divendres, 12 d’abril del 2024

El taller del ferrer de Madremanya

A Madremanya hi havia un ferrer, en Josep Cruset, que tenia una autèntic taller conegut pel nom de Cal Cai. Quan en Josep va faltar la seva família el va conservar tal com ell l'havia deixat i uns anys després la seva filla va decidir mantenir-lo, cuidar-lo i ensenyar-lo a qui estigués interessat pel que avui ja és una peça d'arqueologia. Va ser llavor, el 2020, quan el varem visitar amb altres veins de Madremanya i vaig fer aquest petit reportatge que acompanya aquesta nota.

Recentment el net d'en Josep, en Guillem Martinez Cruset  ha fet un treball escolar de Recerca  molt interessant que ha tingut un gran ressó en diferents mitjans inclosa TV3, que n'ha fet una molt bona difussió.

Les meves felicitacionsa les tres generacions de la família Cruset que han permès conservar intacte aquesta que ja és avui una veritable peça de museu.


dijous, 11 d’abril del 2024

Poesies al port de Barcelona I

 


Al port de Barcelona, al nou espigó que arrenca de l’hotel Vela, s’ha produït una iniciativa poètica ben curiosa. Al llarg de tot l’espigó s’han col·locat al terra unes plaques circulars de considerable dimensions on es reprodueix a cadascuna d’elles un fragment d’un poema sobre temes en el que el mar esta present. Hi trobem texts d´alguns dels més reconeguts poetes catalans del segle XX que podem anar llegint a mesura que passegem al costat del mar tot gaudint de les vistes sobre les aigües i sobre la ciutat de Barcelona. Ens va semblar una idea fantàstica que marida poesia i paisatge marí, que sempre ha estat una bona font d’inspiració pels poetes.

Com que la iniciativa ens ha plagut tant hem aprofitat l’ocasió per demanar a la nostra actriu Imma Colomer si ens volia recitar les poemes dels que només hem llegit un petit fragment que trobareu escrit en la fotografia de la placa corresponent.

Els anirem penjant, un darrera l’altre les properes setmanes. I segur que us faran venir ganes de passejar per l’espigó.


Avui per començar escoltarem  "TESTAMENT" de Rosa Leveroni




dimecres, 10 d’abril del 2024

Restaurant 77 kilos

Recentment he anat a provar un petit restaurant amb vocació de sostenibilitat. El 77 kilos, que pel que sembla és la mitjana de menjar que llencem a les escombraries anualment. No és ben bé un restaurant d'aprofitament, però sí que aposta per no fer malbaratament. La seva és una carta curta i de temporada, és clar. Sorprenen les seves croquetes a mig camí entre la tradició basca i la catalana, és a dir amb la beixamel com a ingredient destacat i molt ben treballat, però amb un alt percentatge de rostit o del farcit que toqui. La resta de l'oferta en format de racions generoses per a compartir és d'allò més saborosa; tot em va agradar, fins i tot un pastís de cervesa que vaig provar per postres.

 El local és petit, perquè el porten entre dos, a la cuina en Gerard Cuartero, que tot i que és de Vilassar de Mar, ha passat una llarga temporada al sud-est asiàtic i ha treballat al costat de xefs de renom; a la sala, poques taules molt ben servides per la Sara di Bari, tot i que ella és de Bérgamo.

 Recentment han deixat de promocionar-se amb una proposta molt ajustada: 3 tapes, un segon, una copa de vi i unes postres per 22 euros, jo ja vaig fer tard, però que això no us desanimi.


Carrer Mallorca, 77
08029 Barcelona
Tel. 931884261

dimarts, 9 d’abril del 2024

Cadires al Texas


El recentment recuperat TEXAS presenta les properes setmanes deu funcions d'una obra de teatre molt interessant. Es tracta de CADIRES en forma de diàleg entre dos grans actors, MONT PLANS i ORIOL  GENÍS, que són a l’hora els que han concebut i escrit el text sota la direcció d’Albert Arribas.

El text és una sèria reflexió sobre el món del teatre i les seves servituds, sobretot des de la perspectiva dels actors d’edat avançada. Està ple de passatges i idees tractats amb un gran sentit de l’humor que arrenquen nombrosos somriures del públic que el dia de l’estrena va aplaudir llargament la representació.

Paga la pena acostar-se al recuperat espai del Texas al carrer de Bailen i trobareu els horaris de les funcions, que duren fins el 5 de maig, a la seva pàgina web.



Mont Plans                            Oriol Genís


diumenge, 7 d’abril del 2024

Les meves veus favorites ELS BARITONS I

DMITIRI HVOROTOVSKY (1962- 2017)

Avui comencem les veus baritonals. I ho fem amb una de les veus de baix-baríton més maques i potents. Es la del rus Dmitri Hvorotovsky nascut a Siberia  l'any 1962 i mort prematurament als 56 anys el 2017.

El 1989 va guanyar el premi al millor cantat en el prestigios concurs Premi BBC Cardiff. L'escoltarem interpretant la conegudissima ària "Ombra mai fu" de l'òpera Xerxes.


divendres, 5 d’abril del 2024

Josep Pla al Teatre La Gleva

El teatre La Gleva, al barri del Farró, presenta fins el 19 d'abril l'espectacle  EL QUADERN GRIS  una producció dirigida el 2009 per en Joan Ollé i que ara es torna representar interpretada per l'actor Joan Anguera, que dona molt bé en el paper de Pla, acompanyat a l'acordió pel músic Joan Alavedra.

Es tracta d'un monòleg en el que Pla ens recita fragments del Quadern Gris, una de les seve obres cabdals, amb la seva fina ironia i una visió sarcàstica de la vida.  

Aquí en teniu una breu mostra

                                                                  

Teatre la Gleva
c/la Gleva, 19
https://www.laglevateatre.com/quaderngris


dijous, 4 d’abril del 2024

En la mort de Joan Guerrero (D.E.P.)


Avui hem conegut la trista notícia de la mort del gran foto periodista i millor persona Joan Guerrero amb qui tenia una estreta relació.(D.E.P.)

Us deixo la nota necrològica que he escrit perl NÚVOL



dimecres, 3 d’abril del 2024

Video del fons de Pere Formiguera al MNAC


Fa unes setmanes varem parlar de l'article publicat al NÚVOL sobre l'exposició del MNAC del fons fotogràfic de Pere Formiguera que la família havia donat al museu.

Avui en tornem a parlar per ofereir-vos el videoreportage que el nostre videógraf ha preparat i a través del que podeu apreciar l'interès del treball de Formiguera.


dimarts, 2 d’abril del 2024

Jazz al Conservatori del Liceu

El conservatori del Liceu té entre les seves multiples activitats una Jazz Band integrada per alumnes del centre. La dirigeix el músic Sergi Vergés, professor de trombó baix i tuba que participa activament en diferents iniciatives i grups de jazz.

La Banda ofereix regulament concerts gratuits a la sala auditori del Consevatori i els aficionats al jazz poden gaudir de la música de gran qualitat que ofereixen els alumnes del centre dirigits per en Vergés.

Hi he anat algunes vegades, per iniciativa del també músic i bon amic Jaume G. La darrera, el passat dijous, vaig aprofitar per fer algunes fotos dels joves músics i el seu veterà director. 

Aquí en deixo una mostra.

Clickeu a sobre la foto per veure tot el reportatge



diumenge, 31 de març del 2024

L' Ària dels dilluns

Avui diumege de Glòria escoltarem un cop més un passatge de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach.

