Una duquesa italiana

Cada llibre de la irlandesa Maggie O’Farrell es converteix en allò que s’anomena “un èxit de crítica i públic”. A mi m’ha agradat especialment “El retrat de matrimoni” (L’altra editorial i Asteroide), on ficciona sobre la curta vida de la florentina Lucrezia de Medici al segle XVI. Els designis familiars la varen convertir sent encara una nena en l’esposa del Duc de Ferrara, però un any després del casament va morir en circumstàncies no aclarides. El domini del ‘tempo’, l’ambientació, la fluència de la narració i l’administració de la intriga són magistrals. I queda pel lector la interpretació dels fets a la llum dels criteris polítics i de gènere del Renaixement, feliçment diferents dels nostres.

Dues de les millors escriptores en català sorgides en els últims anys han publicat a Proa nous llibres. Marta Orriols es posa a la pell d’una periodista corresponsal al Líban que decideix tornar a Barcelona a “La possibilitat de dir-ne casa”. El doble impacte traumàtic de la represa de la relació amb la família i el retrobament amb un antic amor la farà prendre noves decisions vitals. I Patrícia Gurt torna a fer molt bons contes a “Biografia del foc”. Alguns relats són especialment refrescants i altres ben tràgics. Tant els més realistes com els de component memorialístic i fins i tot oníric mostren la qualitat de l’autora.

Jordi de Manuel combina els seus coneixements científics i la seva vocació cap a la novel·la negra a Caront (Clandestina), on els habitants d’una nau espacial s’enfronten a una sèrie d’assassinats i una policia ha d’esbrinar les causes i l’autor dels crims. Ciència-ficció de qualitat.

Acabo amb dos llibres força originals. La coreana Han Kang confronta a “La classe de grec” (La Magrana i Random House) un professor que s’està quedant cec amb una  alumna muda. Les seves històries, els seus traumes i les seves solituds estaran destinats a trobar-se. I ull a la gallega Alba Carballal, qui canvia a “Bailaréis sobre mi tumba” el seu estil força humorístic per un altre molt diferent i amb molt ritme per recuperar històries de Galícia als anys de la transició: la ruta del bakalao, el txapapote, el pop, el rock... Tot,  a través de les perspectives dels components d’una família molt dividida.