Pàgines

dimarts, 16 de gener del 2024

Lectura per gener


Fa vint anys va morir
Manuel Vázquez Montalbán. Ai! Estic segur que entre els lectors d’aquest blog som majoria els que l’enyorem. Feliçment, enmig de la tasca de catalogació dels seus arxius va aparèixer una joia, la seva primera novel·la, inèdita. “Los papeles de Admunsen” (Navona), escrita als anys 60, després que la seva dona,  Anna Sallès, i ell fossin detinguts i empresonats i quan patien penúries econòmiques i dilemes morals que alimenten part de la història del llibre. Els innumerables seguidors de MVM podem constatar en el text molts dels grans elements estilístics i temàtics i del transfons ètic que configuren la riquíssima obra posterior de l’autor. Ajuda molt la lectura del llarg i brillant text introductori de José Colmeiro.

Continuarem aquest post amb tres molt bons llibres de dones joves i de tres països diferents. També els estils són diversos, però tenen en comú la centralitat de la família. La xilena Alia Trabucco Zerán, de qui havia proposat ja la meravellosa “Limpia”, veu ara editada a Espanya la seva primera novel·la, “La resta” (Lumen), un retrat del que queda de la generació escapçada per la dictadura de Pinochet i l’ençaix amb la generació dels seus fills. 
La periodista italiana Vanessa Raimo retrata a ”Nada es verdad” (Asteroide) la seva pròpia família i ho fa sense límits i amb tanta cruesa com amor amb unes estratègies que composen un fresc molt vívid i li han procurat la concessió del premi Strega Giovanni.
La sevillana
Elisa Victòria torna a sorprendre’ns amb Otaberra (Blackie Books), una història d’amistat trencada per un fet tràgic que genera un sentiment de culpabilitat terrible en la protagonista.

I acabo amb un llibre, “Fràgil virtut” (Ariel) que potser té un valor literari limitat però que, a més de recordar tant a Hammett o Chandler com al ja citat Vázquez Montalbán, aconsegueix bastir una trama molt solvent de crim i corrupció amb una escriptura àgil i un sentit de l’humor generós i àcid. L’autor és el conegut advocat penalista català Javier Melero, qui assegura que es basa en un cas real, trufat d’empresaris, sicaris i advocats; i m’he quedat amb ganes de que continuï escrivint novel·les com aquesta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada