dijous, 3 d’abril del 2025

Un complet desconegut


Impulsat per Pete Seeguer, a qui coneix en els mitjans de la musica folk a NovaYork, la pelicula “ Un complet desconegut” tracta dels meteòrics inicis de la carrera de Bob Dylan que en pocs anys passarà a ser una figura internacional de primer nivell.

Es concentra en el període comprès entre 1961 i 1965, any del Newport Folk Festival en el que Dylan produeix una ruptura radical en la seva música folk i passa d’utilitzar una cançó molt personal tocant la guitarra acústica, a actuar amb un conjunt amb guitarres elèctriques en un terreny en la línia del rock. Aquesta ruptura en el terreny musical suposa també altres trencaments personals, tant a nivell d’amistats i relacions personals, especialment amb Pete Seeger, Joan Baez i la seva parella d’aquells anys Suzy

El guió de la pel·lícula està molt ben travat, els ambients molt ben descrits de manera que no decau el seu interès malgrat una durada bastant llarga de 140 minuts.

Destaca especialment l’actuació de l’actor francès Timothée Chalamet que broda el difícil paper de protagonista a qui físicament s'assembla molt.

En conjunt com diu l’exigent Carlos Boyero “una bona i emotiva pel·lícula”

Aquí teniu de regal un enregistrament del famossíssim "Like a rolling stone" enregistrat el 1965.


dimecres, 2 d’abril del 2025

Zurbarán al MNAC


El MNAC acaba d'inaugurar l'exposició ZURBARAN (sobre) Natural basada en els tres quadres en que el pintor va retratar la imatge de San Francesc d'Asís. Es tracta de La visió de sant Francesc pel papa Nicolau V, basada en l'episodi llegendari segons el qual aquest pontífex va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d'Assís. 

A partir d'aquest tres retrats i d'alguns altres retrats religiosos i natures mortes s'ha tractat de conectar-les amb obres d'autors contemporanis amb els quals es poden apreciar alguns elements de conexió en les formes i en la recerca d'espirtualitat, entre els quals Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies .

El nostre videógraf ens ofereix el seu reportatge.



dimarts, 1 d’abril del 2025

Taktika berri


Aquest restaurant basc és un clàssic de la ciutat i un dels primers restaurants bascos que van oferir una barra de “pintxos”.

Els tres propietaris originals van llogar-lo el 1995 a una parella de bascos acabats d’arribar a Barcelona, en Julián Fernández i la Carmen Erdocia, cap d’ells s’havia dedicat a la gastronomia anteriorment, però ella era una bona cuinera i la proposta va ser un èxit, així va néixer el “Nou tàctica”, que és el que significa Taktika berri. Abans havia estat un local per fer unes copes i veure futbol (d’aquí el seu nom origina: taktica).

Avui hi trobareu la mateixa barra de sempre i un parell de menjadors força grans, més una sala privada, on us serviran una excel·lent cuina basca, que és de la que parlarem, ja que dels seus pintxos n’haureu sentit sobradament a parlar.

Ofereixen una carta curta, la de les seves receptes originals, i d’aquesta manera podreu provar el més típic de la zona, les seves “pochas” són quelcom gens pesat, suaus, tendres, portades directament del País Basc, acompanyeu-les d’una sidra per començar; al seu tronc de lluç hi canten els àngels i el pastís de flam i formatge és d’estrella. A més d’alguns plats de temporada, fora de carta, podeu encarregar, quan feu la reserva, el bescoll de lluç, altrament conegut com a “cogote de merluza”, amb el que, abans de tastar-lo, ja començareu a salivar.

Gozatu aitortutako Euskal sukaldaritzaz! O sigui, “gaudiu de la reconeguda cuina basca”.

C/ València, 169
08011 Barcelona

diumenge, 30 de març del 2025

L' Ària dels dilluns

Haig de confessar la meva atracció per l'òpera barroca i el registre vocal dels contratenors. Per això us proposo que avui escoltem una ària molt coneguda "Ombre mai fu" de l'òpera Serse de Haendel.

Segur que ja l'heu escoltada més d'una vegada però aquesta meravella com més s'escolta més agrada, sobretot si la interpreta la meravellosa veu del contratenor argentí Franco Fagioli.

