dimecres, 21 d’abril de 2021

El somni americà al Caixaforum

Caixaforum ha inaugurat una de les seves sempre interessants exposicions. En aquest cas es tracta de “El somni americà. Del pop a l’actualitat”.  Amb els fons d’art gràfic contemporani americà procedent del British Museum es pot veure una mostra molt completa dels principals artistes del món pop nascut als EEUU.  

Hi trobareu obres de noms tan coneguts, entre molts d’altres, com  Lichtenstein, Warhol, de Konning, Rauschenberg, Judd, Johns o Close.  Es tracta, en la majoria dels casos d’obra gràfica, serigrafies i litografies, entre d’altres tècniques de reproducció seriada, que van donar una nova dimensió a l’art plàstic. Aquest, gràcies a la seva reproductibilitat es va posar a l’abast d’un públic més popular i d’altra banda la seva temàtica es va vincular a les problemàtiques polítiques i socials de l’època.

Si us inteerssa l'art modern no us la perdeu!

dimarts, 20 d’abril de 2021

El V Centenari dels Comuneros de Castella i 3

V Centenari Comuneros. “Amapola comunera, en todo el trigal se ampara”.

La celebració de la festa de Villalar cada 23 d’abril té una banda sonora pròpia. La va escriure el poeta Luis López Álvarez, i es van encarregar de posar-li música el grup Nuevo Mester de Juglaría.

https://youtu.be/2qR0NM42K9A

Luis López Álvarez va néixer a La Barosa (El Bierzo, província de Lleó) en 1930. Va iniciar la seva vocació poètica amb tan sols 13 anys. Va estudiar periodisme a Paris, especialitzant-se en estudis llatinoamericans. Molt vinculat culturalment a la República del Congo, va treballar des de 1968 com a funcionari internacional al servei de la UNESCO, principalment a l’àmbit d’Amèrica Llatina i el Carib.

La seva vida, tot i així, està profundament lligada als seus arrels. Va escriure Los Comuneros com a reivindicació, una característica intrínseca al moviment: una mena de rebutjar l'obscurantisme envers un dels episodis més importants de l'historia de Castella. Va començar a escriure el romanç en 1967, i va ser publicat el maig de 1971 per Cuadernos para el Diálogo, amb pròleg de Vicente Aleixandre.

El romanç en sí està dividit en pròleg i sis parts centrals, que descriuen la revolta des de l’arribada de Carles I a la Península fins a la derrota en Villalar, i un epíleg: el Canto de Esperanza, que està considerat l’himne oficiós de Castella:

Desde entonces ya Castilla
no se ha vuelto a levantar, ¡ay, ay!
No se ha vuelto a levantar
En manos de rey bastardo
o de regente falaz
Siempre añorando una Junta
o esperando un capitán.


El Nuevo Mester de Juglaría és un dels grups més veterans del folk en castellà. Gràcies a la seva feina de recopilació i reconeixement de la tradició musical castellana, va arribar a les seves mans el romanç de Los Comuneros poc després de la seva publicació. En una recent entrevista a El Norte de Castilla, un dels seus membres, Fernando Ruiz, explica com “ho van aconseguir”:

“L’adaptació en sí no va ser complicada, per les pròpies virtuts que tenia el text”. López Álvarez treballava llavors a La Habana com a diplomàtic, però una senzilla carta va ser suficient per a connectar lletra i música. Los Comuneros va ser un gran èxit dins de la música folk, arribant a vendre més de 100.000 discs i convertí la Guerra de las Comunidades en un cantar de gesta contemporani:

Común es el Sol y el viento,
Común ha de ser la tierra,
Que vuelva común al pueblo
Lo que del pueblo saliera.

Lletres que mantenen la seva vigència, gairebé 50 anys després. I que han ressonat a la Campa de Villalar juntament amb el crit de “Castilla entera se siente comunera” cada 23 d’abril… Fins i tot fa un any, durant el confinament estricte, amb un viral vídeo de You tube on els components del Nuevo Mester es van llançar a tocar el Canto de Esperanza des de casa. Avui ja és difícil dissociar la celebració de Villalar d’aquest grup de música folk. La narrativa de Los Comuneros sona a jotas i ritmes tradicionals castellans.

