Maixabel

MAIXABEL, la darrera pel·lícula de la directora Iciar Bollain, explica la història d’aquesta dona, vídua del polític Juan Maria Jauregui assassinat per ETA el 2006, i la seva trobada i relació amb els assassins del seu marit.

Abans del cessament dels atemptats terroristes declarat per ETA el  2011, es va iniciar un procés d’acostament entre familiars de les víctimes i els seus assassins repentits i que havien estat traslladats a la presó de Nanclares de Oca, a la província d’Alaba. Una operació que va despertar els recels i la incomprensió de moltes persones de les dues bandes que no estaven d’acord amb els principis i sentiments de perdó i repentiment que suposava el procés.

El tema ja s’havia tractat en diferents treballs i reportatges sobre ETA però en aquest cas es concentra molt especialment en les figures de Maixabel Lasa i els dos etarras.

Les interpretacions dels tres protagonistes  Blanca Portillo, Luis Tosar y Urko Olazabal són extraordinàries i donen una gran força a la narració