divendres, 20 de maig de 2022

Atlantic Crossing

"Atlantic crossing" és una altra sèrie breu - de només vuit capítols - que tracta de l'ocupació de Noruega per part de l'exercit alemany a la segona guerra mundial. El Govern i el rei del pais fugen a Suècia des d'on tracten de reorganitzar la resistència i l'exercit per lluitar contra els nazis. La princesa Martha, casada amb l'hereu del rei, marxa a Estats Units amb els seus fills. Allí es relaciona amb el cercle del president americà F.D.Roosevelt amb qui manté una ambigua relació que li permet recolzar la intervenció dels EEUU a la guerra.

Bon guió i bona realització. Força ecomanable. La trobareu a Movistar +



dijous, 19 de maig de 2022

Veus noves

 


Ha sorprès molt la irrupció literària de la Xita Rubert, nascuda al 1996 a Barcelona. A “Mis días con los Kopp” (Anagrama) ens mostra una veu pròpia a partir de la narració d’una curiosa trobada d’una adolescent i el seu pare amb una parella anglesa i el seu enigmàtic fill. Tot i que s’hi donen alguns fets lamentables i unes relacions complicades, la narradora en té un record feliç format per molts petits detalls i contrastats amb el posterior deteriorament cognitiu del pare de la protagonista, qui enyora la relació d’amistat i complicitat entre tots dos.

Em referiré ara a una altra primera novel·la, però no a una òpera prima, perquè l’autor és ni menys que el gran escriptor i director de teatre egarenc Sergi Belbel. Amb “Morir-ne disset” (Proa) ha guanyat el Premi Sant Jordi. El protagonista és un psicòpata que durant anys decideix eliminar físicament persones que ell considera negatives per a la societat o si més no per persones concretes, fent ús d’una varietat imaginativa de mecanismes i amb unes obsessions filològiques derivades del seu origen de xarnego que vol homologar-se a través de la correcció lingüística.

L’Eva Baltasar manté a “Mamut” (Club Editor), que tanca la trilogia iniciada amb “Permagel” i “Boulder” el seu bon nivell literari. Són molts els llibres “neo-rurals” que han aparegut en els últims anys, amb homes i dones que fugen de la vida urbana acceptant la soledat i els riscos.  Aquest llibre s’inscriu en aquesta onada i novament l’autora se’n surt amb èxit.

L’anglesa Tessa Hadley torna a referir-se a les classes mitjanes de la dècada dels 60 a “Amor lliure” (1984 i Sexto Piso). Una dona londinenca, casada amb un alt funcionari i mare de dos fills, altera completament la seva vida burgesa enamorant-se i convivint amb un jove i renunciant al benestar material i l’honorabilitat en uns moments de canvi social i cultural.

Finalment, recomano un llibre molt curt i amb aparença de divertimento del mexicà resident a Barcelona Juan Pablo Villalobos. A “Peluquería y letras” (Anagrama) el bon humor habitual de Villalobos es desplega sobre fets més o menys anecdòtics que pertorben la felicitat rutinària d’un escriptor al barri de Gràcia. El llibre, aparentment insubstancial, és en realitat un parany amb diverses capes que cal esbrinar i gaudir-ne.



dimecres, 18 de maig de 2022

Morandi a La Pedrera.

Un grup de joves devoradors de cultura vam experimentar un fenomen que segurament no es pot restringir a la nostra època. Hi havia artistes que t’havien d’agradar perquè el prestigi que gaudien en aquell temps i en els cenacles culturals influents ho imposaven. En el cinema això era palès, estar al dia de vegades ens va portar a combregar amb rodes de molí, amb “rotllos” d’una lentitud i una pretensió insuperables, alguns dels quals no serà difícil que ens vinguin ara mateix a la memòria. En les arts plàstiques també succeïa, però no tant, potser perquè la nostra devoció no era tan apassionada com la que dedicàvem al cinema. Al meu parer, l’expressió suprema d’aquest fenomen en pintura era Piet Mondrian, les làmines del qual, amb les seves geometries rectilínies en negre, vermell, blanc i algun groc de tant en tant, penjàvem sovint de les parets de les cambres i pisos dels joves dels anys seixanta i setanta.