Elena Minguela


diumenge, 18 d’abril de 2021

L'Ària dels dilluns

La Maria Bayo és un gran soprano a qui trobo que potser no s’ha reconegut degudament la seva qualitat. Amb una veu preciosa però relativament lleugera canta de meravella les àries de la Zarzuela barroca.

Avui us en ofereixo tres de sarsueles de José de Niebra en un enregistrament que és una mica llarg però que segur que els aficionats al cant de qualitat trobareu curt.




divendres, 16 d’abril de 2021

Paisatges empordanesos

Aquests dies de Setmana Santa el paisatge empordanès lluïa amb tota la seva bellesa. Vaig aprofitar per fer algunes proves amb el meu nou mòbil. I vaig constatar, un cop més, que la qualitat d’aquests nous aparells està arraconant les càmeres amb òptiques i sensors tradicionals. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

Clickeu a sobre per veure totes les fotos


dijous, 15 d’abril de 2021

Breu Història del Jazz XIV

XIV - Jazz modern (2)


- Hugh Laurie. Pianista i cantant a New Orleans. El jazz clàssic segueix viu. "Tipitina".

- Jimmy Witherspoon.Cantant. Blues autèntic, amb forca i emotivitat, allunyat de les concessions comercials. "Nothing's changed".

- Ella Fitzgerald. Cantant. Escolteu-la cantant opera jazz (Porgy and Bess) acompanyada per Louis Armstrong  "It ain't necessarily so".

- Jimmy Smith. Organista. Algù havia pensat que no es podìa tocar jazz amb un orgue ? "All day long"-

- Dexter Gordon. Un saxo amb una gran personalitat. "Willow weep for me."

- Miles Davies.Trompetista superconegut i en la meva opinió un pelsobrevalorat. Va tocar amb Charlie Parker i va evolucionar cap el cooljazz. La seva obra capital, "Kind of blue" no us la poso perquè sincerament no m’agrada. En el seu lloc he posat "Milestones".



dimecres, 14 d’abril de 2021

Josep


El cinema d'animació per adults és un gènere minoritari però que ha donat algunes pel·lícules que han arribat al gran públic. Penso, per exemple, en Vals con Bashir o Persépolis. En alguns casos, com el de Persépolis, es tracta d'adaptacions cinematogràfiques de còmics o novel·les gràfiques. I aquesta és la raó fonamental d'optar per l'animació. En d'altres casos no hi ha un motiu tan evident. 

En la pel·lícula de la que us parlem avui, Josep, sí que hi ha un motiu poderós: el motor de tota la història són precisament unes il·lustracions que demanaven que la seva història, i la del seu autor, fos explicada de forma plàstica.  Josep és cine fet amb dibuixos, els originals de Josep Bartolí, i els creats per l'il·lustrador Aurel. La història que porten és la de la rebuda que van tenir els refugiats republicans a França. I també la de l'impuls d'un artista que va voler documentar aquesta experiència traumàtica. Els dibuixos estan acompanyats i animats per veus i música, també excepcionals, de Sergi López i Sílvia Pérez Cruz.

La pel·lícula és una meravella. La podeu veure a Filmin i també podeu saber més de la peli i conèixer un dels seus impulsors en aquesta peça del TN de TV3.

 


dimarts, 13 d’abril de 2021

El petó


              Joan Fontcuberta

Avui és el "Dia del petó". I ara que amb això de la pandèmia els petons són poc freqüents us he penjat aquesta fotografia d'un mosaic composat per en Joan Foncuberta. El trobareu a la plaçeta Isidre Nonell, a tocar de la plaça de la catedral. És una obra del 2014 i està constituït per 80 columnes i 50 files de rajoles, que sumen 30,4 metres quadrats, amb unes 4000 fotografies proporcionades per la ciutadania, que es van escollir segons el seu color i la seva densitat per composar el mosaic amb un potent programa informàtic d'edició.

Clickeu a sobre per veure'l en format més gran


El V Centenari dels Comuneros de Castella 2

V  Centenari Comuneros. El temps de la llibertat.