Aquí va!




divendres, 28 de març del 2025

BARCELONA Fotografia històrica



L'Ajuntament de Barcelona acaba de publicar la reedició del llibre de fotografia històrica BARCELONA que en la seva primera edició es va publicar el 2015. Es tracta d'una col·lecció de fotografies en gran format de la ciutat en el període 1900-2024, obra de rconeguts fotògrafs.

Us deixo aquí la crìtica que vaig publicar recentment al NÚVOL.


dijous, 27 de març del 2025

COSES QUE NO ENTENC ( O SÍ ) LXXXII


Ja fa temps que com que no entenc (o sí) gairebé res del que passa no escric cap post en aquests Secció. Però davant d'aquest món de bojos que estem vivint m'he animat a escriure alguns dels interrogants més recents.

. Que un país com Rússia amb un PIB que és un 9% del de la UE pugui posar en perill la pau a Europa i a tot el món.

. Que personatges criminals i delirants com Putin o Trump puguin fer i desfer i posar el món en una situació límit.

. Que els mecanismes de control que suposadament té la Constitució del EEUU s’estiguin demostrant tan febles i inoperants davant dels delictes i les arbitrarietats comesos per Trump i els seus còmplices.

. Que davant de la creixent amenaça bèl·lica la solució sigui tornar als temps de la guerra freda i fer inversions colossals, en detriment de l’estat del benestar, en armaments que o bé tindran simplement caràcter dissuasiu o bé algun dia s’utilitzaran per un enorme conflicte bèl·lic.

. Que des de la Comissió europea es pugui pensar que un ridícul kit de subsistència per 72 hores pot resoldre les necessitats de la població en cas d’un conflicte seriós.

. Que puguem assistir impertèrrits a un espectacle com el de les mentides mes descarades imaginables que Rajoy, Cospedal i Sánchez Camacho tenen el valor de dir, en seu parlamentària, davant de proves inapel·lables de la seva participació en fets clarament delictius.

. Que aquests fets puguin passar impunement davant dels ulls de bona part dels mitjans de comunicació i sobretot del òrgans més elevats la justícia.

. Que  davant de la pujada de l’extrema dreta i la seva vinculació al PP els partits que integren el govern i la suposada majoria parlamentària siguin incapaços de posar-se d’acord per aprovar les pressupostos i altres lleis de la màxima importància, fent així el joc al conglomerat PP-Vox.



dimecres, 26 de març del 2025

De Montmarte a Montparnasse.

El Museu Picasso presenta aquests dies una magna exposició: "De Montmarte a Montparnasse. Artistes catalans a París 1889 - 2014 " que ens mostra els treballs dels pintors catalans que a finals del segle XIX i començaments del XX varen viure i treballar a París. La ciutat travessava uns moments  esplendids amb diverses exposicions internacionals i era sens dubte la capital cultural del món.

Podreu gaudir d'obres dels grana pintotrs  d'aqeuells anys com Santiago Rusiñol, Miguel Utrillo, Enric Clarasi, Ramon Casas, PidelaSerra, Anglada Camarasa i naturalment Pablo Picasso, entre molts altres.

Però afanyeu-vos perquè malauradament aquesta vegada avisem tard i l'exposició s'acaba a finals de més

Us deixo aqui algunes imatges dels quadres de l'exposició.

Clickeu a sobre per veure la sèrie

I aquí teniu també el vídeo del nostre col·laborador Climent Vilella.


dimarts, 25 de març del 2025

Ha arribat la primavera!

Ha arribat la primavera. I mireu quina fotografia vaig fer ja fa uns anys que ironitzava amb el missatge publicitari que utilitzava llavors la gran cadena comercial El Tall britànic


diumenge, 23 de març del 2025

L' Ària dels dilluns

L'altre dia remenant pel You tube em vaig trobar amb aquest vídeo en el que la gan soprano Renata Tebaldi canta la coneguda ària de la Butterfly Un bel di vedremo, I això em va recordar que fa ja molts anys els afeccionats a l'òpera es dividien en dos bandols: el Callians i els Tebaldians. Jo clarament formava part del segon i per això us proposo que escoltem avui la meravellosa veu de la Renata.





 

dissabte, 22 de març del 2025

Manuel Humbert, l'àngel del Noucentisme


Commemoració del Cinquantenari de la mort del pintor Manuel Humbert, l’àngel del Noucentisme.

Manuel Humbert ha estat valorat com un dels millors pintors espanyols del segle XX. Pel que fa a Catalunya, el filòsof Francesc Pujols el va definir com “el pintor angèlic de la nostra estimada pintura”.

