Per aquest estiu us proposo novel·la negra, tot i que alguns dels llibres que apareixen al post s’identifiquen sols parcialment amb aquesta etiqueta. Comencem amb ‘Las fieras’ (Seix Barral) de la barcelonina Clara Usón, que recorda els anys de plom del terrorisme etarra i de la resposta de terrorisme d’Estat que va inflamar encara més la situació al País Basc. Hi veiem una barreja de personatges reals i ficticis, destacant entre els primers la Idoia López Riaño, coneguda com “la Tigresa”, qui entre d’altres coses va formar part del sinistre Comando Madrid. Tant els que vàrem viure aquells temps com els lectors joves podem trobar-hi un retrat ajustat d’uns temps i unes violències que no haurien de tornar mai més.
També apareix el terrorisme d’Estat a ‘El anillo del general’ (Alfaguara), de Benjamín Prado, on novament el
professor de secundària Juan Urbano ha de fer de detectiu, aquest cop per
encàrrec del Ministre de l’Interior, per tal d’investigar accions combinades de
policies franquistes i agents argentins d’extrema dreta. El misteriós robatori
de les mans del cadàver del general Perón al 1987 a un cementiri de Buenos
Aires és el punt de partida d’unes trames que es perllonguen fins l’actualitat.
La dictadura militar argentina i els aspectes més foscos de la transició són
explicats al llibre amb rigor i detall.
Saltem al Quebec, on la Louise Penny torna a activar a l’inspector Gamache a ‘El reino de los ciegos’ (Salamandra). Porto
anys recomanant els llibres d’aquesta sèrie i potser aquest és el millor dels
darrers. S’hi combinen molt àgilment moments crítics del protagonista, els seus
veïns i la seva família en un conjunt de conflictes i misteris que comencen amb
una estranya lectura de testament.
I acabem amb la violència immobiliària. L’esclat de la
bombolla financera espanyola ha inspirat bones pel·lícules i obres de teatre, a
més d’assajos i cròniques, però no masses llibres de ficció. L’advocat català Artur Fornés, qui coneix de prop el
tema dels desnonaments que han deixat sense habitatge centenars de milers de famílies,
es centra a ‘La pèrdua’ (Neopàtria)
en dos casos, els de la Dèbora i el Narcís, en un retrat versemblant de com la
vida es pot torçar injustament per causes que escapen a la voluntat i les
decisions personals i sense la resposta que haurien hagut d’encapçalar els
poders públics. I ja em perdonareu que hagi començat defensant uns bons llibres
i hagi acabat manifestant-me pel dret a l’habitatge. ‘La cabra tira al monte’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada