La Serena Saez s'està confirmant comun de les nostres millors veus de soprano. Recentment va haver de suspendre un recital al Palau que s'ha anunciat ara per començaments de juliol.
Mentrestant us propos que l'escoltem en l'ària "Les oiseax dans la charnille" dels Contes de Hoffman que posa a prova les facultats d'una soprano.
Amazon Prime presenta SU MAJESTAD una sèrie de només set capítols de 30 minuts que he trobat força interessant. Tracta d'una ficció sobre la monarqua espanyola en la que un suposat rei d'Espanya, Alfons XIV, es veu obligat a renunciar al tron en favor de la seva filla, la infanta Pilar, degut a irregularitats financeres molt semblants a les de l'actual rei emèrit Joan Carles I
El guió és força divertit i les interpretacions dels protagonistes, Hector Alterio i sobrertot l'Anna Castillo, són excel·lents.
Fa ja uns dies vaig recomanar la magna exposició de La Cubana que es presenta al Palau Robert.
Ara, el nostre videògraf ha visitat també la mostra i ha preparat un magnífic vídeo que podeu veure tot seguit.
Hi trobareu retratats tota mena de materials de treball que la companyia ha guardat religiosamenr al llarg dels anys: Filmacions de les seves obres, retrats dels actors que han format part del grup, vestits, sabates, disfresses, materials d'atrezzo, etc, etc
Segur que els que ja han visitat l'exposició recordaran allò que hi varen veure i els que encara no hi han anat no trigaran gaire a fer-ho.
La nostra amiga Ana Zelich segueix treballant i ara investiga noves formes expressives utilitzant la tècnica de imatges fetes amb tinta al pinzell.
Aquí en teniu una primera mostra:
Mentre rebeu aquesta la Newsletter del diumenge al vespre nosaltres serem al Palau escoltant la meravellosa veu del contratenor francès Philippe Jarouskky.
Per això avui us proposo que també l'escolteu en la seva deliciosa interpretació de l'ària "Vedro con mio diletto" de l'òpera Il Giustino de Vivaldi.
El centre KBr MAPFRE presenta a la seva sala d'exposicions al costat del Port Olímpic dos mostres de joves fotògrafs: l'espanyol José Guerrero i el colombià Felipe Romero
Aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL fa uns dies
A real pain es una pel·lícula que tracta del viatge a Polònia de dos joves cosins americans, fills de famílies poloneses, que s'incorporen a un tour guiat pel pais seguint les traces dels llocs on va viure la seva àvia abans del genocidi nazi.
El guió, ple de tristesa i alhora de moments amb fort sentit de l'humor, es centra tanbé en la personalitat dels dos cosins que ofereixen unaes magnífiques interpretacions. Un d'ells, en Kieran Kulkin, acaba de guanyar l'Oscar al millor actor secundari d'aquest any.
Molt recomanable!
Evidentment les pressions del EEUU perquè Europa augmenti la seva despesa en armament són un veritable disbarat que només fomenta la industria bèlica.
Però momés perque veieu la dimensió de les mentieds de Trump i el seu equip us adjunto una taula - feta per un seriós equip especialitzat en la gestió de dades - en la que es detalla la contribució d'ajuda miitar a Ucraïna per habitant de la majoria de països occicdentals. I així veureu la ridícula xifra de despesa per habitant dels EEUU que exigeix als altres paisos que augmentin la seva.
Aqui teniu la crònica que vaig esriure e NÚVOL que us pot ajudar en la visita.
Avui. pensant amb el cruel i detestable president del EEUU us proposo que escoltem l'ària d'un personatge operístic violent i ccruel com ell i se m'ha acudit el paper de Scarpia, el cruel governador de la Tosca.
Es tracta del Te Deum, interpretat per la magnífica veu del baix baríton Byn Terfel.
Que Déu ens agafi confesats!
Reprenem avui la secció de Fotos de viatges arreu del món.
L'any 2001 varem viatjar a Birmània, que va resultar ser un dels paisos més bells i amables dels que he visitat.
Aquí teniu un breu reportatge fotogràfic dels seus paisatges i la seva gent.
Clickeu a sobre per veure més fotos
L'exposició informa sobre les característiques dels vaixells, les condicions dels viatges; dona dades del nombre, origen i destí dels esclaus i de les famílies catalanes dedicades al trafic. També documenta les fàbriques de sucre - ells ingènios - a partir de la canya de sucre i les plantacions de cotó en la que també participaven molts empresaris catalans.
Per això he volgut portar al Blog les paraules del conegut senador americà Bernie Sanders que expressa unes conviccions que confiem puguin fer de contrapès a les bogeries que practiquen en Trump i el seu equip de multi millonaris i tecnòcrates delirants.
Al Palau Martorell, al carrer Ample 11, es presenta una gran exposició de l'obra del colombià Fermando Botero amb més de cent deu obres de diferents especialitats: olis, aquarelles, dibuixos, carbonets, pastels i escultures.
A les tres plantes del palau s'hi pot veure una mostra antològica dels singulars personatges sortits de l'imaginari i la paleta d'aquest gran artista colombià. L'exposició està molt ben estructurada i dividida amb una sèrie de seccions temàtiques: Amèrica llatina, religió, circ, el renaixement, presons, natures mortes, entre d'altres
Només cal advertir que la mostra rep un gran nombre de visitants i que cal evitar, sempre que sigui possible, les visites de cap de setmana. Les entrades, a un preu de 16 euros (14 per jubilats), es poden adquirie amb tria de l'horari a la pàgina web https://www.palaumartorell.com/visita
Per tal d'animar-vos a la visita aquí teniu les imatges d'algunes de les pintures exposades.
Clickeu sobre la foto per veure tota la sèrie
El dimecres, gràcies a la invitació dels amics Cisco i M. Jesús vaig anar a la Faràndula de Sabadell a veure i escoltar NABUCCO. No és una de les meves òperes favorites de Verdi, encara que segons s'explica va ser el seu primer gran èxit. Però la representació va ser estupenda tant pel que fa a l'orquesta i els cors, especialitat verdiana per excel·lència, com per tots els interprets, especialment la soprano Eugènia Montenegro en el paper d'Abigaille.
Com es lògic, us proposo que escoltem avui els cors del Va pensiero en el que el poble jueu lamenta els seu desti. Un tema que ara, paradoxalment, cantaria el poble palestí.
El canta l'orquestra i el cor del Metropolitan Òpera House en una versió que va despertar tant el reconeixement del public que va ser objecte d'un bis.
Juan Trejo rescata de l’anonimat la vida de la seva
germana Manuela a “Nela 1979”
(Tusquets), una de les primeres víctimes de la droga dura a la Barcelona de la
transició. Per fer-ho Trejo, que era un nen quan la Nela va morir a un hospital
de València, va haver de trencar el silenci instaurat a la seva família i va
buscar incansablement rastres de la protagonista a Espanya i a Itàlia. Cal
agrair els esforços de l’autor, que ens recorden la Barcelona de la immigració
i dels barris (Vallcarca, Montbau...) i la Ciutat Vella d’Ocaña, Zeleste i la
plaça Sant Felip Neri, amb l’heroïna penetrant entre la joventut nascuda del
boom dels 50 i els 60.
No havia llegit res de Manuel Baixauli. Doncs bé, l’escriptor de Sueca m’ha sorprès
positivament a “Cavall, atleta, ocell” (Periscopi),
premi Omnium Cultural 2024, on un fuster vidu s’enfronta a la criança d’un
adolescent fent ús de la seva imaginació, la seva perseverança i el seu talent. La senzillesa de la narració
conviu amb elements màgics i el resultat genera en el lector a voltes neguit i
a voltes pau, molta pau.
A “Madre de
corazón atómico” (Alfaguara), el gallec Agustín
Fernández Mallo relata la curiosa aventura del seu pare, un emprenedor
castellà que va importar als anys 60 vaques a Galícia des dels Estats Units.
Aquesta excusa porta a l’autor a revisar molts més fets de la història de la
seva família i de la seva, en una novel·la profunda que va fluint amb aparent
lleugeresa.