Es tracta de l'ària  Erbarme dich, mein Gott interpretada per la mezzosoprano hongaresa Julia Hamari



dijous, 28 de març del 2024

Sempre El Roto

Un parell de reflexions de El Roto sobre les actuals guerres que ningú es capaç d'aturar





dimecres, 27 de març del 2024

Els músics de Jazz a Catalunya CAPITOL 4

Andrea Motis

És sens dubte l`artista més coneguda de totes les que han sortit de la “fàbrica  Chamorro“ l`escola municipal de música del barri de Sant Andreu que impulsada per en Joan Chamorro des de fa uns 15 anys s´ha convertit en un veritable bressol de figures del jazz.

Es va iniciar en la música al 7 anys, i el 2007 amb només 12 es va integrar en el Sant Andreu Jazz Band, l’orquestra  de jazz de l’escola on va romandre més de 10 anys i on es va formar com a cantant i trompetista sota la direcció de Joan Chamorro, el seu professor i descobridor.  A la SAJB va tenir ocasió de tocar en directe sent mot joveneta amb grans músics com el saxofonistes Dick Oats i Scott Hamilton o el trombonista Wycliffe Gordon entre altres.

Convertida des de fa uns anys en una professional reconeguda, ha gravat en nombroses ocasions amb els grups formats per en Joan Chamorro, acompanyada quasi sempre dels seus músics de confiança, el pianista Ignasi Terraza, el guitarrista Josep Travé i el bateria Esteve Pi, tres mestres dels seus respectius instruments.

La Motis es la més completa de les intèrprets sortides del SAJB,  doncs apart de cantant i trompetista, es compositora i toca també el saxofon. En la meva opinió la seva faceta més destacada es la de trompetista . Com a cantant es prou bona, potser a vegades una mica plana, però amb la trompeta es absolutament prodigiosa, un veritable talent.

Escolteu-la en un dels seus primer grans èxits quan nomes tenia 17 anys, interpretant un tema que va popularitzar Nina Simone “My baby just care´s for me “ Potser cantant no es tan bona com ella, però amb la seva  trompeta es excel·lent.



El 2015, acompanyada de Joan Chamorro la podeu escoltar tocant “Manha do Carnaval



Seguidament, aquí teniu   “Moanin” , un tema dels Jazz Messengers , en el que la seva veu sona menys plana que de costum i en el que em trec el barret davant de la seva interpretació i la de l´Ignasi Terraza, per a mi de lo millor que ha tocat el conjunt de Joan Chamorro en els darrers anys.


Finalment escolteu a la Motis actual, en una gravació  amb la Big Band de Marjin Daniels  interpretant un tema clàssic,  “How high the moon“ en el que es pot apreciar una veu molt més matisada que fa uns anys i una trompeta que segueix sonant fantàstica.



dimarts, 26 de març del 2024

Lomo alto, lomo bajo


La setmana passada va tenir lloc la promoció “Passeig de Gràcia, passeig de gourmets”, en la que diversos restaurants de l’entorn d’aquesta avinguda burgesa per excel·lència, es donaven a conèixer formant part d’una ruta de platets, menús gourmet, entrepans d’autor, rebosteria creativa, còctels i altres experiències gastronòmiques. A mi em va cridar l’atenció l’oferta dels entrepans i així vaig descobrir la primera planta del restaurant que avui poso en el punt de mira del meu radar.

 El cert és que el local, tot i ser molt cèntric, mai m’havia motivat a entrar-hi, això que en la meva joventut hi vaig anar sovint, perquè hi havia hagut un dels cinemes més prestigiosos de Barcelona, el CAPSA. Era dels que aleshores en dèiem d’art i assaig, perquè oferien pel·lícules en versió original i sovint amb col·loqui post funció; i encara abans havia estat un teatre, però jo en aquella època era massa jove.

Però anem al que aquí ens interessa i és que em vaig trobar amb una agradable sorpresa, tant gastronòmica com ambiental: El Lomo alto lomo bajo es troba en una sala gran, agradable, on no cal reservar, i on es poden provar una bona selecció d’entrepans de carns de gran qualitat, ja que en el pis de dalt, es troba un dels restaurants de carns madurades de més renom. Pel que he llegit, també val molt la pena anar-hi, però de moment no us en puc parlar en primera persona.

