Cap d’any

Fa força temps que no li escric, senyor editor. Durant uns quants mesos de l’any, vaig estar ocupat enviant evocacions musicals a aquest magnífic blog que amb dedicació i delicadesa vostè manté molt viu. Es encomiable la constància amb que troba continguts d’elevat interès i la fidelitat de molts col·laboradors aportant els seus grans de sorra. I com qui no vol la cosa, desprès de celebrar cap a la primavera la publicació del blog 3.333, ja som a tocar el començament d’un nou any, 2024.

Miro aquesta xifra i recordo quan el segle passat llegia textos divulgatius, històrics o assajos que projectaven cap el futur, idees de evolució, transformació i avanços tecnològics, industrials, mèdics o de tot tipus de comunicació. Llavors imaginava com serien i que passaria en arribar aquells anys futurs. I ara ja, sense ser gaire conscients, som a punt d’estrenar l’any vint-i-quatrè d’aquell segle que veiem a la llunyania.

Imagino que quan l’any 1968 Stanley Kubric va estrenar 2001 Odissea a l’espai, milers d’espectadors van sentir una barreja de curiositat i neguit al escoltar diàlegs en vers la evolució humana, la tecnologia, la vida extraterrestre i la intel·ligència artificial. Dons va passar 2001 amb més odissees a la terra que a l’espai; han seguit més de dues alterades dècades i aquell futur que no encertàvem a imaginar com seria, ja es present i ens provoca sensacions enfrontades.

Si em preguntés, senyor editor, que en penso d’aquesta primera gairebé quarta part del segle XXI, no sabria que dir-li. No tinc clar si em sento còmode o més aviat incòmode, si em produeix satisfacció o decepció, si estic tranquil o inquiet. Potser un barreja de tot, però amb una sensació que trobo s’estén de manera preocupant, masses coses no van be.

No vull, senyor editor, que a ningú se li ennuegui el raïm encomanant-li els meus dubtes. Es per això que proposo que cadascun dels dotze grans que ens empassarem amb cada campanada la nit de cap d’any, signifiquin un desig per que la visó futura sigui més optimista. Cadascú que triï els significats que vulgui. Jo em decantaré per valors com acceptació, comprensió, respecte, educació, coherència, solidaritat, o comportaments que afavoreixin la cultura i la comunicació verbal, escoltar, pensar, gaudir; tot acompanyant de la millor salut possible, és clar. Feliç 2024 per tothom!