V  Centenari Comuneros. El temps de la llibertat. II

 

El proper 22 d’abril, com permeti la pandèmia, es donarà el tret de sortida a les celebracions del V Centenari de la derrota a la batalla de Villalar de Padilla, Bravo i Maldonado. Aquests són els principals  actes previstos:

. El primer gran esdeveniment serà l’exposició, que es podrà visitar a la seu de les Cortes de Castilla y León fins el 20 de setembre. L’exposició s’estructura en tres àmbits. El Movimiento permetrà conèixer als protagonistes i els orígens del conflicte, el desenvolupament dels alçaments i esdeveniments bèl·lics. El tiempo habitado servirà per a posar context geogràfic i cronològic, endinsant-nos en la Castella del segle XVI de forma vivencial. El tercer àmbit, Comuneros. De la Realidad al Mito, traça l’evolució del moviment comunero des de la seva realitat històrica fins les diverses interpretacions posteriors.

. Del 19 al 22 de maig es celebrà a Valladolid el Congrés Internacional, el qual analitzarà el moviment comunero des de la interdisciplinarietat i s’articularà en quatre grans seccions temàtiques: Història i Historiografia del moviment; Comunitats, propaganda i cultura escrita; Dret i institucions jurídiques, i Idees polítiques i societat.

. El plat fort arribarà a la tardor. Amb una òpera contemporània en tres actes, titulada Los comuneros, que amb música i llibret de Igor Escudero  adapta al segle XXI l'historia de la Guerra de las Comunidades. Una composició pensada per a nous públics, amb l’historia dels Comuneros com a eix vertebrador i música «tonal, clara i popular», per apropar-nos al costat més humà dels protagonistes de la revolta. Comptarà amb l’interpretació de la OSCyL (Orquestra Simfònica de Castella i Lleó )

. A més, amb l’inici de l’any ha començat el rodatge d’una pel·lícula documental, Comuneros, que veurà la llum també a la tardor de 2021. Dirigida pel cineasta val·lisoletà Pablo García Sanz , busca reivindicar la indiscutible importància històrica de la Guerra de las Comunidades de Castilla i de la batalla de Villalar amb els ulls del segle XXI. La banda sonora és part fonamental del documental. Composta pels músics i creadors Carlos Herrero i Héctor Castrillejo (cofundadors del grup palentí de música d’arrel El Naán)  revisa i adapta el romanç Los comuneros de Luis López Álvarez.

Tota la programació es pot trobar detallada a la web:  http://milquinientosveintiuno.es.

 

Elena Minguela

dilluns, 12 d’abril de 2021

Coses que no entenc (o sí) LXI


. Que Jordi  Évole dediqui dos programes a escoltar, donar veu i difondre les idees d’un paranoic com  Miguel Bosé.

. Que avui el Suprem decideixi processar al diputat de UP, Alberto Rodriguez, per una puntada que presumptament va donar a un policia en una manifestació a Canàries el 2014.

. Que la instrucció del cas Pujol pugui durar 8 anys i que encara no es convoqui el judici fins a l’any vinent

. Que vistes les dades científiques les autoritats sanitàries europees hagin sigut capaces d’organitzar un embolic com el dels efectes secundaris de les vacunes.

. Que el PP, que pretenia presentar com a candidats a les eleccions a dos persones que manifestament no complien els requeriments legals exigits, ara tingui la barra de recórrer una vegada més al Constitucional la resolució judicial.  

. Que l’Audiència Nacional hagi anul·lat la destitució ministerial d’un càrrec com el de Pérez de los Cobos, que depèn de la designació del ministre.

. Que en la situació econòmica del Barça encara algú segueixi parlant de fitxatges de l’ordre de 150 milions.

. Que una persona del nivell intel·lectual i polític de Diaz Ayuso, que no tinc paraules per qualificar, s'estimi que pugui ser votada per un milió tres-cents mil madrilenys.

. Que la tripleta electoral de l’independentisme estigui donant l’espectacle de la seva desunió i protagonitzant una llarga i dolorosa baralla fratricida.