Pel que fa a les especialitats destaca a banda dels “rolls” i els “pepitos”, la seva selecció d’hamburgueses de vaca vella, de bou, de vedella i de porc, en combinació amb pans brètzel, negre i anglès. El procés de cocció és el mateix que se segueix al pis de dalt, on tenen 4 brases per diferents tipus de temperatures. Ja esteu tardant a passar per allà qualsevol dia de dilluns a diumenge entre els 13 i les 23:30!

Carrer Aragó, 283-285
08009 Barcelona
Tel. 93519.30.00
https://lomoalto.barcelona/ca/lomobajo

diumenge, 24 de març del 2024

L' Ària dels dilluns

Comença la Setmana Santa i és l'ocasió per escoltar algunes peces de música religiosa. Avui proposo que escoltem una peça "Virgo virginum praeclara" del Stabat Mater de Boccherini interpretada per la gran soprano catalana Núria Rial.



 

dijous, 21 de març del 2024

Mark Tennant al MEAM

Al MEAM, al carrer Barra de ferro 5, es presenta una exposició del pintor nord  americà  Mark Tennant. La seva pintura de pinzellades molt grosses, que a vegades semblen fetes amb brotxa, aconsegueix uns resultats molt interessants retratant sobretot grups de joves de la societat americana. Allunyant-se del realisme pictòric tradicional aconsegueix, en canvi, una aproximació molt interessant

Una vegada més el nostre videógraf ha visitat l’exposició i ens ofereix un excel·lent reportatge.




dimecres, 20 de març del 2024

Els 100 Haikus del Valentí

El nostre amic i col·laborador del Blog acaba de publicar un nou llibre 100 HAIKUS en el que presenta una tria de 100 haikus dels més d'un  miler que ha escrit al llarg de trenta anys. I els presenta a més amb la seva traducció a cinc llengues adicionals a les seves clàssiques versions en català i casellà; i acompanyats com sempre amb els seus preciosos dibuixos a l'aquarel·la.

Els lectors del Blog ja coneixen aqueta faceta poètica perquè n'hem anat publicant alguns darrerament però aquí teniu la crítica del llibre que hem escrit pel NÚVOL.

Un llibre que no pot faltar aquest Sant Jordi!



dimarts, 19 de març del 2024

"La última función" de Luis Landero

La darrera setmana el nostre crític literari va recomanar, com sempre entre d'altres, el llibre "La última función" del Luis Landero. Curiosament jo acabava de llegir-lo i estava encara enstusiasmat. Landero és certament un dels millors novelistes espanyols dels darrers anys pero faig aquest comentari complementari perquè m'ha agradat moltíssim el seu darrer llibre.

Com sempre la prosa és riquíssima i està molt ben construida i fluida. Es poden llegir llargs paragrafs, puntuats amb comes, sense cap mena de dificultat. I les històries dels personatges són una perfecte combinació de realisme i fantasia.

No us el perdeu!


La Pedra a Can Basté

Al Centre Civic de Can Basté, a Nou Barris,  es presenta "La pedra", una exposició-instal·lació fotogràfica de Mònica Roselló i Jordi Guillumet que de forma molt imaginativa ens parla de fotografia i memòria.

La podeu veure fins el 13 d'abril i aquí trobareu l'article que vaig escriure pel NÚVOL en el que s'expliquen el fonament i les característiques d'aquest original projecte.

CC Can Basté
Paseig de Fabra i Puig, 274
Metro L 3 Est. Virrey Amat


diumenge, 17 de març del 2024

Les meves veus favorites CONTRATENORS IV

ANDREAS SCHOLL ( 1967)

Contratenor alemany, va ser deixeble de René Jacobs i té una preciosa veu. Especialitzat en òpera barroca l’escoltarem avui en la archi coneguda ària “Ombra mai fu” de l’òpera Xerxes de Haendel.



dissabte, 16 de març del 2024

Les amenaces a El Diario.es



Des de fa anys soc suscriptor de El Diario.es, el digital més seriós i progresista del pais. Fundat per Ignacio Escolar té avui uns 75..000 suscriptors gràcies als quals no depen de cap grup de presssió que el pugui condicionar. Les seves informacions son sempre molt serioses i contrastades  i més d'una vegada les seves exclusives els han comportat problemes amb els poders establerts. 

Potser el cas més sonat es la seva recent informació sobre l'escandol de corrupció del novio de la presidenta de la Comuniatat de Madrid degut a la qual han rebut amences per escrit del seu cap de Gabinet Miquel Angel Rodriguez

Cada dissabte el Diretor del Diario adreça una carta reservada a tots els socis comentant els esdeveniments  de la setmana. En aquesta ocasió donada la gravetat dels fets la carta és oberta a tot el públic i per això la reproduim al Prova i Error.  Hi trobareu un detall de totts els insults i amenaces que estan rebent els periodistes de El diario. Si no el coneixeu encara us recomanaria que ho fessiu i fins i tot que consideu la possibilitat d'esdevenir-ne, si us sembla, suscriptors.



dijous, 14 de març del 2024

Pep Duran a Can Framis

La Fundació Vila Casas presenta  a la seva seu de Can Framis "Papers d'ombra", una exposició molt interssant de l'artista plàstic Pep Duran Esteva (1955).  De sempre Duran ha conreat la tècnica del collage com una de les eines per interpretar el món i expressar la seva sensibilitat. 

Construeix les seves obres a partir de fragments de tota mena: fotografies, paper, cartrons, fustes, etc, que combina i manipula magistralment. És pot qualificar també com un art ecològic, d'aprofitament de materials altrament condemnats a la seva desaparició.

En aquesta exposició trobareu obres molt imaginatives i suggerents, en particular les construides a base de materials i decorats recuperats de l'escenografia de la Bella Helena al Teatre Lliure de Gràcia dirigida per Fabià Puigserver i uns grans decorats pertanyents a l'antic teatre El Molino.

Com que ja sereu a Can Framis és obligat aprofitar l'ocasió per veure la magnífica col·lecció permanent de pintura catalana del segle XX que va construir el més importatnt mecenes cultural català Antoni Vila Casas amb la seva fundació que va crear el 1986. 


El nostre videógraf ha visitat també l'exposició i ens ofereix el seu video de la mateixa.



dimecres, 13 de març del 2024

En el corazón de las tinieblas

 L'Albert Molins, fill del meu bon amic i col·laborador del Blog en matèria musical, en Josep Molins, és un reconegut gastrònom. Treballa com a periodista a La Vanguardia i va ser també fa uns anys fundador i editor de la revista especialitzada en gastronomia Zouk Magazine.

Acaba de publicar en el seu blog "Reflexiones de un gastrónomo angustiado" un magnífic article sobre el Fast food  amb el títol de "En el corazón de las tinieblas" que estic segur pot ser d'interès pels lectors del Blog.

Aquí el teniu:

Clickar asobre per llegir l'article



dimarts, 12 de març del 2024

Consuelo Kanaga al KBr MAPFRE

El centre KBr, a tocar del port Olímpic, presenta aquests dies una exposició força interessant de  Consuelo Kanaga, una fotografa americana que va treballar en la primera meita del segle passat i que destaca pel relat que va fer del mon afroamericà i dels col·lectius de treballadors d'Estats Units.  

Aquí teniu per si pot ajudar a situar la seva personaliat la crònica escrita pel NÚVOL.



diumenge, 10 de març del 2024

Les meves veus favorites ELS CONTRATENORS III

Nascut a Avià (Berguedà) el 1976 Xavier Sabata es un contratenor català que va començar en el mon del teatre per acabar esdevenint una de les veus més reconegudes de la seva especialitat.

Té un timbre de veu molt vellutat que resulta especialment harmònic.

L’escoltarem en l’ària Alma Mia de Floridante de HAENDEL que trobo que s’adapta molt a la seva veu..




divendres, 8 de març del 2024

CERÀMIQUES de Miquel Barceló a la Pedrera


Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar a la roda de premsa de l'exposició de ceràmiques de Miquel Barceló a la Pedrera en una sessió en la que el mateix autor ens va fer una visita guiada. Haig de confessar que soc un fan de Barceló i que les peces de fang, que es la forma en que habitualmnt realitza les seves escultures, em varen semblar precioses. 

El seu estil es va iniciar en la seva estada a Mali a mitjans dels anys noranta veient com treballaven les dones en l'elaboració de recipients i atuells d'us domèstic. La ceràmica ha sigut des de llavors una de les seves expressions artístiques favorites. Diu ell mateix: "La ceràmica es la pintura amplificada. El procés de cocció: petrificar el que era tou ho revesteix de rellevància. La ceràmica es la mare de la pintura"

No us perdeu aquest exposició i de moment aneu fent boca amb aquestes fotografies de les peces i l'artista.

Clickeu a sobre per veure tota la sèrie



dijous, 7 de març del 2024

Quan la realitat impressiona


Moltes pel·lícules i molts llibres estan basats en fets reals i això resulta una de les  claus de l’interès dels seus públics respectius. A vegades, els fets narrats són tan inversemblants, tot i ser certs, que els que veiem o llegim aquestes obres no desconnectem precisament perquè ens han dit que el que narren havia succeït. Aquest és el cas dels dos primers llibres que recomanem aquest mes. D’una banda “La llamada” (Anagrama) de la periodista argentina Leila Guerriero, qui durant anys ha investigat la detenció, la tortura, la retenció a la tristament famosa ESMA de Buenos Aires i l’exili de l’activista montonera Silvia Labayru. Labayru és especialment coneguda perquè va ser la primera dona raptada pels militars argentins que va haver de parir a l’ESMA, perquè va sobreviure en lloc de ser “desapareguda” i perquè dècades després va aconseguir la condemna del seu violador. Però el llibre va molt més enllà i detalla les extraordinàries vicissituds que va patir i la posterior incomprensió de part de l’exili. Especialment interessant el relat de la relació amb els seus sinistres segrestadors. Es tracta en la meva opinió d’un gran llibre per la qualitat literària del text, la profunditat de la investigació, la detecció de les incoherències entre els testimonis i el retrat que fa d’una dona que ha col·laborat intensament en aquest projecte.

També reprodueix fets reals i no menys inversemblants en Francesc Bellart a “Raschimura” (La Campana i Ediciones B), basat en l’extraordinària vida del ballarí i empresari Pedro Vivancos, qui als anys 80 va protagonitzar un dels escàndols més destacats de la vida de Barcelona, acusat de crear una secta. Vivancos, qui va passar a fer-se anomenar Raschimura, va ser per una banda un perfeccionista i per una altra un estafador a través de les seves activitats (fàbrica, consultoris, clínica...) en els mons de la nutrició macrobiòtica i la medecina alternativa. Si hi afegim que va conviure amb set dones simultàniament que li varen donar quaranta fills i que va tornar a muntar la seva comunitat a Canadà, entenem que l’interès del lector queda garantit i sols ens cal ara assenyalar que el llibre, que pretén ser objectiu en tot moment, està a l’alçada de l’expectativa.

La resta de llibres d’aquest mes sí són pura ficció, per bé que amb bases històriques i geogràfiques ben definides. El mestre Luis Landero ens ofereix a “La última función” una de les seves delicioses faules al voltant de la seva obsessió per “el afán” dels éssers humans. En aquest cas, hi veiem un home i una dona que acabaran canviant les seves vides coincidint en un projecte artístic a un poble extremeny. Landero en plenitud.