Giorgio Morandi no era tan “popular”, però també era un artista indiscutible. A diferència de Mondrian, als grans pintors com Morandi la reproducció gràfica  també als ha donat molta fama però en canvi artísticament els ha empobrit moltíssim. Per exemple, és impossible de percebre-hi la subtilesa, el volum i la llum de les pinzellades. Així s’esvaeix el misteri pictòric i tot queda reduït, en els millors dels casos, a un cert enigma “literari”. La reproducció gràfica va bé als pintors “plans” perquè tot ho aplana. La llum constant sobre els quadres en la penombra de la majoria dels museus i sales d’exposició ha anat acabant de donar el cop mortal a la pintura viva, aquella que interactua amb la llum natural, infinitament variable, i ens sorprèn cada cop que la contemplem.

A Barcelona no hi cap museu que tingui morandis  i tampoc ens consta que n’hi hagi en cap col·lecció particular. Ens agradaria fer-ho, però no creiem equivocar- nos. És el que succeeix quan les institucions que vetllen pel patrimoni artístic no tenen pressupost per adquisicions. Aleshores no cal tenir una estratègia ni una política de compres. Com el col·leccionisme i el mercat de l’art són aquí prims com el paper de fumar, els col·leccionistes i els seus descendents, a cops per proïsme però més sovint com a mal menor davant la perspectiva de vendre a preus ridículs, ofereixen a les institucions les obres de la seva propietat. La política museística aleshores es redueix a acceptar les donacions i negociar-ne les condicions, o  simplement a refusar-les.

La darrera exposició de Morandi que es va fer a la ciutat data de 1985. Per tant, La Pedrera ens ofereix una d’aquelles oportunitats que, en aquest cas literalment, passen un cop o potser dos a la vida. Personalment, en aquest interval, havia vist poques obres de Morandi. En recordo un parell en un passadís dels Museus Vaticans, entre les estances pintades per Rafaello i els Michelangelo de la Capella Sixtina. En aquell context i aïllades de la resta de la seva producció, em van semblar alineades amb una de les tendències de l’art occidental dels darrers cent anys, que es caracteritza per una mena d’anèmia. En una paraula, no en guardava un bon record. Però front a la mostra que se’ns ofereix ara, la meva percepció ha canviat radicalment. L’exposició és una meravella. Dins un conjunt magnífic, hi ha algunes obres prodigioses i un parell o tres d’harmonies en blau que són vertaders miracles. L’exposició té la virtut afegida de presentar-­nos amb encert l’home i l’entorn on transcorregué la seva vida, la qual cosa, a més a més, situa molt bé una de les seccions de la mostra que m’ha semblat particularment interessant, la dedicada als seus gravats. Perquè Morandi va romandre tota la vida a la seva ciutat, on va fer sempre de professor de gravat a l’escola d’art.

Prepareu l’esperit i deixeu que la contemplació faci la resta. Vivim temps de distracció i no faré spoiler, però la conclusió, que cultivà Morandi, és aquesta: el més humil element de la realitat és mereixedor de la nostra completa atenció o, millor dit, ens mereixem de posar la nostra plena atenció a la realitat, fins i tot la més simple, fins i tot la nostra. Les obres de Morandi són una al·legoria d’allò que ens espera.

 

dimarts, 17 de maig de 2022

EL SOL a Cosmocaixa

COSMOCAIXA presenta una nova exposició de divulgació científica dedicada al SOl

És una mostra interactiva que ens acosta als secrets del sol i la relació tan intensa que en molts aspectes de la vida quotidiana mantenim amb la nostra estrella de referència.

Molt recomanable tant per a adults com sobretot per a joves i estudiants.


diumenge, 15 de maig de 2022

L' Ària dels dilluns


Aquesta setmana ha mort Teresa Berganza, sens dubte una de les  millors mezzo sopranos de la seva generació. Formava  part d’un excepcional conjunt de cantants d’òpera espanyols de la segona meitat del segle XX, tant homes com dones. Recordem algunes d’aquelles veus: Plàcido Domingo, Josep Carreras, Jaume Aragall, Alfredo Kraus, Joan Pons i entre les veus femenines Victòria del Àngels, Montserrat Caballé, Maria  Bayo i la mateixa Teresa Berganza.

Dubto molt que mai tornem a tenir mai més un conjunt tan brillant com aquest.

Tothom li reconeix a Berganza un timbre de veu preciós i una extrema elegància a l’hora de cantar, amb puresa, sense estridències ni artificis. Va ser una gran especialista en Mozart i Rossini.

Avui l’escoltarem en l’ària “Una vocce poco fa” del Barber de Sevilla de Rossini. Una meravella.

Descansi en Pau aquesta gran cantant.



divendres, 13 de maig de 2022

Dia Internacional dels Museus

El NÚVOL digital de cultura acaba de publicar un número monogràfic digital dedicat al Dia Internacional del Museus que es celebra demà 14 de maig.

Amb aquesta avinantesa passa revista a totes les exposicions en curs a Catalunya en aquestes dates que pot resultar molt útil pels amants de la cutura

Per això trobareu en l'enllaç següent la conexió amb el PDF que us permetrà disposar de la revista i tot el seu contingut.

Bones visites!


DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS


dijous, 12 de maig de 2022

El tros, bar de vins

Aquesta setmana he anat a una de les activitats que organitza aquest celler de vins, iniciativa dels periodistes Mariona Anglès Antoni Bassas, inicialment amb la complicitat de Lluís Llach i la bodega Vall Llach de Porrera. Diversifiquen la seva oferta i mensualment envien un butlletí d’activitats: sopars de maridatge, presentacions de productes o nits temàtiques entorn del vi. Jo vaig anar a la presentació de cinc dels pastissos de formatge que ofereix en Jon Cake a la seva botiga del Born, maridats amb cinc vins de la Terra Alta.

 A banda d’aquestes nits especials, hi podeu anar a fer l’aperitiu els caps de setmana o a sopar qualsevol dia, per fer un tast del munt de vins que tenen a la seva bodega, acompanyats de formatges o embotits i alguns plats freds o semifreds (“som un bar de vins, no un restaurant”, diuen). La principal peculiaritat és que disposen d’unes tines d’acer inoxidable que els permeten oferir vi a doll. Els preus de les copes estan entre els 3 i els 6 euros, ja us haureu adonat que, darrerament, l’import del vi per copes a Barcelona ha pujat en la mateixa mesura que disminueix la quantitat per copa servida. Aquí no són una excepció, però la seva oferta és molt àmplia i ben pensada.

El local està disposat en tres espais diferenciats, a l’entrada un espai més informal, al mig un menjador-sala amb piano i tot, i el final un pati interior. Aprofitant aquesta distribució organitzen també actes privats a mida i ofereixen la possibilitat de fer venir un xef a cuinar-vos a qualsevol hora: des d’un esmorzar de forquilla a un sopar gastronòmic. En definitiva un gran ventall de possibilitats per un espai relativament petit, però acollidor.



dimecres, 11 de maig de 2022

Establiments que han tancat a Barcelona


Sovint parlem de les botigues que van desapareixen de la nostra ciutat. Degut canvis de moda o costums, a l’evolució del mercat, als preus dels lloguers, la jubilació o mort dels propietaris i altres causes hem vist tancar al llarg dels anys nombrosos establiments i marques comercials .

Quan passejo pels carrers de Barcelona un sentiment nostàlgic m’envaeix i em fa venir al cap el record alguns d’aquests locals que em varen ser familiars, que vaig visitar de tant en tant.

L’altre dia vaig voler fer un esforç per enumerar els més significatius, limitant-me a aquells que jo podia recordar personalment.

Em vaig aturar en arribar al número cent però segur que si hi penssesim una mica en trobariem bastants més. Déu n’hi do! Aquí teniu aquesta llista per a nostàlgics. Si en recordeu algun altre no dubteu en escriure o enviar-me un comentari per fer-me’ls saber.

