divendres, 8 de desembre del 2023

Anatomia de una caida


“Anatomia de una caída”
és la pel·lícula  francesa que aquest any ha guanyat la Palma d’Or del Festival de Cannes. I haig de dir que amb tots els mereixements perquè em va semblar mereixedora del les cinc estrelles que li donen la majoria de crítiques.

És obra de la directora Justine Triet, a la que confesso que no coneixia, i relata el judici en el que una escriptora d’èxit és acusada pel suposat assassinat del seu marit. El magnífic guió, obra de la mateixa directora i la seva parella, fa que tota l’acció  transcorri entre el domicili de la parella als Alps francesos i la sala on te lloc el judici. El relat aprofundeix en les complexes relacions del matrimoni i el seu fill que pateix les conseqüències d’un greu accident La interpretació de la protagonista, l’alemanya Sandra Huller es extraordinària..

La fotografia i el ritme del relat fan que les mes de dues hores que dura la pel·lícula passin volant. Es important veure-la en verssió original perquè s’alternen en els diàlegs molt importants el francès i l’anglès.

És una llàstima que l’Acadèmia del cine francès no l’hagi escollit com a candidata al l’Oscar a  millor pel·lícula estrangera perquè penso que podia ser una clara guanyadora.

Nous la perdéssiu pas!

dijous, 7 de desembre del 2023

Per terres d'Espanya IV

 Avui contonuem la serie de peces de "Per terres d'Espanya" de Tarragó. Escoltarem "Alegria".




dimecres, 6 de desembre del 2023

L'arxiu de Francesc Català-Roca


En Francesc Català-Roca està reconegut com un dels millors fotògrafs catalans del segle XX.

La Generalitat acaba d'adquirir el seu arxiu fotogràfic del que s'ocuparan l'Arxiu Nacional de Catalunya i el MNAC.

Aquí teniu la crònica que sobre aquest important notícia per la fotografia a Catalunya vaig escriure al NÚVOL.



dimarts, 5 de desembre del 2023

El taller de les artistes


Com cada any la Lluïsa Jover, la nostra il·lustradora de referencia, i la seva sòcia, la joiera  Nona López, obren uns dies el seu taller a amics, coneguts i saludats perquè puguin veure els seus darrers treballs i si s’escau triar-ne algun per fer un bon regal de Nadal.

Us asseguro que difícilment es pot fer un millor present que amb una obra d’aquestes dues artistes que es poden adquirir a preus molt raonables. Hi trobareu, peces de vidre esmaltat, llibres il·lustrats, gravats, brodats i joies. I, a sobre, conviden els visitants amb una copa per celebrar la visita.

Trobareu en la imatge adjunta l’adreça i les dades d’obertura.



diumenge, 3 de desembre del 2023

Les meves veus favorites LES SOPRANOS VI

Seguim avui amb les meves veus de soprano favorites

MARIA CALLAS ( 1923- 1977)

Maria Callas és probablement la soprano amb més renom de la història, tant per la seva veu i força interpretativa així com per la seva particular biografia i mítica personalitat. Va morir molt jove als 54 anys “sola e abandonatta” a Paris. La reconec com una de les mes grans encara que el seu timbre de veu no és dels que més m’agrada.

Ahir es commemorava el centenari del seu naixement a Nova York i per això l’escoltarem interpretant un dels seu rols estrella: el de Violeta a La Traviata.



dijous, 30 de novembre del 2023

Naufragi a Ghana



Ara fa ja deu anys en un viatge a la costa de Ghana vaig tenir la oportunitat de presenciar un petit naufragi d'una barca de pesca i el seu rescat pels pescadors que l'esperaven a la platja. Crec que va ser una escena molt emocionant que he recuperat i que vull compartir amb els lectors del Blog.


dimecres, 29 de novembre del 2023

La Caravana de la muerte


El  gran fotoperiodista Gervasio Sánchez ha publicat un llibre reportatge amb fotografies i retrats del familiars de les victimes de La Caravana de la muerte,  un esquadró militar que just després del cop d'estat de Pinochet va ssessinar a diferents poblcions xilenes 75 partidaris del règim constitucional de Salvador Allende.

Aquí trobareu l'article que hem publicat al NÚVOL.



dimarts, 28 de novembre del 2023

Les muses canten sonets V

La cinquena entrega dels poemes "Les muses canten sonets". Avui "Roma", on va viure tants anys en Valentí.
                    

                               

                                    ROMA

                       Sortir de nit a passejar per Roma

                       cercant distret les restes d’un tresor,

                       posar-li a l’esperit, un punt i coma

                       fent llum a l’esbufec del nostre cor.

                       Els set turons amaguen una poma,

                       a dintre plena d’art a fora d’or,

                       com deien els antics no és pas cap broma,

                       es veu primer de jorn, després es mor.

                       Artistes, cortesanes, setial

                       de papes infal·libles i dimonis,

                       aquests són els actors, gent prou cabdal

                        esdevinguts perennes testimonis.

                        Roma, caput mundi, del Bé i del Mal

                        com Ròmul lloaràs folls matrimonis.

 

                                                        Valentí Gómez i Oliver

                                                        Selva Endins, 1993

diumenge, 26 de novembre del 2023

Les meves veus favorites LES SOPRANOS IV

Seguim amb les veus de les sopranos

EDITA GRUBEROVA (1946/2021)

Estem davant probablement de la millor soprano de coloratura del segle XX. Els seus trinats, els aguts estratosfèrics i les seves facultats interpretatives en fan una de les meves sopranos preferides. Reina del Bel canto era una extraordinària intèrpret de les òperes de Mozart,  Bellini, Rossini i Donizetti.

Era adorada pel públic de Barcelona on va cantar al Liceu moltes vegades al llarg de vint anys. Jo mateix la vaig veure en vàries ocasions i l’any 2013 en el seu recital de comiat, als 67 anys, els aplaudiments dels seus fans varen durar 35 minuts que suposo deu ser gairebé un record Guiness


divendres, 24 de novembre del 2023

"Vidas minadas" de Gervasio Sánchez



S'acaba de presentar fa poc el llibre VIDAS MINADES del gran fotoreporter Gervasio Sánchez. Es un projecte fotgrafic de llarga durada, 25 anys ja, en el que fa un seguiment de les vides de persones de diferents paisos que varen patir amputacions degudes a les mines anitpersones que els varen explotar.

Tant el llibre com les fotografies i les històries que explica resulten impressionants. Aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL


dijous, 23 de novembre del 2023

Quina humanitat al MNAC


En el dramàtic context de conflictes i guerres que estem vivint darrerament aquesta exposició del MNAC és un crida, un clam en favor de la Pau i una mostra de com els artistes han tractar els conflictes bèl·lics del segle XX

Aquesta ambiciosa exposició reuneix prop dun centenar d’obres de vuitanta artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia que, entre 1940 i mitjan anys seixanta, aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.

Alguns dels artistes dels quals es pot veure obra a l’exposició són Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon i Bernard Buffet, entre d’altres.

A més de l’obligada visita el nostre videógraf ens ofereix una amplia passejada visual per l’exposició.



dimecres, 22 de novembre del 2023

El maestro que prometió el mar


S'ha estrenat fa pocs dies la pel·lícula "El Maestro que prometió el mar" basada en la història real d'Antoni Benaiges, un tarragoníque va treballar com a mestre dos anys al poble burgales de Bañuelos de Bureba i que el 19 de juliol del 36 va ser detingut i assassinat pels feixistes.

La pel·lciula està dirigida per lajove directora  Patricia Font i interpretada per Laia Costa i sobretot per Enric Sauquer que  fa una gran creació del paper de Benaiges. 

El film està basat en un relat de Francesc Escribano a partir del qual s'ha configurat un guió molt encertat. Té un ritme pausat, reflexiu, però que explica perfectament la història, l'ambient en que es movia el mestre i les contradiccions i conflictes que plantejava en un petit poble molt tradicional en el que el seus mètodes pedagògics, inspirats en al moderna metodologia de Freinet. 

L'ambientació també està molt reixida i  la carecteritazció de personatges i ambients no grinyola gens com a vgades passa en pel·lícules històriques.

En comjunt la història i la seva narració resulten commovedores i sembla que la pel·lícula està tenint el bon èxit de públic que sens dubte es mereix.           


dimarts, 21 de novembre del 2023

La Sosenga


La sosenga és un sofregit medieval descrit en el llibre de receptes més antic que es coneix de la cuina catalana, el Libre de Sent Sovi, que data de 1324. Inspirats en aquestes tècniques quasi ancestrals de la nostra tradició, la cuina del restaurant La Sosenga combina el dolç i el salat, aposta per plats de cullera i ho transporta, tot plegat, als nostres dies, amb la saviesa dels bons cuiners.

Es diu que tenen un dels millors menús de migdia de la ciutat, atesa la qualitat del producte i la originalitat dels plats, que podeu degustar per poc menys de 20€, inclosa la beguda. Jo encara no he tingut ocasió de provar-lo, i el cert és que sopar a la carta surt més car, però l'experiència s'ho val: uns peus de porc amb xocolata i gingebre amb moniato, un cap i pota de vedella amb gamba vermella o una tripa de bacallà amb lletons de xai i mongetes de Santa Pau, no es troben a gaire restaurants. Del tàrtar de vedella amb figues i foie, ja ni us en parlo, l'heu de provar.

El local és petit i acollidor, el servei molt professional, la carta curta i l'experiència culinària llarga, perquè la continueu assaborint una bona estona. Bon profit tingueu.


Carrer de n'Amargós, 1
08002 Barcelona
Tel. 937505820
https://www.lasosenga.cat

diumenge, 19 de novembre del 2023

Les meves veus favorites LES SOPRANOS III

Continuem amb les meves sopranos favorites

RENATA TEBALDI (1922-2004)

És una de les veus més belles de l’òpera del segle XX amb un timbre clar i harmoniós. Va tenir una carrera relativament curta d’uns vint anys i es va retirar el 1973, encara amb plenes facultats. Va ser famosa la rivalitat entre ella i la Maria Callas, sobretot entre els seus seguidors. Jo particularment, encara que reconeixent la gran importància de la Callas, soc un clar tebaldià.

Avui l'escoltarem en una de les seves creacions més emblemàtiques "Un bel di vedremo" de Madama Butterfly", de la que es conserva un enregistrament videogràfic acceptable.


divendres, 17 de novembre del 2023

Can Jaume Punto a Santa Coloma de Queralt

Al carrer major, 17 de Santa Coloma de Queralt hi ha una botiga amb una història molt i molt singular. És realment una botiga del passat, documentada el 1.847 va ser fundada per Jaume Puig Miquel i estava dedicada a la producció i venda de xocolates, confiteria, cereria, adrogueria, obrador i tota mena de productes que us pogueu imaginar. Un veritable drugstore de l’època. 

A finals dels anys 60 del segle passat els descendents dels fundadors, Joan Farrés i la seva esposa Ramona Domingo, decideixen jubilar-se i plegar el negoci; la botiga es tanca i es mantindrà absolutament intacte tant pel que fa a l’immoble i les seves instal·lacions així com a tota la infinitat de productes estocats.

Fa uns anys, l’Antònia Bassols, neta dels botigues, en col·laboració de colomins, d'assosiacions culturals i de familiars decideixen aixecar la persiana, netejar i restaurar la botiga i convertir-la en una veritable peça museística. El resultat és un veritable tresor en el que el visitant entra en el túnel del temps i es retroba amb la vida comercial del passat.

Una hipotesi curiosa és que el nom original de la botiga era el de Jaume Farrés Puig però amb els anys la gent del poble la coneixia com Can Jaume Punto degut la pràctica habitual dels veïns de comprar a crèdit i pagar a final de setmana o mes i la resposta del dependent dient-los: “Ja m’ho apunto”

Vaig tenir la sort de poder assistir a una visita guiada amb la pròpia Antònia Bassols i de fer un bon reportatge fotogràfic que podeu veure clickant la imatge de sota .

Els interessats en una visita guiada poden concertar-la a través de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt.

Oficina Municipal de Turisme
977880478 / 615875416
Of.turisme@stacqueralt.altanet.org

 

dijous, 16 de novembre del 2023

L'arxiu Montserrat Tarradelles i Macià


A la sala d’exposicions de la Diputació de Barcelona, a la Rambla de Catalunya amb Diagonal, es presenta una exposició "Els fonaments de l'autogovern", relativa als arxius de Josep Tarrradellas en la que s’explica el seu contingut i les complexes peripècies que va patir.

L’arxiu, composat per més de 2.000.000 de pàgines, compren els arxius de la Generalitat de Catalunya previs a l’exili que Tarradelles va custodiar i que en els moments de l’ocupació alemanya de França varen mantenir-se enterrats en bidons a la casa dels pares del President, també exiliats. A aquest material s’afegeix tota la documentació i sobretot correspondència de Tarradelles en el seu exili fins al seu retorn a Catalunya.

L’any 1981 Tarradelles va fer donació de tota aquesta documentació a l’arxiu del Monestir de Poblet on al llarg dels anys s’ha fet un important feina de catalogació i escaneig que ha permès posar tota aquesta informació a l’abast d’historiadors i estudiosos.


dimecres, 15 de novembre del 2023

VIVALDI, un nou Canal de música


Aquest és un post adreçat als lectors que tinguin un televisor Smart de la marca SAMSUNG. Perquè des de començaments d’octubre aquests afortunats poden sintonitzar gratuïtament des del seu televisor un nou Canal musical anomenat VIVALDI

Aquest canal ofereix 24 hores de filmacions de concerts de música clàssica de primer nivell amb grans autors i intèrprets, una molt bona qualitat de filmació i amb molt poca publicitat. És un programa creat pel Canal + francès, a l’estil de ARTE, que ara es posa a disposició dels usuaris de la marca japonesa. El trobareu fàcilment explorant la llista de canals del vostre televisor. En el meu està ordenat amb el número 4734

A gaudir-ne!


dimarts, 14 de novembre del 2023

Tota una vida


Dos dels millors novel·listes europeus han publicat recentment llibres que tenen en comú la revisió de les vides dels seus protagonistes, marcades en tots dos casos per traumes amorosos.

IanMcEwan parteix a “Lliçons” (Anagrama) d’un abús patit per un menor a mans de la seva professora de piano. Són potser aquest fet i també les peripècies la seva família, marcada per fets secrets i per alguns dels grans esdeveniments històrics, les causes d’una vida truncada que s’allarga tristament en contraposició a l’èxit com escriptora de la dona amb el que el protagonista va tenir un fill. Novel·la llarga, ambiciosa i reeixida.

Antonio Muñoz Molina ens ofereix amb “No te veré morir” (Seix Barral) un llibre breu i amb un magistral exercici literari a les seves  setanta planes inicials, escrites sense signes de puntuació per explicar com una història d’amor juvenil truncada per l’entorn familiar i també polític de l’Espanya franquista. Dècades després, els dos protagonistes, ja a la tercera edat, es retroben i es torna a plantejar per l’home la possibilitat de ser valent. La decisió, creïble i dramàtica, la podreu llegir i valorar.

També hi ha un retrobament de l’amor i una revisió de vida a “Las despedidas” (Asteroide), de Jacobo Bergareche. I també aquí el protagonista ha de prendre decisions i ha de conèixer la que en el seu dia una altra -i transcendental- va prendre la dona retrobada.

Torna Sergi Pàmies a publicar un recull de contes. “A les dues seran les tres” (Quaderns Crema) insisteix en moltes de les seves peces en elements autobiogràfics i familiars de la vida de Pàmies i ho torna a fer amb la sensibilitat i l’eficàcia que el caracteritzen, així com en el canvi de l’humor i la ironia pel pessimisme i la malenconia dels seus últims llibres.

I per acabar aquest post dedicat a llibres que expliquen vides senceres, què millor que els relats autobiogràfics que publica la Donna Leon a “La meva pròpia història” (Edicions 62). Curiosament, Leon ens explica coses dels seus orígens familiars i de les seves opcions professionals quan era jove, així com  fets aïllats de la seva maduresa, però gairebé no hi apareix res sobre la seva literatura i el seu famós personatge, el comissari Brunetti. Tot i això,  recomanable pels seus lectors habituals. 

 




diumenge, 12 de novembre del 2023

Les meves veus favorites LES SOPRANOS II

 Avui continuem amb la secció de les sopranos

ANNA NETREBKO (1971)

Anna treballava de dona de fer feines al teatre Marïinsky a San Petersburg i el director Valeri Guerguiev en escoltar la seva veu cantant mentre netejava la va catapultar als seus 22 anys al món operístic. Així va començar una carrera meteòrica que la va portar a treballar als millors teatres d’òpera i amb els més grans directors i partenaires. Com s’ha dit la seva veu té un timbre meravellós  perquè tant pot oferir la suavitat i la flexibilitat d'una soprano lírica com la ressonància i el timbre obscur d'una soprano lírico-spinto. Això fa que tingui un amplíssim repertori i li permeti cantar des de Mozart a Wagner. Sens dubte per a mi una de les millors i més completes veus de soprano. És, a més,una dona molt bella que té una presència escènica i una capacitat interpretativa molt notables i ha sigut simple molt estimada i aplaudida per tots els públics..

L'escoltarem en l'aria "Addio del passato" de La traviata en una versió memorable reperesentada al Festival de Salzburg el 2005 en la que cantava amb Rolando Villazon amb direcció d'escena de Willy Decker. Pel meu gust la millor versió de la Traviata que hagi vist.



divendres, 10 de novembre del 2023

La cinta vermella


Fèlix Fanés ens ofereix a La cinta vermella un text d’un interès humà, literari i cultural molt elevat. També posseeix un gran interès històric, ja que sobre una estructura molt lliure i d’epígrafs breus, que proporcionen al text una gran varietat temàtica i una irresistible amenitat, va bastint una crònica personal molt diversa i selecta de la nostra època. El lector de la seva generació s’hi retrobarà amb sorpresa i familiaritat alhora.  Les referencies culturals són exquisides i ens inciten a aprofundir en el nostre record i en el propi coneixement personal. I tot això servit en una prosa admirable i un català preciós.

El llibre va ser escrit en plena pandèmia i en una circumstància personal que constitueix una de les claus de l’obra i també del títol : el trasllat de residència. D’una banda, el retorn a Barcelona havia d’avivar-li la memòria, què mostra ser prodigiosa. D’altra banda, el pas a un espai domèstic més petit, va obligar-lo a desprendre’s d’una part important del seu arxiu, tan treballosament construït al llarg de la vida. La cinta vermella naixia doncs en una conjuntura social i personal que havia de produir-li un sacseig important de la identitat. La lectura del llibre fa palès que Fanés ha reeixit a recordar i a recompondre totes les seves peces vitals, al temps que afirmava i recreava, mitjançant un elegant exercici literari, aquella identitat tan única i tan del nostre temps.

La primera cosa que impressiona d’aquest llibre és la qualitat que traspua de la primera a la darrera pàgina, que també és una qualitat moral. Des del tractament del personatge o dels llocs més humils fins els que puguem tenir més mitificats, del fet més divers a l’encontre més difícil o el viatge més sofisticat tot adquireix de la mà de l’autor la mateixa dignitat i tendresa. I si, com deia Paul Valéry, la intel·ligència és la capacitat per relacionar les coses més diverses i la seva complexitat, el text és obra d’un intel·ligent teixidor d’històries.