Representant destacat del Noucentisme de vocació europea i d’arrels mediterrànies, Humbert  (1890-1975) va cultivar totes les tècniques i va estar obert als motius pictòrics que li oferia la realitat. La seva estètica reflecteix no solament una altíssima qualitat artística, sinó un compromís ètic, presentant-nos la realitat, per senzilla que sigui,  com  quelcom de meravellós.

Va tenir taller a París, on es va formar com a pintor, i a Barcelona, pràcticament tota la seva vida. Molt actiu als cercles de Montparnasse del 1909 al 1927, va mantenir una gran amistat amb Modigliani, que li va fer dos superbs retrats. Rafael Benet va dir que era “el missatger de París”.

Humbert va merèixer el primer Premi Nonell, el màxim reconeixement atorgat per la Generalitat republicana, i el Gran Premi de Pintura a l’Aigua a la III Bienal Hispano Americana de Arte.

La Fundació Rafael Benet promou les commemoracions del Cinquantè aniversari de la mort de l’artista, a les que s’han sumat i es segueixen sumant altres institucions com el MNAC, la Xarxa de Museus o l’Institut Europeu de la Mediterrània. El blog Prova i Error vol participar-hi de manera molt activa i anima als seus lectors a que també ho facin. Els esdeveniments que tindran lloc properament són:

. En el marc d’aquestes commemoracions  Cossetània Edicions ha editat la monografia L’àngel del Noucentisme. Vida i obra del pintor Manuel Humbert del nostre col·laborador Lluís Boada, que dimecres 26 de març arribarà a les llibreries.

. El dia 4 d’abril a les 11 del matí, a la missa conventual del Monestir de Montserrat es farà una pregària per Manuel Humbert i seguidament es farà una visita al Museu d’Art, on es presentaran obres seves i a les 13h. es podrà assistir al cant de L’Escolania.

. L’endemà 5 d’abril a les 12h. tindrà lloc al Museu de Valls la inauguració de l’exposició  més important que mai s’hagi celebrat de l’obra de Manuel Humbert, una retrospectiva a través de més de vuitanta obres entre les que figuren la majoria de les més importants, a cura de Lluís Boada. Col·laboren el MNAC i l’Institut Europeu de la Mediterrània. El mes de juliol l’exposició es portarà al Museu Abelló de Mollet del Vallès on romandrà fins el 5 de novembre..

Posteriorment, el blog anirà informant als seus lectors de tots els actes que s’aniran celebrant, confiant que seran dels seu interès. 


dijous, 20 de març del 2025

VIATGES ARREU DEL MON V Vietnam

Avui viatjarem a Vietnam, un magnífic país on varem tenir la impresssió que la invasió dels americans i la guerra que varen patir semblen molt oblidats.

Aquí teniu algunes fotografies.

Clickeu a sobre per veure-les totes


dimecres, 19 de març del 2025

Darrers llibres

Intueixo que molts dels lectors d’aquest blog gaudiran, per causes generacionals,  de la imatge que l’Andreu Claret dona de la Barcelona i la Catalunya de principis dels anys 60 a “La casa de les tres xemeneies” (Columna). 1962 va ser l’any de les inundacions del Vallès i aquest és un dels fets que viu un protagonista molt jove, acabat d’arribar de França, que en poc temps coneix els clarobscurs d’una ciutat derrotada però amb set de progrés i llibertat des del barri popular del Poble Sec.

La Marta Orriols retrata subtilment a “A l’altra banda de la por” (Proa) una dona que millora en la seva feina però ha perdut l’estabilitat de la seva vida familiar i no s’acaba d’atrevir a fer un salt endavant. Cal agrair la delicadesa de la narració, la seva austeritat i la seva profunditat.

Tot i que aquest post va de novetats, no vull deixar de proposar dues novel·les escrites als anys cinquanta pel gran novel·lista, psiquiatre i polític antifranquista Luis Martín-Santos, desaparegut al 1964. Per sort al Volum Tercer de les seves obres completes es recuperen les seves dues “Novelas inéditas” (Galaxia Gutenberg). Es tracta de dues petites peces: “El vientre hinchado” i “El saco”, clarament influïdes per l’existencialisme i per Kafka.