   
 
   
 
    

dimarts, 10 de maig de 2022

Passejada amb barret

Aquest darrer diumenge es va celebrar a Barcelona la 18ena edició de la Passejada amb barret que transcorre per la Rambla de Catalunya. Centenars de persones guarnides amb barrets cada cop més originals es troben al migdia  i caminen rambla avall xerrant animadament i admirant els capells dels altres.

Aquí teniu un petit reportatge fotogràfic que tracta de reflectir l’ambient i els models de barrets que s’hi varen veure.

Clickeu a sobre per veure tot el reportatge



diumenge, 8 de maig de 2022

L' Ària dels dilluns

El passat dilluns us parlava de la representació de Rigoletto per la Cia de l'Òpera de Sabadell a la que vaig tenir l'ocasió d'assistir. I ho feia en uns termes força laudatoris perquè em va agradar molt.

Ara m'ha arribat un vídeo promocional on els principals cantants expliquen el seu paper i se'ns els mostra en moments dels assatjos i de la represnetació. És un vídeo que també està molt ben fet i penso que paga la pena difondre'l. Al final trobareu les dates i els diferents teatres de Catalunya on aquest mes de maig es representarà aquest Rigoletto. Si teniu l'oportunitat de veure'l segur que us agradarà.


divendres, 6 de maig de 2022

Coses que no entenc (o sí) LXXIII

 


. Que gairebé cada setmana el Parlament de Catalunya ens sorprengui amb la notícia d’alguna irregularitat comesa pels seus empleats i dirigents.

. Que el CNI demani a un jutge i aquest concedeixi l’autorització per espiar un vicepresident del Govern, cosa que només es pot fer en cas de sospita de terrorisme.

. Que la Ministra de l’exercit i el President del Govern puguin dir que no estaven informats i no en sabien resen sabien res.

. Que algú pretengui que la candidatura pels JJOO d’Hivern té alguna possibilitat després del monumental i esperpèntic espectacle que estan donant les diferents administracions en la seva preparació.

. Que els agents dels Mossos d’esquadra que varen abatre els terroristes de l’atemptat de les Rambles hagin d’acabar demandant judicialment a la Generalitat sense que s’hagi pogut arribar a un acord negociat de les seves demandes.

. Que continuïn sense aturador les renuncies de líders polítics més abrandats del procés -  Cuixart, Sànchez, Puigdemont i ara Artadi.

. Que contínuament haguem de suportar  la celebració de judicis d’actes o fets ocorreguts fa cinc, vuit, deu  o mes anys abans.

. Que després de la pandèmia mantinguem plenament el model turístic anterior i que ja no puguem passejar amb tranquil·litat pel centre de la ciutat.

. Que abans els escriptors amb les seves obrees podien guanyar la fama i que ara siguin els famosos televisius ela que puguin esdevenir escriptors.

. Que els grans vencedors de la guerra, abans que acabi, siguin un cop més els fabricants d'armes.


dijous, 5 de maig de 2022

dimecres, 4 de maig de 2022

Steve Mc Curry: doble ració

Aquests dies coincideixen a Barcelona dos esdevenimensts relacionats amb el gran fotògraf americà Steve Mvc Curry: una exposició que malauradament ja està apunt d'acabar i la publicació d'un seu llibre sobre la infància.

Aquí teniu la crònica que he escrit pel NÚVOL



dimarts, 3 de maig de 2022

Fotos amb el mòbil

Ja he dit altres vegades que des de ja fa un mesos he deixat a l’armari la meva càmera Fuji.  Ara només treballo amb la càmera del meu mòbil que em dona uns resultats excel·lents. I sobretot que en portar-la sempre a sobre em permet fer fotos en qualsevol oportunitat que es presenti.

Algunes de les fotos que vaig fent en les meves passejades -urbanes i rurals - les penjo al meu conte d’Instagram josepmariacortina. Pels que no fen servir aquesta aplicació he preparat un petit àlbum amb les fotos que han tingut més bona acollida. Aquí el teniu.

Clickeu a sobre per veure totes les fotos



diumenge, 1 de maig de 2022

L' Ària dels dilluns

El dimecres vaig tenir la sort d’anar al teatre de la Faràndula convidat a veure la representació de Rigoletto en la temporada d’òpera de la Fundació Òpera de Sabadell.

