Comencem aquest curs del nostre post recomanant cinc
novel·les que tenen en comú no sols el fet de que estan escrites per dones sinó
també que, amb major o menor claredat, tenen una perspectiva feminista. El
primer, ‘Musclos per sopar’ (Petits
plaers/Pequeños placeres), de l’alemanya Birgit
Vanderbeke, és una petita (per la seva brevetat) joia (per la seva
primorosa redacció) dedicada a revisar el domini masclista d’un home sobre una família
que l’espera a sopar amb el seu plat preferit sobre la taula. Un subtil i
eficaç al·legat contra el patriarcat.
La jove gallega Nerea
Pallares reivindica a ‘Punto de
araña’ (Asteroide) la funció de les ‘palilleiras’, xarxeras, obreres i
mariscadores a la Costa de Morte i ho fa amb un treballat mosaic d’eines
literàries i una barreja de realisme i impuls oníric i fins i tot mitològic.
També és molt jove la canària Lana Corujo, qui a ‘Han
cantado bingo’ (Reservoir Books)
narra, amb el ric vocabulari de l’illa de Lanzarote, una història d’infància
amb un desenvolupament que acaba sent tràgic.
Els dos llibres següents afegeixen la coincidència de que
les protagonistes parteixen les seves trames d’una situació de separació o
divorci de les seves parelles i que tenen un estil literari experimental
arriscat però al meu parer molt ben resolt. La mexicana Valeria Luiselli, qui escriu en anglès, ens ofereix a ‘Principi, mig, fi’ (Angle i
Feltrinelli) un viatge d’una mare amb la seva filla a Sicília, des d’on havia
emigrat l’avia de la mare. A l’estada al sud d’Itàlia són mot presents no sols
la recuperació de la història familiar sinó també les referències a les cultures
grega i romana.
La nord-americana Catherine
Lacey s’atreveix a “El libro Moebius”
(Alfaguara) a publicar dues narracions amb un muntatge editorial que permet
començar indistintament per l’una o per l’altra. La vivència de la separació es
combina amb reflexions sobre l’art, l’amistat i el sexe, en uns textos breus i
densos.
.jpg)
.jpg)
Entrades