A “Victorian Psycho” (Lumen), Virginia Feito construeix una novel·la gòtica no exempta de sentit de l’humor, on la protagonista és una autèntica psicòpata que s’introdueix a una casa anglesa benestant amb un pla que anem descobrint horroritzats.

I acabo amb el plat fort del mes: “La vegetariana” (La Magrana i Random House) és un dels llibres pels quals la sudcoreana Han Kang ha aconseguit el premi Nobel de Literatura del 2024. Té tres parts i tres perspectives, les del marit, el cunyat i la germana d’una dona que un bon dia decideix no menjar carn... i més coses. Un text breu i exquisit que no pot deixar fred a cap lector. 




dimarts, 18 de març del 2025

LUMIÈRE la aventura continua


Auguste i Louis Lumière

S'acaba d'estrenar una pel·lícula documental que els amants del cinema no poden deixar de veure. Es tracta de LUMIÈRE La aventura continua que repasa la història del naixement del cinema a càrrec de la família Lumière a finals del segle XIX i començaments del XX.

A partir d'un centenar de les pel·lícules de Louis Lumière, que tenien una durada de només d'uns 50 segons, es passa revista als elements fondacionals de l'art cinemtogràfic. El reportatge està dirigit per en Thierry Frémaux, un especialsta del cinema i actualment Director de l'Institut Lumière i del Festival de cinema de Cannes. La selecció de les pel·lícules i els seus incisius i ocurrents comentaris a les filmacions donen vida a les imatges i al relat. 

Aquí teniu un breu spot de presentació.


diumenge, 16 de març del 2025

L' Ària dels dilluns

La Serena Sáez s'està confirmant com una de les nostres millors veus de soprano. Recentment va haver de suspendre un recital al Palau que s'ha anunciat ara per començaments de juliol. 

Mentrestant us propos que l'escoltem en l'ària "Les oiseax dans la charmille" dels Contes de Hoffman que posa a prova les facultats d'una soprano.



divendres, 14 de març del 2025

Su Majestad



Amazon Prime presenta SU MAJESTAD una sèrie de només set capítols de 30 minuts que he trobat força interessant. Tracta d'una ficció sobre la monarqua espanyola en la que un suposat rei d'Espanya, Alfons XIV, es veu obligat a renunciar al tron en favor de la seva filla, la infanta Pilar, degut a irregularitats financeres molt semblants a les de l'actual rei emèrit Joan Carles I

El guió és força divertit i les interpretacions dels protagonistes, Hector Alterio i sobrertot l'Anna Castillo, són excel·lents.


dijous, 13 de març del 2025

La Cubana II

Fa ja uns dies vaig recomanar la magna exposició de La Cubana que es presenta al Palau Robert.

Ara, el nostre videògraf  ha visitat també la mostra i ha preparat un magnífic vídeo que podeu veure tot seguit.

Hi trobareu retratats tota mena de materials de treball que la companyia ha guardat religiosamenr al llarg dels anys: Filmacions de les seves obres, retrats dels actors que han format part del grup, vestits, sabates, disfresses, materials d'atrezzo, etc, etc

Segur que els que ja han visitat l'exposició recordaran allò que hi varen veure i els que encara no hi han anat no trigaran gaire a fer-ho. 


dimecres, 12 de març del 2025

On anem?

 Davant de la confusió actual aquest acudit del Roto és, com sempre, molt encertat.


 

dimarts, 11 de març del 2025

Tinta al pinzell

La nostra amiga Ana Zelich segueix treballant i ara investiga noves formes expressives utilitzant la tècnica de imatges fetes amb tinta al pinzell.

Aquí en teniu una primera mostra:

Clickeu a sobre per veure més imatges

diumenge, 9 de març del 2025

L' Ària dels dilluns

Mentre rebeu aquesta la Newsletter del diumenge al vespre nosaltres serem al Palau escoltant la meravellosa veu del contratenor francès Philippe Jarouskky.

Per això avui us proposo que també l'escolteu en la seva deliciosa interpretació de l'ària "Vedro con mio diletto" de l'òpera  Il Giustino de Vivaldi.


divendres, 7 de març del 2025

KBr MAPFRE




El centre KBr MAPFRE presenta a la seva sala d'exposicions al  costat del Port Olímpic dos mostres de joves fotògrafs: l'espanyol  José Guerrero i el colombià  Felipe Romero         

Aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL fa uns dies


dijous, 6 de març del 2025

A Real Pain

A real pain es una pel·lícula que tracta del viatge a Polònia de dos joves cosins americans, fills de famílies poloneses, que s'incorporen a un tour guiat pel pais seguint les traces dels llocs on va viure la seva àvia abans del genocidi nazi.

El guió, ple de tristesa i alhora de moments amb fort sentit de l'humor, es centra tanbé en la personalitat dels dos cosins que ofereixen unaes magnífiques interpretacions. Un d'ells, en Kieran Kulkin, acaba de guanyar l'Oscar al millor actor secundari d'aquest any. 

Molt recomanable!



dimecres, 5 de març del 2025

Ajuda militar a Ucraïna

Evidentment  les pressions del EEUU perquè Europa augmenti la seva despesa en armament són un veritable disbarat que només fomenta la industria bèlica.

Però momés perque veieu la dimensió de les mentieds de Trump i el seu equip us adjunto una taula - feta per un seriós equip especialitzat en la gestió de dades - en la que es detalla la contribució d'ajuda miitar a Ucraïna  per habitant de la majoria de països occicdentals. I així veureu la ridícula xifra de despesa per habitant dels EEUU que exigeix als altres paisos que augmentin la seva.


dimarts, 4 de març del 2025

El Festival FINEART a Igualada


S'ha presentat a Igualada la XIII edició del Festival de Fotografia FINEART que com sempre està farcit de bones exposicions repartides en diferents espais de la ciutat. És una cita d'interès pels aficionats a la fotografia i qui es desplaci a la capital de l'Anoia ha d'aprofirar per dinar al magnific i popular restaurant SOMIATRUITES.

Aqui teniu la crònica que vaig esriure e NÚVOL que us pot ajudar en la visita.



diumenge, 2 de març del 2025

L' Ària dels dilluns

Avui. pensant amb el cruel i detestable president del EEUU us proposo que escoltem l'ària d'un personatge operístic violent i ccruel com ell  i se m'ha acudit el paper de Scarpia, el cruel governador de la Tosca.

Es tracta del Te Deum, interpretat per la magnífica veu del baix baríton Byn Terfel.

Que Déu ens agafi confesats!



divendres, 28 de febrer del 2025

VIATGES ARREU DEL MON IV Birmania

Reprenem avui la secció de Fotos de viatges arreu del món.

L'any 2001 varem viatjar a Birmània, que va resultar ser un dels paisos més bells i amables dels que he visitat.

Aquí teniu un breu reportatge fotogràfic dels seus paisatges i la seva gent.

Clickeu a sobre per veure més fotos



dijous, 27 de febrer del 2025

INFÀMIA al Museu Marítim


El Museu Marítim presenta aquests dies l'exposició INFÀMIA, dedicada a la memòria del tràfic d'esclaus en direcció a Amèrica. Bona part d'aquesta terrible prèctica es basaba en el transport marítim des de la costa africana a l'americana. Un transport que es feia en vaixells en una condicions terribles. Uns vaixells que sortien, entre d'altres, del port de Barcelona; sobretot des que el 1880 l'esclavisme va ser prohibit a Anglaterra i es feia de forma il·legal sobretot des de ports portuguesos i espanyols.

L'exposició informa sobre les característiques dels vaixells, les condicions dels viatges; dona dades del nombre, origen i destí dels esclaus i de les famílies catalanes dedicades al trafic. També documenta les fàbriques de sucre - ells  ingènios - a partir de la canya de sucre i les plantacions de cotó en la que també participaven molts empresaris catalans.



dimecres, 26 de febrer del 2025

Bernie Sanders speech


El panorama que es dibuixa arran de la pujada al poder de Donald Trump trobo que es esferidor.

Per això he volgut portar al Blog les paraules del conegut senador americà Bernie Sanders que expressa unes conviccions que confiem puguin fer de contrapès a les bogeries que practiquen en Trump i el seu equip de multi millonaris i tecnòcrates delirants.

BERNIE SANDERS SPEECH


dimarts, 25 de febrer del 2025

Fernando Botero al Palau Martorell

Al Palau Martorell, al carrer Ample 11, es presenta una gran exposició de l'obra del colombià Fermando Botero amb més de cent deu obres de diferents especialitats: olis, aquarelles, dibuixos, carbonets, pastels i escultures.

A les tres plantes del palau s'hi pot veure una mostra antològica dels singulars personatges sortits de l'imaginari i la paleta d'aquest gran artista colombià. L'exposició està molt ben estructurada i dividida amb una sèrie de seccions temàtiques: Amèrica llatina, religió, circ, el renaixement, presons, natures mortes, entre d'altres  

Només cal advertir que la mostra rep un gran nombre de visitants i que cal evitar, sempre que sigui possible, les visites de cap de setmana. Les entrades, a un preu de 16 euros (14 per jubilats), es poden adquirie amb tria de l'horari a la pàgina web  https://www.palaumartorell.com/visita

Per tal d'animar-vos a la visita aquí teniu les imatges d'algunes de les pintures exposades.

Clickeu sobre la foto per veure tota la sèrie


diumenge, 23 de febrer del 2025

L' Ària dels dilluns

El dimecres, gràcies a la invitació dels amics Cisco i M. Jesús vaig anar a la Faràndula de Sabadell a veure i escoltar NABUCCO. No és una de les meves òperes favorites de Verdi, encara que segons s'explica va ser el seu primer gran èxit. Però la representació va ser estupenda tant pel que fa a l'orquesta i els cors, especialitat verdiana per excel·lència, com per tots els interprets, especialment la soprano Eugènia Montenegro en el paper d'Abigaille.

Com es lògic, us proposo que escoltem avui els cors del Va pensiero en el que el poble jueu lamenta els seu desti. Un tema que ara, paradoxalment, cantaria el poble palestí.

El canta l'orquestra i el cor del Metropolitan Òpera House en una versió que va despertar tant el reconeixement del public que va ser objecte d'un bis.



divendres, 21 de febrer del 2025

Feliza i Nela

 


Els dos primers llibres d’aquest post tenen en comú ser novel·les sense ficció sobre dues dones, una que va ser famosa i una altra oblidada. El colombià Juan Gabriel Vásquez és potser el millor escriptor llatinoamericà que ha sorgit en el que portem de segle. A “Los nombres de Feliza” (Alfaguara) recupera la vida de l’escultora bogotana Feliza Bursztyn, qui abans de fer cinquanta anys, al 1982, va morir de sobte a un restaurant de París, ciutat on es va traslladar fugint de la violència política. Un dels seus companys de taula era Gabriel García Márquez, qui va escriure després que ella havia mort “de tristeza”. Vásquez recrea l’apassionant i molt accidentada vida de Bursztyn emmarcant-la en el seu context històric per esbrinar les causes d’aquesta “tristeza”.

Juan Trejo rescata de l’anonimat la vida de la seva germana Manuela a “Nela 1979” (Tusquets), una de les primeres víctimes de la droga dura a la Barcelona de la transició. Per fer-ho Trejo, que era un nen quan la Nela va morir a un hospital de València, va haver de trencar el silenci instaurat a la seva família i va buscar incansablement rastres de la protagonista a Espanya i a Itàlia. Cal agrair els esforços de l’autor, que ens recorden la Barcelona de la immigració i dels barris (Vallcarca, Montbau...) i la Ciutat Vella d’Ocaña, Zeleste i la plaça Sant Felip Neri, amb l’heroïna penetrant entre la joventut nascuda del boom dels 50 i els 60.

No havia llegit res de Manuel Baixauli. Doncs bé, l’escriptor de Sueca m’ha sorprès positivament a “Cavall, atleta, ocell” (Periscopi), premi Omnium Cultural 2024, on un fuster vidu s’enfronta a la criança d’un adolescent fent ús de la seva imaginació, la seva perseverança  i el seu talent. La senzillesa de la narració conviu amb elements màgics i el resultat genera en el lector a voltes neguit i a voltes pau, molta pau.

A “Madre de corazón atómico” (Alfaguara), el gallec Agustín Fernández Mallo relata la curiosa aventura del seu pare, un emprenedor castellà que va importar als anys 60 vaques a Galícia des dels Estats Units. Aquesta excusa porta a l’autor a revisar molts més fets de la història de la seva família i de la seva, en una novel·la profunda que va fluint amb aparent lleugeresa.

I encara més lleuger és el brevíssim i simpàtic llibre “Y uno se cree” (Alfaguara) en el que el mexicà-català Jordi Soler explica la història de la composició compartida amb Joan Manuel Serrat d’una cançó a partir d’uns noms imaginaris d’ocells selvàtics.