Haig de dir que jo soc un verdià convençut i que Rigoletto és una de les òperes que més m’agrada del compositor de Busseto. Per a mi és una prova més del mestratge musical de Verdi. La seva música descriu sempre a la perfecció les escenes i els passatges dels llibrets i els seus cors són un dels complements de les meravelloses àries i duets.

I aquesta vegada la producció que vàrem poder veure va ser molt encertada. L’escenografia senzilla i sense estridències  però eficaç,  amb vestuari molt encertat però sobretot cal destacar la gran qualitat del repartiment. Començant pel baríton Luis Cansino en el paper de Rigoletto, que va cantar molt bé i seguit pel tenor Antoni Lliteres, el Duc de Mantua, i també la soprano Eloisa Veldez que va estar molt bé com a Gilda. Tota la resta de personatges van estar a l’alçada. En resum una representació que va agradar molt al públic que va aplaudir d’allò més.

Nosaltres escoltarem el duet "É il sol dell'anima" interpretat per la parella més guapa del circuit l'Aida Garifullina i en Juan Diego Flórez. Una veritable delícia


dijous, 28 d’abril de 2022

El Liceu on line

El Liceu acaba de llençar un projecte molt innovador i ambiciós.

Es tracta d’una plataforma digital en la que per un preu molt raonable - 60 euros  (40 si om es subscriu abans del 30 de juliol) - es podran seguir per streaming cinc de les òperes de cada temporada. Es podràn veure en dos modalitats: La  retransmissió en directe i uns dies després la versió editada disponible tantes vegades com es vulgui i que tindrà tota una sèrie de funcionalitats molt interessants per a l’espectador.

Trobareu en la pàgina web del Liceu la forma d’abonar-se a aquesta modalitat i també en aquest enllaç la presentació que va fer el Director General del Liceu on podreu coneixer tots els detalls del projecte.


dimecres, 27 d’abril de 2022

Anatomia de un escándalo

Avui recomanem una altra sèrie breu - de sis capítols - però força interessant  que podeu veure a NETFLIX. Es tracta de "ANATOMIA DE UN ESCANDALO”  que com la majoria de sèries angleses està molt ben feta i amb unes interpretacions magistrals. El tema central és la història de la vida familiar i el judici a un ministre anglès acusat de la presumpta de la violació d’una col·laboradora. 


dimarts, 26 d’abril de 2022

Bellesguard

La torre del Bellesguard és un dels edificis menys coneguts de Gaudi a Barcelona perquè va ser habitada fins el 2013. Des del 2018 és propietat de Catalana d’Occident, s’hi organitzen alguns esdeveniments socials i està oberta la visitants.

Construïda la primers dècada del segle XX per encàrrec de la família Figueras, industrials dedicats a l'època a la producció de pastes de sopa. Està edificada sobre les ruines del que havia estat un castell medieval erigit per Martí l'Huma que buscava un espai airejat lluny de la ciutat antiga que posés remei als seus problemes de salut.

Es tracta d’un edifici d’estil neogòtic, cuidadíssim en tots els detalls, des del jardí amb uns racons deliciosos i els seus bancs de trencadís, els interiors i sobretot les terrasses des d’on es pot gaudir unes vistes fantàstiques de 360 graus sobre la ciutat i Collcerola.

Per animar-vos a visitar-la aquí teniu un petit reportatge fotogràfic .

Clckeu a sobre per veure totes les imatges



diumenge, 24 d’abril de 2022

L' Ària dels dilluns

Avui arriba el tercer capítol de les tres òperes de Mozart que aquest mes d'abril es representen al Liceu en el que hem anomenat la Marató Mozart. Despres de "Les noces de Figaro" i "Don Giovanni" avui escoltarem un duet de "Cosi fan tutte"

Es tracta de "Prendero quel brunettino"  enregistrat en una representació al prestigiós festival de Glyndebourne.



divendres, 22 d’abril de 2022

Entendre la Russia de Putin.


La guerra d’Ucraïna ha posat sobre el tauler tot un seguit de temes relacionats amb Rússia, la seva història i les seves sempre complexes relacions amb Occident. De sobte bastants analistes, a més de contemplar horroritzats la tragèdia bèl·lica, tracten de trobar explicacions a aquesta kafkiana situació.

M’ha caigut a les mans un llibre d’un d’aquesta analistes que s’ocupa amb més rigor del tema . El seu títol “Entender la Rusia de Putin” i m’ha semblat una anàlisi excel·lent de tot allò que hi ha darrera del conflicte. Però el més sorprenent i admirable alhora és que el llibre es va publicar el 2018, quan ni se’ns podia acudir, en la nostra ignorància, tot allò que Poch coneixia i en certa manera pronosticava.

Poch ha sigut corresponsal de La Vanguardia durant molts anys a Moscú, Pekin i Paris i té un gran coneixement d’aquests països i de la geopolítica mundial.

Trobareu en el llibre una anàlisi sintètica però profunda de la història i la personalitat de la cultura i la realitat russes, de les seves relacions amb Europa i, Estats Units i la Xina que us ajudaran a comprendre, que no a justificar, l’actual conflicte.


dijous, 21 d’abril de 2022

Sant Jordi

Com cada any la Lluísa Jover, la nostra il·lustradora de referència, ens proposa un dibuix per celebrar la diada de Sant Jordi. Aquí el teniu.


dimecres, 20 d’abril de 2022

"Sentimos las molestias"


Avui recomanaré una altra sèrie, breu com les que m’agraden. Es tracta de “Sentimos las molestias” que podreu veure a Movistar +. En sis capítols d’una durada de mitja hora podreu seguir les aventures i desventures de dos veterans del món de la música - un afamat director d’orquestra i un vell rocker - units per una llarga amistat. Passada la setantena seguireu les peripècies i els seus esforços per superar els estralls de l’edat. Interpretada per dos bons actors  Antonio Resines i Miguel Rellán  té un humor àcid molt aconseguit i us farà passar unes bones estones. Us recordarà probablement la temàtica de la sèrie americana "El método Kominsky" protagonitzada per Michael Douglas.


dimarts, 19 d’abril de 2022

S'ha acabat la Setmana Santa

S'ha acabat la setmana Santa i així ho veu El Roto al seu acudit de El Pais


diumenge, 17 d’abril de 2022

L' Ària dels dilluns

Avui diumenge de Glòria escoltarem l'inici de " Gloria in excelsis Deo "  d'Antonio  Vivaldi


divendres, 15 d’abril de 2022

Els Manaies de Girona

 Avui Divendres Sant els Manaies tornaran a desfilar pels carrers de Girona. Nosaltres hi varem anar el dimecres i vaig filmar un vídeo que podeu veure tot seguit. Feia dos anys que no es feia la desfilada i tothom estava molt content. 



dijous, 14 d’abril de 2022

El futur

La promesa de gran futur que ens dibuixa El Roto.


dimecres, 13 d’abril de 2022

El Perú i la cultura incaica


A Fotocolectània, al passeig de Picasso, es presenta una interessant exposició d'un fotògraf peruà Martin Chambi que va ser dels primers a retratar el passat inca del seu pais amb la decoberta del Machu Pitxu.

Aquí teniu a crònica que vaig escriure pel NÚVOL.


dimarts, 12 d’abril de 2022

Assaig de plagi en la taverna

La Imma ens regala avui la lectura d'un poema de Pere Quart, que amb la seva fina ironia ret un homenatge a Salvador Espriu tot parefrasejant un dels seus poemes.

Escoltem doncs aquest "Assaig de plagi en la taverna" 




 

diumenge, 10 d’abril de 2022

L' Ària dels dilluns

Ja hem arribat a la Setmana Santa i per això aquest dilluns us proposo que escoltem un fragment de la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach.

Ho farem en una versió original de la Filarmònica de Berlí enregistrada el 2019 i dirigida pel  titular Simon Rattle que va estar al front de l'orquestra durant molts anys.



dissabte, 9 d’abril de 2022

Bona Pasqua!

Encara que anticipadament, Bona Pasqua!, ens desitja la Montse Freixenet amb aquesta mona/recreació de l'ou de Pasqua que va dibuixar en els dies de confinament de la pandèmia.