Fèlix Fanés parla del què vol i com vol, amb tota llibertat, erudició elegant i impecable domini dels gèneres literaris. Els temes són tan amplis com els d’una vida viscuda en plenitud: la família, amb un lloc especialment destacat pel pare, Manuel Ibáñez Escofet; els amics i amigues; els personatges trobats, inclosos els mites buscats; els llibres i els autors; les obres d’art; els mestres, de vegades amics seus; els somnis; els llocs i els viatges, alguns vertaders pelegrinatges als que ens veiem incitats; el cinema, una de les seves passions; els chansonniers, amb Brassens al cap de munt; els fets del dia o els fets curiosos; la política, sense escatimar l’autocrítica, del militant antifranquista; els corrents filosòfics, talment l’existencialisme o l’estructuralisme; París; els retrats, a cops fets amb humor irresistible i corrosiu, com el de Foucault, i sempre d’una qualitat digne d’un retratat com Josep Pla; la cultura de masses, en la que tant ha aprofundit; la poesia; les ciutats; i en un lloc especialíssim el Dublin de Joyce i el seu Ulisses, sempre presents i amb els que remata l’obra.

Com deixades anar en comptagotes, set imatges, s’intercalen en el text amb gran encert. Al final de l’obra, un índex de noms certifica el caràcter monumental de l’experiència vital i de l’erudició de l’autor. Amb aquest material Fèlix Ibáñez Fanés ha fet un esplèndid quadre de l’època i un magnífic autoretrat. Sàviament, però, ha renunciat a posar-hi pedestal. Aquesta decisió opera el miracle de crear una forta empatia entre els lectors i un text que esdevé una delícia inoblidable.

 Fitxa del llibre. Fèlix Fanès: La cinta vermella. Ensiola Editorial. Muro (Illes Balears), 2023.



dijous, 9 de novembre del 2023

Per terres d'Espanya III


Continuem avui amb una altra peces de guitarra de Graciano Tarragó (1892-1973) de la sèrie Per terres d'Espanya interpretada pel seu deixeble, el compositor i guitarrista Jaume Torrent.

Podreu escoltar tot seguit la peça Extremeña



dimecres, 8 de novembre del 2023

Joan Fuster en el seu temps

 


En paralel a l'exposició de Fuster i Pla de la que informavem fa uns dies al mateix Palau Robert es presenta una exposició Joan Fuster en el seu temps dedicada exclusivaent a l'escriptor de Sueca.

Es passa revista a la seva biografia, als nombrosos llibres que va escriure entre els que sobresurt el ja clàssic Nosaltres els valencians i a les multiples conexions que va teixir amb la cultura catalana de tots els àmbits i geografies. 

dimarts, 7 de novembre del 2023

MIRÓ PICASSO a l'Institut Francès de Barcelona



L'Institut Francés, al carrer Moyà de Barcelona, ofereix una interessant exposició del fotògraf hispano-francès Jean Marie del Moral, que ja s'havia pogut veure fa uns mesos a la Fundació Palau i Fabra de Caldes d'Estrac i de la que ja varem parlar des d'aquestes pàgines  

Sota el títol de PICASSO-MIRO presenta un treball en el que ha fotografiat els ambients i paissatges dels dos pobles on aquests genis varen començar les seves carreres, Horta de Sant Joan i Mont-roig

Si esteu interessats aquí teniu la crònica escrita pel NÚVOL. 



diumenge, 5 de novembre del 2023

L' ària dels dilluns

El passat divendres per invitació del bon amic Xavier Ll. vaig assistir al Liceu a un concert de comiat del baix baríton aragonès Carlos Chausson (1950). Amb direcció escènica de Joan Font, director dels Comediants, el tàndem format per Chausson i Ramon Gener com a mestre de cerimònies va presentar un espectacle senzill però ple de vida en el que ell baix va cantar amb una molt bona veu un seguit de peces de la seva especialitat en papers de baix còmic de l’òpera bufa.

Gener va demostrar com sempre la seva capacitat actoral i una gran simpatia simpatia i es va guanyar també el reconeixement del públic que va aplaudir llargament a Chausson en el que va ser, com ell mateix va dir, el seu comiat als escenaris.

Nosaltres l’escoltarem avui en un des seus papers de referència “A un dottore de la mia sorte” del Barber de Sevilla de Rossini.