L’escriptora basca Txani Rodríguez porta a la protagonista de “La seca” (Seix Barral) a Andalusia, on, sota una trama aparentment senzilla, hi transcorren diverses tensions: la que confronta la vida rural i la urbana, la que ella viu amb la seva mare, la que arrossega amb els seus amics, la que pateix amb el seu amant...

I acabem amb un nou llibre de Juan Pablo Villalobos, mexicà resident a Barcelona. A “El pasado anda detrás de nosotros” (Anagrama) torna a jugar amb un sentit de l’humor admirable amb l’autoficció. En aquest cas, el protagonista torna a Mèxic a cuidar dels pares i es converteix en víctima per una banda del seu propi passat i per una altra dels efectes del narcotràfic a aquella societat.



dimecres, 6 de març del 2024

El Museu de l'Art Prohibit


Fa ja uns mesos es va inaugurar a Barcelona, al paluet de la Casa Garriga Nogués, on havia estat instal·lat el KBr MAPFRE, un nou museu: el Museu de l’Art Prohibit, iniciativa de l’empresari Tatxo Benet, fins fa poc un dels socis de Jaume Roures a MEDIAPRO.

Jo encara no l’he visitat però el nostre videógraf si que hi ha anat i ens ofereix un dels seus reportatges que ens permetrà fer-nos una idea del material exposat i decidir si us hi acosteu.

Com que la visió del vídeo te certes restriccions només es pot veure carregant-lo desde You tube. 

Aquí teniu l'enllaç que aquesta vegada, per raons de la seva temàtica, no n'hi ha prou amb clicaar-lo. L'heu de copiar i introduir-lo en la cerca després d'obrir el You Tube.

https://www.youtube.com/watch?v=0yzIDAs1hIs


dimarts, 5 de març del 2024

FINE ART el festival de fotografia d'Igualada


FINE ART, el festival de fotografia que cada any es celebra a Igualada arriba engany a la seva 12ena edició. I la veritat es que dedicada a la fotografia documental és potser una de les mes reeixides.
Si no esteu massa lluny de la capital de l’Anoia acostar-s’hi pot ser una bona idea. Cal consultar les hores d’obertura dels diferents espais expositius distribuïts per tota la ciutat.

Aquí teniu la crònica escrita pel NÚVOL que pot orientar la visita.



diumenge, 3 de març del 2024

Les meves veus favorites ELS CONTRATENORS II

Avui és el torn del contratenor argentí Franco Fagioli que per a mi en aquests moments és potser la millor veu d'aquesta modalitat.  Amb uns aguts estrtosfèrics conserva uns baixos impressionants i una vocalització extraordinària. Podriem dir que és la Cecilia Bartoli dels contratenors...  

El podeu admirar en la seva interpretació de l'ària da capo "Va surcando un mar crudele" de l'òpera Artaserse.



dijous, 29 de febrer del 2024

“Amb la claredat augmenta el fred”


El teatre Romea presenta l’obra “Amb la claredat augmenta el fred”, un espectacle teatral de Pep Tossar basat en texts del llibre “Els meus premis”  del gran escriptor i dramaturg austríac Thomas Bernhard.

Es tracta d’uns diàlegs entre l’autor, la seva parella i una periodista, papers que interpreten respectivament el mateix Pep Tossar, Imma Colomer i Evelyn Arévalo.

Amb unes escenografia minimalista i unes brillants interpretacions Tossar treu tot el suc d’uns texts on l’autor exposa amb gran subtilitat el seu disgust pels premis que rebia.

L’obra s’havia representat fa uns anys i ara es pot tornar a veure en funció de tardes els dissabtes del 2 al  30 de Mars i cal reservar entrades abans que s’exhaureixin.

La Imma em va demanar que els fes unes fotografies i la filmació d’algunes escenes escenes per preparar la promoció de l’espectacle. A partir d’aquest material  la mateixa Evelyn Arévalo ha creat aquest magnífic vídeo.