I encara més lleuger és el brevíssim i simpàtic llibre “Y uno se cree” (Alfaguara) en el que
el mexicà-català Jordi Soler explica
la història de la composició compartida amb Joan Manuel Serrat d’una cançó a
partir d’uns noms imaginaris d’ocells selvàtics.
El Palau Robert presenta l’exposició La Cubana. 45 anys jugant a fer teatre, un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del nostre país, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris, trencant totes les barreres entre la companyia i el públic.
Des dels seus inicis, La Cubana
ha creat un teatre popular on els
espectadors s’han converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.
Més de sis milions d’espectadors han gaudit de les seves produccions, prova de
la seva gran popularitat,
Aquesta exposició que, amb un
format lleugerament diferent, el 2021 ja es va veure a Sitges, origen i seu de
la companyia. presenta una amplíssima mostra gràfica - fotografies i vídeos - de
les seves produccions més exitoses i un riquíssim recull de tota mena de materials
que varen utilitzar en les seves produccions: cartells, vestuari, disfresses,
sabates, barrets, decorats i tota mena d’andròmines
ens acompanyen en el recorregut de l’exposició.
Aquí teniu alguna mostra gràfica
per animar-vos a la visita
Llarga vida La Cubana!
Clickeu a sobre per veure les fotos
Es tracta d'un bar d'aforament interior petit, però amb dues terrasses generoses, una al sol de l'hivern al parc Ferran Casablanques, on mira una de les seves portes i fins i tot una barra de carrer; i l'altre a l'ombra de l'estiu a la cantonada de Cerignola.
Està obert durant tot el dia i tota la setmana, pel que podeu fer-hi des d'un esmorzar de forquilla, passant per un vermut (casolà), un dinar amb platets de cullera, o un sopar lleuger a qualsevol hora.
La seva cuina és minúscula, però hi fan meravelles, el producte a l'alçada de la zona i l'atenció informal però propera. Al matí les truites (una de les seves especialitats), els entrepans cruixents o unes mandonguilles Strogonoff; per un àpat més consistent el biquini tofonat, l'steak tàrtar tallat a ganivet, el trinxat amb cansalada Maldonado a baixa temperatura, el caneló de brandada o el ceviche peruà amb mango, tots ells els trobareu espectaculars. Per cert, el vi de la casa, un Montsant molt digne, a 3,5€ una bona copa i també tiren molt bé les canyes de cervesa.
En definitiva, que s'ha guanyat l'adjectiu de gran, sobradament. Reserveu.
https://www.granbaretoile.com/
(+34)
932 118 338
Torras
i Pujalt 28
08022 Barcelona
Soc un usuari habitual del Chat Gtp que m'ofereix gairebé sempre respostes molt precises i completes a les meves preguntes.
Fixeu-vos el que m'ha repost quan li he preguntat sobre en Donald Trump. Penso que no es pot definir millor la seva personalitat i em dona la tranquilitat que ni ell ni l'Elon Musk controlen encara el Chat Gtp...
Clicka a sobre per veure la resposta del Chat
Aquest matí hem anat a veure al cinema Verdi un pase de l'òpera NORMA de V. Bellini en una representació al Liceu de l'any 2015 que va tenir un gran èxit. No m'extranya gens perquè la qualitat dels cantants era excepcional. Destaca per sobre d'aquestes grans veus la de la oprano americana Sondra Radvanovsky.
La deliciosa música de Bellini ofereix grans moments musicals, el més conegut dels quals es l'ària Casta Diva . Per sort l'he localitzat cantada per la mateixa soprano a la que teniu l'oportunitat d'escoltar ara mateix.
Com gairebé tothom amb dos dits de front, aquests dies al·lucino escoltant les barbaritats que diuen, projecten i comencen a fer aquests monstres que són en Ronald Trump i el seu equip més proper de col·laboradors encapçalats pel delirant Elon Musk.
Per això avui reprodueixo l’acudit del Roto
que com sempre reble el clau. Aquesta vegada, però, penso que amb la seva caricatura potser està faltant el respecte al pobres porcs...
_Normandy_France_1944.jpg)
Aquest és l'article que hem publicat al NÚVOL.
Soc un fidel seguidor del programa EL INTERMEDIO de la Sexta conduit pel Gran Wyoming.
El seu sentit de l'humor especialment atrevit em distreu de les notícies polítiques que sense aquest esperit ens farien plorar cada vespre.
De tant en tant tenen una secció de paròdies musicals i fa poc amb motiu de la cimera ultra de Madrid del darrer cap de setmana van preparar un show molt divertit on passen revista a la majoria de liders feixietes que acudiran a la trobada.
Cliqueu i aquí teniu el vídeo:
Avui escoltarem la veu d'una de les millors sopranos de l'actualitat. Es tracta de Serena Sáenz que té un timbre de veu magnífic i que trobo que cada dia canta millor i continua la tradició de grans cantants d'òpera catalanes.
Ens interpreta una ària molt coneguda de l'òpera Gianni Schicci, de G. Puccini: "Oh mio babbino caro"; un títol que sovint que es presta a confussió per la similitud tel terme "babbino" (avi) amb el més conegut de "bambino" (nen)...
La Galeria d'Art Jordi Barnadas, al carrer de Consell de Cent a tocar del Passeig de Gràcia, presenta una exposició del reconegut pintor XAVIER SERRRA DE RIVERA.
La seva pintura pertany clarament a una línia figurativa en la que destaca especialment el retrat de nus i els bodegons. Una majoria de les obres estan pintades amb la tècnica del pastel però també es poden trobar magnífics olis en els bodegosdtemàtica vegetal,
És una exposició breu però molt atractiva. Si tot passejant pel centre hi passeu a prop atureu-vos-hi una estoneta.
Aquí teniu alguna mostra
El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) és un centre de recerca que es dedica a l'estudi de la població catalana i de la demografia en general. Creat per la professora Anna Cabré, s'ha dedicat a formar nous demògrafs i s'ha convertit en una institució capdavantera en investigació en ciències socials al nostre país, amb molta projecció internacional. Allà vaig fer el meu doctorat fa 20 anys.
En motiu del 40è aniversari l'any passat, el CED va elaborar aquest interessant informe titulat "La Catalunya dels 8 milions" en el que podeu trobar una bona explicació de l'evolució demogràfica catalana del segle XX i fins l'actualitat. Coneixereu els detalls de la transició demogràfica que ens ha portat a tenir un règim de llarga esperança de vida i molt baixa fecunditat. També entendreu la importància de l'evolució migratòria en el creixement de la nostra població fins arribar als 8 milions de persones.
Moltes felicitats i llarga vida al CED!
Clickeu s sobre per llegir l'infome
Acabo de tornar de la Fira de Mostres on aquests dies s’està celebrant el ISE ( Integrated System Europe ), la més gran fira del món de la industria audiovisual. I haig de confessar que encara estic en xoc!
Són set pavellons immensos amb una superfície
de més de 90.000 metres quadrats on es presenten 1600 companyies expositores (!) i s'hi esperen uns 90.000 visitants .
Jo no havia esta mai al recinte de la Fira de La Gran via i he quedat esparverat de les seves dimensions. L’enorme espai amb set pavellons és un veritable formiguer, molt pitjor que les Rambles un dia d’agost, i s’hi escolten tota mena de llengües. Domina absolutament el gènere masculí i en general força jove.
Mareja el nombre, les dimensions i a varietat de tipologies d’equips audiovisuals i sobretot de les pantalles on es projecten tota mena d’espectacles convencionals i sobretot immersius. He pogut constatar en directe l’absolut domini de la imatge que envaeix les nostres vides. I la veritat és que he tingut un cop més el sentiment de que vivim uns temps en una societat dominada abusivament per a tecnologia i els tecnòlegs.
Fins al punt que literalment esgotat he abandonat el recinte molt més aviat del que pensava fer-ho abans d’entrar. L’ISE m’ha
fos els ploms!
Avui l'Imma Colomer ens recitarà el poema "Marina" de la poetessa Josefina Tura.
Entrades
Comentaris