. Que els ultres que varen assaltar la seu de Blanquerna el 2013 hagin aconseguit un cop més, amb la col·laboració de diferents instàncies de la judicatura (Audiència de Madrid i Tribunal Constitucional), evitar el seu ingrés a presó.


diumenge, 11 d’abril de 2021

L'Ària dels dilluns

Aquests dies es representa al Liceu l’òpera Otelo de Giuseppe Verdi. En el repartiment figura un dels  tenors heroics més reconeguts dels darrers anys: l’alemany Gregory Kunde

Aquí teniu un passatge de la seva potent interpretació.



divendres, 9 d’abril de 2021

El port de Barcelona dels anys cinquanta al Museu Marítim

Si tot passejant passeu a prop del Museu Marítim teniu l’oportunitat de veure una mostra fotogràfica prou interessant. Es tracta d’una altra col·lecció de fotografies trobades per atzar per un col·leccionista, Toni Amengual, en un contenidor de brossa a Palma de Mallorca. Eren les fotografies que als anys quaranta i cinquanta del segle passat va fer una aficionat als voltants del port de la Ciutat de Barcelona

Joaquin Tusquets era un industrial que en les seves estones de lleure practicava amb gran encert la fotografia amateur. Soci de l’Associació Fotogràfica de Catalunya, com el meu pare, va dedicar moltes de les seves estones de lleure a passejar pels molls del port i en va fer un reportatge d’una innegable qualitat. Vaixells de vela, pescadors, treballadors portuaris, objectes i atuells de pesca, passejants van ser retratats amb una gran encert i constitueixen una visió poc coneguda i de gran qualitat del port d’aquells anys.

El Museu Marítim va comprar fa un parell d’anys la col·lecció de negatius i ara en fa una magnífica presentació on també s’hi poden veure altres fotografies de l’autor fetes a Canàries o d’Andalusia, així com de paisatges de la Catalunya interior.


dijous, 8 d’abril de 2021

Breu Història del Jazz XIII

 XIII - Jazz modern (1)

Per no allargar aquesta sèrie de comentaris més enllà del que editor
del blog m'ha demanat, faig una breu referència a alguns del
principals músics de jazz posteriors als anys 50, i insisteixo en lo
“d'alguns" perquè òbviament n`hi ha molts més que per raons d'espai no
puc ni mencionar.

- Modern Jazz Quartet..-"Yesterdays" Jazz intelectualizat i de gran
qualitat amb un vibrafonista excepcional, Milt Jackson, que també
podeu escoltar a "Opus de Funk".

- John Coltrane.- Un altre saxo innovador, amb una personalitat fora de

sèrie."Blue Train".

- Art Blakey and the Jazz Messengers.- Un conjunt icònic dels anys 60.
amb un gran drummer. "Moanin".

- Sonny Rollins.- Un altre saxo formidable, que ha tocat varies vegades
a Barcelona,  "St Thomas".

- Max Roach Quintet, amb Sonny Rollins al saxo i Clifford Brown a la
trompeta.-. Escolteu com un vals es pot interpretar a l`estil be bop "Valse Hot".
Una passada!

Dave Brubeck- Paul Desmond.- Els blancs també saben tocar bon jazz.
"Take five "
 
-Stan Getz.- Per obra i gràcia d`aquest senyor i del gran compositor
Antonio Carlos Jobim, el jazz i la samba es fusionen i neix la bossa
nova. Escolteu amb delectació "The girl from Ipanema" amb Astrud
Gilberto
i "Desafinado" amb Joao Gilberto, èxits mundials a mitjans
del seixanta.

Oscar Peterson Trio.-Un dels millors pianistas de jazz de tots el
temps acompanyat de Ray Brown un gran baix. "You look good to me "

 

dimecres, 7 d’abril de 2021

"La guerra infinita", d'Antoni Campañà

El MNAC presenta una magnífica exposició antològica del fotògraf Antoni Campañà que malgrat ser un gran fotògraf ha guanyat notorietat recentment degut a la publicació d'un llibre amb les seves fotografies de la guerra civil que havia tingut amagades gairebé vuitanta anys.

Aquí teniu  la crònica que vaig escriure pel NÚVOL.


dimarts, 6 d’abril de 2021

El V Centenari dels Comuneros de Castella 1

La meva neboda Elena, una vallisoletana plenament integrada a casa nostra com es pot veure pel seu magnífic nivell de català, ens proposa una mirada àmplia al voltant de l’anomenada Guerra dels Comuneros que té un paper de força rellevància històrica per a la Comunitat de Castella Lleó. Aquest és el primer dels tres posts que ens ofereix.

