Empatia

Escric aquesta nota sota l’impacte de la catàstrofe valenciana. Però també amb l’emoció de la demostració de solidaritat de tantíssima gent pertot arreu, començant pels veïns i veïnes dels afectats. I d’empatia n’hi molta als llibres de la novaiorquesa Sigrid Nunez, qui per cert va inspirar amb ‘Cuál es tu tormento’ el film més recent de Pedro Almodóvar. El darrer es diu ‘Els vulnerables’ (Ara editorial i Anagrama) i explica entre moltes d’altres coses la curiosa convivència d’una dona madura i un noi jove a un pis de Manhattan durant la pandèmia mentre cuiden d’un lloro. Aquesta circumstància serveix a Nunez per parlar de moltes altres coses: la solidaritat, la malaltia, el diàleg inter generacional, la literatura... amb el seu estil aparentment desordenat i amb una força emotiva molt especial.

Una altra nord-americana, la californiana Emma Cline, supera al meu parer les obres anteriors amb ‘La convidada’ (Anagrama en català i castellà), on una jove scort de quin passat no sabem gran cosa persegueix l’estabilitat que li pot donar un milionari. Tot i la seva enorme resiliència, els seus pitjors enemics seran les seves addicions a la droga, l’alcohol... i la cleptomania.

També acumulen molta sensibilitat els altres tres llibres que proposo aquest mes. Molts coneixem José Luis Sastre per acompanyar brillantment l’Àngela Barceló a l’Hoy por hoy de la cadena SER. La seva primera novel·la, ‘Las frases robadas’ (Plaza y Janés), narra la relació d’una dona amb el seu pare, qui pateix una malaltia terminal i defensa el dret a una mort digna.

A França està tenint un gran impacte ‘Trist tigre’ (Anagrama en català i castellà), text autobiogràfic de la Neige Ninno. L’autora narra la llarga història d’abusos que va patir del seu padrastre durant anys i es pregunta per la ment del criminal i per les actituds insolidàries de bona part de l’entorn familiar i social quan finalment va denunciar els fets i va aconseguir una condemna.

Acabo amb ‘Quan s’esborren les paraules’ (Columna), el darrer lliurament de la trilogia que el gran periodista Rafel Nadal ha dedicat a rescatar la vida de la seva família. En aquest cas podem parlar de dos llibres en un. Si en la primera part reflexiona sobre el llegat que els pares han deixat en els seus dotze fills, a la segona incorpora la memòria que ell mateix deixarà en la seva filla i els seus nets. Un exercici que interpel·la clarament la identificació sentimental de cada lector.