Tota una vida

Dos dels millors novel·listes europeus han publicat recentment llibres que tenen en comú la revisió de les vides dels seus protagonistes, marcades en tots dos casos per traumes amorosos.

IanMcEwan parteix a “Lliçons” (Anagrama) d’un abús patit per un menor a mans de la seva professora de piano. Són potser aquest fet i també les peripècies la seva família, marcada per fets secrets i per alguns dels grans esdeveniments històrics, les causes d’una vida truncada que s’allarga tristament en contraposició a l’èxit com escriptora de la dona amb el que el protagonista va tenir un fill. Novel·la llarga, ambiciosa i reeixida.

Antonio Muñoz Molina ens ofereix amb “No te veré morir” (Seix Barral) un llibre breu i amb un magistral exercici literari a les seves  setanta planes inicials, escrites sense signes de puntuació per explicar com una història d’amor juvenil truncada per l’entorn familiar i també polític de l’Espanya franquista. Dècades després, els dos protagonistes, ja a la tercera edat, es retroben i es torna a plantejar per l’home la possibilitat de ser valent. La decisió, creïble i dramàtica, la podreu llegir i valorar.

També hi ha un retrobament de l’amor i una revisió de vida a “Las despedidas” (Asteroide), de Jacobo Bergareche. I també aquí el protagonista ha de prendre decisions i ha de conèixer la que en el seu dia una altra -i transcendental- va prendre la dona retrobada.

Torna Sergi Pàmies a publicar un recull de contes. “A les dues seran les tres” (Quaderns Crema) insisteix en moltes de les seves peces en elements autobiogràfics i familiars de la vida de Pàmies i ho torna a fer amb la sensibilitat i l’eficàcia que el caracteritzen, així com en el canvi de l’humor i la ironia pel pessimisme i la malenconia dels seus últims llibres.

I per acabar aquest post dedicat a llibres que expliquen vides senceres, què millor que els relats autobiogràfics que publica la Donna Leon a “La meva pròpia història” (Edicions 62). Curiosament, Leon ens explica coses dels seus orígens familiars i de les seves opcions professionals quan era jove, així com  fets aïllats de la seva maduresa, però gairebé no hi apareix res sobre la seva literatura i el seu famós personatge, el comissari Brunetti. Tot i això,  recomanable pels seus lectors habituals.