V Centenari Comuneros. “Desde entonces ya Castilla no se ha vuelto a levantar”… ¿o si?"

2021 marca una dada rellevant per Castilla y León, ja que es compleix el V Centenari de la “Batalla de Villalar”, amb la que es va posar fi a la Guerra de las Comunidades. Un alçament popular contra el poder establert, i contra la imposició d’un govern no desitjat per part del poble i la petita noblesa del Regne de Castella.

Començarem per un repàs del context històric, la seva reivindicació i com ha arribat la festa a l’actualitat.

Principis del segle XVI. La mort d’Isabel la Catòlica havia deixat al Regne de Castella sumit en la inestabilitat, fins que va accedir al tro Carles de Habsburg, fill de Joana i Felip I (el Bell) i net dels Reis Catòlics.

Males collites, pesta, i una pressió tributària asfixiant eren els principals motius de descontentament quan el jove monarca va desembarcar a la Península en 1519... Acompanyat per un seguici estranger, sense parlar la llengua i amb la intenció clara, amb la convocatòria de Corts a Galícia, de sagnar les arques per aconseguir ser escollit Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.

Les ciutats, descontentes, s’aixequen contra el govern en veure la situació, començant Toledo i Segovia fins arribar a tots els cantons de la Meseta. Els flamencs aconsegueixen el suport de l’alta noblesa i els grans terratinents, i al febrer de 1521 Carles (ja I d’Espanya i V d’Alemanya) dicta l’Edicte de Worms amb el qual condemna als rebels.

El 23 d’abril, les tropes comuneres, liderades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado són interceptades al Puente del Fierro, a la localitat de Villalar. Els Comuneros van ser derrotats sense pal·liatius, i els seus líders, decapitats al dia següent.

Malgrat els intents de María Pacheco, dona de Padilla, de mantenir viva la rebel·lió des de Toledo, amb la tornada del rei l’estiu de 1522 es va donar per finalitzada la revolta.

Les conseqüències, per a Castella, les van pagar els de sempre. Els que van lluitar pel poble, els més humils, que es van veure ofegats pels impostos per compensar una noblesa que havia patit danys. La indústria tèxtil castellana, que va perdre una oportunitat d’or per renovar-se i modernitzar-se. I tampoc és que la noblesa es veiés molt reforçada: Carles I va portar també una nova forma de monarquia autoritària, amb tots els seus súbdits subordinats a la Corona.

 

I després, què?

Des de la derrota, no es va recordar als Comuneros fins 300 anys després, quan el liberalisme els va restituir com a «precursors de la llibertat». El mateix Juan Martín Díez el Empecinado, heroi de la Guerra del Francès, els homenatja al III Centenari de la Batalla de Villalar.

Però no és fins la Transició quan el llegat de Padilla, Bravo i Maldonado es va veure àmpliament reconegut, després dels intents del franquisme per acabar amb qualsevol incipient reivindicació de nacionalisme castellà. Des de 1976 es van celebrar concentracions no autoritzades a Villalar, que van adquirir caràcter oficial quan el 1983 la festa va ser escollida com a dia de la comunitat autònoma de Castilla y León.

Desprès d’un vergonyós intent per part del llavors president de la Junta José Mª Aznar de convertir el 1987 la celebració en itinerant, des de 2002 Villalar és una diada amb la participació de tot l’espectre polític castellà, on el record de la derrota és a la vegada simbolisme, protesta i festa. Un esdeveniment plenament consolidat, i que aquest any compleix el seu V Centenari amb una dificultat afegida: la de la pandèmia que ens afecta.

Elena Minguela


diumenge, 4 d’abril de 2021

L'Òpera dels dilluns

Avui és diumenge de Pàscua i per això he pensat que podríem escoltar un fragment inicial de la composició d’Antonio Vivaldi Gloria in excelsis Deo.


 

divendres, 2 d’abril de 2021

Gran blau


Aquesta és una altra família que ha seguit el negoci de generació en generació. Els avantpassats de la família Torné Vidal eren pescadors del Serrallo, que aviat van esdevenir emprenedors: el besavi va fundar la primera fàbrica de gel de Tarragona, l’avi es va instal·lar com a majorista al Mercat Central del peix a Mercabarna. Els néts van obrir el Gran blau el 2008 per abastir al sector de la restauració. Un dels seus clients és l’hotel Majèstic i un total de 19 xefs amb estrelles Michelin.

Recentment han estat guardonats pel premi Innova de Mercabarna, gràcies a una aplicació destinada a la restauració i la seva nova web per a consumidors finals. Podreu triar com voleu preparat el peix o el marisc i el tipus d’envàs. Com a complement hi trobareu consells per cuinar-lo, alguna recepta i fins i tot els beneficis de cada espècie per la salut. També ofereixen alguns packs: el pack mariscada, el pack paella, el pack oriental o el pack saludable. Si no trobeu el què busqueu on line, podeu telefonar-los o enviar un correu electrònic i personalitzar la comanda. Així podreu menjar a casa amb producte d’un restaurant amb estrella.

   

https://granblau.es

https://granblau.es/blog

dijous, 1 d’abril de 2021

Breu Història del Jazz XII

 XII - El “be bop”. Charlie Parker.

Sí Louis Armstrong és la figura capital del jazz clàssic, el saxo alt
Charlie Parker, anomenat "Bird ", ho és del jazz modern. Juntament amb
el trompetista Dizzy Gillespie, el pianista Thelonious Monk i altres
va ser el impulsor de una nova forma de tocar, anomenada "be bop".


Aquest terme es una onomatopeia utilitzada per designar un nou estil
de jazz aparegut a finals dels 40, caracteritzat entre altres coses
perquè el fraseig utilitza explosions de notes en cascada i en certa
manera vulnera les cadències de la base melòdica. En els seves
primeres interpretacions, Parker es mostra influït per Lester Young,
però aviat desenvolupa un estil propi d`una imaginació i una forca
increïbles, basat en una tècnica impressionant. Parker va morir molt
jove, als 35 anys, consumit com Young per les dogues. La seva
influència sobre el jazz posterior ha estat immensa i ha donat lloc a
variants com el "cool jazz" i d’altres...

Escolteu, sobretot,  si us plau,
"Now's the Time" i "Confirmation",
dos temes que toca amb el seu propi conjunt i també
"Bird and Diz",
amb el trompetista Dizzy Gillespie. I per donar-vos ben bé compte  de
fins on pot arribar la seva capacitat d'improvisació,  escolteu en què
es converteix en les seves mans un tema tan banal i insignificant com
"Tico-Tico"


Clint Eastwood, un gran aficionat al jazz, li va dedicar una pel·lícula
"Bird " que us recomano.


dimecres, 31 de març de 2021

The Crown 4a temporada


A aquells que ja hagin vist les anteriors temporades d'aquesta sèrie no cal recomanar-los aquesta perquè segur que també la veuran. Pels que no ho hagin fet, aquesta temporada es centra bàsicament en l'aparició de Diana a la família real i el triangle Carlos, Camilla i Diana.

D'altra banda té un considerable paper la figura de Margaret Thatcher, les seves polítiques ultraneoliberals i els seus enfrontaments amb la Reina.

Com sempre una sèrie interessant, ben rodada i amb unes excel·lents interpretacions 

I la pregunta de sempre. Com és possible que en un pais tan arrelat a la monarquia es puguin explicar amb tota cruesa les seves grans misèries?. Ens imaginem això a casa nostra amb uns sèrie sobre els Borbons?


dimarts, 30 de març de 2021

Dues noves exposicions a la Fundació MAPFRE

La Fundació MAPFRE presenta al seu nou espai KBr dues exposicions: La de la fotògrafa Claudia Andujar i la Colecció de Daguerrotips de l'Arxiu Fotogràfic de Girona.

Aquí teniu la crònica escrita pel NÚVOL que us informarà de les mateixes.


diumenge, 28 de març de 2021

L' Ària dels dilluns

Ja hem arribat als dies de Setmana Santa i per això us proposo que escoltem una magnífica versió de l'Erbame dich (Tingueu pietat) de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. La interpreta la gran soprano Julia Hamari en una versió que ja ha tingut més de dos milions de descàrregues al You tube.




divendres, 26 de març de 2021

El fotògraf fotografiat

Tant anar a rodes de premsa i inauguracions d'exposicions de fotografia alguna vegada serveixo de model involuntari a fotògrafs que cobreixen l'acte per la premsa diària. Un bon amic, en Josep V., m'ha avisat avui que li semblava que apareixia amb el meu barret en una foto que il·lustrava un article de l'Ignacio Martinez de Pisón a La Vanguardia. Efectivament, l'article fa referència a l'exposició d'Antoni Campañà al MNAC que vaig cobrir el passat dia 16 i en la que certament vaig fer amb el mòbil precisament la foto del bromoli dels dos cavalls.

Aprofitant que l'article és prou inteerssant aquí el deixo penjat

DOS CAJAS EN UN GARAGE


No tenir fums


NO TENIR FUMS
per a Miquel de Palol, poeta

                         per què el més gran delicte és ésser nat?

                         per què enlloc de justícia perviu l’odi?

                         per què la crueltat és humà codi?

                         per què és un fruit escàs la llibertat?

                         tal volta el que fem depèn del fat

                         tal volta ens enlluerna veu del podi

                         tal volta no evitem que maldat rodi

                         tal volta practiquem el disbarat

                          perquè no entenem res, tal volta som

                          perquè vivim ben poc, tal volta res

                          perquè com t’ho diré, tal volta el pes

                          del gran mester del viure farà un tomb,

                          del deure s’encendrà la fosca llum

                          mentre, cofoi, del cap sortirà fum!

                                             Valentí Gómez i Oliver

                                        (març,2021; del Darrer llibre,
                                         en premsa)


dijous, 25 de març de 2021

Breu Història del Jazz XI

XI Louis Armstrong, segona etapa

El 1947, Louis  Armstrong va formar els All Stars, el seu conjunt més conegut sobretot per la gent aliena al mon del jazz, amb el que va continuar tocant jazz clàssic fins la seva mort l’any 1971. En la seva composició definitiva en formaven part a més d`ell, entre d’altres,el trombonista Trummy Young, els clarinetista Barney Bigard i el pianista Billy Kyle, tots tres destacats solistes.. Amb aquest conjunt Armstrong es va passejar per tot el mon, es va convertir en una celebritat internacional, i el seu èxit de públic va ser inenarrable. Malgrat la gran qualitat de les interpretacions com les de les grans cantants que molt sovint l`acompanyaven - Ella Fitgerald, Velma Middleton etc.- i de la seva carismàtica personalitat, els crítics estan d`acord, en que aquesta fase de la història musical de Armstrong és molt menys creativa que l`anterior i abunda en concessions a la comercialitat. Per a posar un exemple, "What a wonderful world" un tema que coneix gaire bé tothom, es va convertir en el número 1 del Hit Parade als Estats Units, el 1967.

El 1955, els All Stars, acompanyats de Velma Middleton, van aterrar a Barcelona de la mà del Hot Club de Barcelona i van oferir dos memorables concerts al  Windsor Palace amb la sala plena de gom a gom. Entre les gravacions que he trobat a You Tube, que no són massa bones,  hi ha  la primera peça del concert  l’arxiconegut "When de Saints go marchin`in ". Finalment dir-vos que a Barcelona, Armstrong té un gran seguidor, Ricard Gili, el creador de la Locomotora Negra, a qui podeu escoltar en una gravació amb el “Quintet de Joan Chamorro”.


dimecres, 24 de març de 2021

Les cantonades de l'Eixample


Si passejeu per davant del Col·legi d’Arquitectes, a la Plaça Nova, podeu entrar i veureu l'interessant exposició "El repte del xamfrà".

Es tracta d’una sèrie de fotografies sobre els edificis de les cantonades de l’Eixample, una tipologia constructiva característica de l’urbanisme de la ciutat degut al plantejament que va fer Ildefons Cerdà.

Rosa Feliu mostra l’evolució de les cantonades de 20 metres i 45 graus que va projectar Cerdà. N’hi ha de tota mena: monumentals, mimetitzades, partides i doblegades. Algunes les coneixem, hi hem passat per davant moltes vegades però probablement no ens hi hem fixat tant. Aquí trobareu una cinquantena d’imatges de les més interessants que podeu veure fins el 3 d’abril.

 

dimarts, 23 de març de 2021

Les pèrifèries de la perifèria


La Najat El Hachmi ha guanyat el Premi Nadal amb “Dilluns ens estimaran” (Edicions 62 i Destino). Les seves protagonistes són dues amigues que no accepten viure encadenades a les decisions de la seva família, al seu origen geogràfic, a la religió dels seus pares i al seu barri però tampoc al que d’elles espera la societat d’acollida. Viuen a “la perifèria de la perifèria” i això no és sols un territori físic sinó també una gàbia simbòlica. La seva relació amb els homes és més que frustrant i el mercat laboral no les permet prendre les decisions que necessiten pel seu alliberament. Aquest llibre de l’escriptora osonenca em sembla una excel·lent parella del petit assaig “Sempre han parlat de nosaltres” que va publicar al 2019. La rebel·lia de la Najat incomoda no sols als integristes, sinó també a aquells que sota l’excusa de la multiculturalitat relativitzen el dret de les persones migrades, especialment les dones, a triar el seu camí.

També Kiko Amat situa a la perifèria, en aquest cas al Baix Llobregat, els brutals skin heads seguidors del Barça de “Revancha” (Anagrama). L’explicació de la seva vida des de la infància ajuda a entendre la seva evolució  i els seus actes. Amat ens ofereix tota la informació necessària per entendre el destí tràgic d’uns personatges amb els que costa empatitzar i a tal fi treballa un argot propi al que és fidel durant tot el llibre. Em sembla destacable com va generant, com una trena, amb una doble trama que va confluint a mesura que avança la història.

Javier Cercas dóna continuïtat amb “Independencia” (Tusquets) a “Terra Alta”, el llibre amb el que va guanyar el Planeta i va crear el personatge Melchor Marín, un mosso d’esquadra marcat per ser fill d’una prostituta que va ser assassinada i també per haver estat, òbviament en la ficció, el policia que va abatre a Cambrils els terroristes que havien fet una matança a les Rambles de Barcelona al 2017.  En aquest cas li toca descobrir qui fa xantatge a una alcaldessa de Barcelona que no és Ada Colau i a tal fi indaga en un passat tèrbol en el que un jove va voler entrar al món dels poderosos i va acceptar fer per ells serveis que incloïen la filmació de vídeos de violacions.Com sempre en l’obra de Cercas, el retrat social es combina amb l’estudi de les decisions individuals.

Acabo recomanant el darrer llibre del gran Luis Landero, qui a “El huerto de Emerson” (Tusquets), deixa fluir la seva ploma amb el sentit narratiu i la riquesa lèxica que el caracteritzen però amb més llibertat que mai. El resultat és un conjunt de peces que són un homenatge a la vida, a la família, a la literatura i, molt especialment, a l’ensenyament de la literatura que va ser la professió durant dècades del gran escriptor extremeny.



diumenge, 21 de març de 2021

L'ària dels dilluns

Fa uns dies vaig presentar la contralt francesa Nathalie Stutzmann. La seva veu i les seves interpretacions m’enamoren. Per això, avui torna al Blog per cantar-nos l’ària  "L'aure che spira" del Julio Cesare  de G.F Haendel alhora que ella mateixa dirigeix amb passió el seu conjunt de música barroca.




divendres, 19 de març de 2021

La crema de Sant Josep



Avui és Sant Josep i dia de crema. Aquí teniu una imatge de la que ens hem menjat i un poema de Miquel Marti Pol dedicat a aquesta menja tan dolça.

CREMA 

La crema

quan crema

no és bona crema.


Cal deixar-la reposar

i posar-la a la nevera

per fer postres l'endemà.


L'endemà fa un tel gruixut

que si se'l toca per sobre

sembla ben bé de vellut.

Dessota hi ha un mar molt dolç

que fa ben poques onades

i agrada a moltes i a molts.
 

La crema

quan crema

no és bona crema.

 

Miquel Martí i Pol