Recuperant històries

M’ha sobtat i m’ha agradat que el mallorquí Sebastià Alzamora hagi dedicat el seu darrer llibre, “El federal” (Proa) a recuperar la poc coneguda rebel·lió política i militar que ciutadans empordanesos, liderats per alcaldes i diputats, varen fer contra la monarquia borbònica al 1869 amb l’objectiu d’assolir una República Federal. Alzamora parteix de la molt interessant figura de Pere Caimó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols i Diputat a Corts. La novel·la ficciona amb eficàcia els fets a partir de personatges reals i altres inventats i reservant un paper poc habitual a algunes dones. 

Molt més pròxima és la història de la controvertida transició espanyola. El periodista Bru Rovira aconsegueix barrejar a ”Matar el director” (en català i castellà a Navona) política, corrupció, sexe, violència i una reflexió que també és un homenatge al periodisme d’aquells anys. El resultat és una bona novel·la negra amb sabor clàssic.

També pertany al gènere negre “Historias de la medianoche” (Anagrama), del francès Laurent Mauvignier. Amb paciència i minuciositat, hi veiem uns segrestadors d’una família que amaga un secret. El món rural francès és l’escenari d’una trama que avança morosament intrigant al lector.

I acabem el post amb dos dels millors novel·listes espanyols actuals. Juan Tallón ens sorprèn amb elements fantàstics a “El mejor del mundo” (Anagrama), on desdobla la història d’un personatge peculiar,  fins i tot en el seu cognom, Hitler. La doble realitat estranya i interroga no sols al lector sinó sobretot al protagonista.

L’Ignacio Martínez de Pisón ens ofereix a “Ropa de casa” (Seix Barral) una autobiografia dels anys que van de la infància i joventut a Logronyo i Saragossa fins als seus inicis com escriptor exitós a la Barcelona dels 80 i primers 90. Molt interessant pels que seguim amb entusiasme la seva obra, especialment si a més som companys de generació.