.

En Noé es va espantar una mica, però només una mica, perquè la cara de l'home era tranquil·la i afable.

- Tu qui ets ? - va preguntar en Noé.

- Em dic Abel, i sé que tu voldries tenir un avi. Vols que jo sigui el teu avi?

- Oh, sí ! - va dir en Noé, sorprès i content - podries explicar-me un conte?

- Tanca els ulls i escolta. Saps aquell que ...

En Noé, amb els ulls tancats, va escoltar bocabadat un conte que, encara que ja el sabia, li va agradar molt de sentir-lo explicar a l'avi. Aquella nit va dormir feliç i content com mai ho havia estat.

L'endemà, quan en Noé va anar a jugar al parc amb els seus amics, estava molt alegre. Encara que alguns d'ells anaven amb el seu avi, al vespre ell podria parlar amb el seu avi invisible.

I de sobte, en girar-se, el va veure allà, assegut en un banc, sol. D'altres vegades ja l'havia vist assegut en un banc. Mai hi havia parat massa atenció, però aquella vegada, en mirar-lo, va reconèixer aquella cara. Era la del seu avi invisible.

Va córrer cap el banc i li va preguntar:

- Escolta, tu com et dius ?

- Jo ? ... Abel ... - va respondre l'home sorprès

- Escolta ... vols jugar a que ets el meu avi ?

- Oh , sí, ... - va dir l'Abel - jo tinc un nét i una néta però viuen a Alemanya. Hi parlo per Skype i només puc jugar amb ells quan vénen per vacances.

Aquella nit l'avi invisible no va tornar a aparèixer a la paret, però en Noé va dormir molt feliç perquè sabia que l'endemà podria tornar a veure el seu avi Abel al parc.