 

divendres, 3 de novembre del 2023

Els castells per Santa Úrsula

El passat dia 22 d'ctubre, gràcies al suggeriment de l'amic Lluís B., vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la jornada castellera de Sant Úrsula a la plaça del Blat de Valls. La Diada va començar amb del tradicional esmorzar "de forquilla"a la seu de la Colla Vella que vaig compartir amb tots els seus membres. Després varem anar caminant pels carrers de Valls fins a la plaça. Allí varen competir i aixecar els seus castells les dues colles de Valls: la Vella i la Jove.

Vaig tenir la sort de poder assistir a la diada des del privilegiat observatori dels balcons de Can Sagarra, una casa  al costat de l'Ajuntament. I aprofitant aquesta oportunitat vaig fer fotografies i vídeos d'aquest espectacle tant emocionant per la seva estètica i dificultat i alhora per tot el que representa d'esforç col·lectiu

Ara n'he muntat un videoreportage que he penjat a You tube i que podeu veure clickant aquest enllaç. Potser resulti una mica llarg però crec que les colles i l'espectacle s'ho mereixen.



dijous, 2 de novembre del 2023

Les muses canten sonets IV


Aquí teniu la quarta entrega del poemes de la sèrie "Les Muses canten"


El dia de la meva mort    

per a Secundí Sañé

 

No sé qui llegirà aquest sonet

- algú a qui desitjo llarga vida -

car d’ençà poc m’espera terra humida

on es consumirà el meu esquelet.

 

No sé tampoc el temps a partir d’ara

- un dia on calamarsa aixeca el vol -

que hauré de caminar fins que tot sol

em trobi enlluernat per foscor clara.

 

El sento així aquest pressentiment,

poder parlar-ne avui em sembla vàlid,

no es tracta de gosar, de ser valent

 

mes de viure dempeus amb un to càlid.

El que adés trobaré, amb cert regust,

ho veureu tots, germans, quan sigui just.


                                                                                      gener-març, 1999

dimecres, 1 de novembre del 2023

NADA


Al Disney Chanel presenten NADA, una serie argentina curta, de només cinc capítols, però molt agradable de veure. És un passatge per la decadència d'un crític gastronòmic però amb un humor molt fí i unes interpretacions molt bones. Entre elles la de Robert de Niro que broda les seves curtes intervencions.

dimarts, 31 d’octubre del 2023

Cecilia Bartoli & friends

Si us agrada el cant i la música i encara no l'heu vist no us perdeu el documental Cecilia Bartoli and friends.  El trobareu al canal  cultura  Caixaforum + que ofereix documentals i informacions molt interessants. 

Gaudireu de la seva veu extraordinària de mezzosoprano i alhora de la seva enorme simpatia. Apareix acompanyada de grandíssimes figures del mon de la música que l'estimen de debó. Barenboim, PaganoArgerich, Mutter, Dudamel i Jarousky entre d'altres assajen i actuen amb ella en interssants espais musicals i glosen les seves virtuts i la seva personalitat.

Aquí us deixo l'enllaç per accdir directament al documental.

diumenge, 29 d’octubre del 2023

Les meves veus favorites LES SOPRANOS I

Avui comencem la Secció de Les meves veus favorites amb la sèrie de les sopranos; i sens dubte la primera és: 

MONTSERRAT CABALLÉ (1933-2018)

Filla d’una modesta família que va patir serioses dificultats econòmiques, els inicis de la seva carrera van ser complicats i laboriosos fins que va aconseguir ser apadrinada per la família Bertrand. El 1965 va substituir Marilyn Horne en l’òpera Lucrezia Borgia al Metropolitan de Nova York i l’èxit va ser clamorós fins al punt que el New York Times va arribar a dir que la seva veu era la combinació de les de Callas i Tebaldi, les màximes dives del moment A partir d’aquí se li varen obrir les portes dels millors teatres i va començar la seva gran i llarga carrera. Va ser una de les impulsores de la carrera de Josep Carreras amb qui va interpretar moltes òperes,

Per a mi Montserrat Caballé té sens dubte la veu mes bella de les que hagi escoltat. Té un registre amplíssim que combina una gran potència i uns baixos magnífics amb una aguts i un trinats finíssims. Per no parlar dels seus pianíssims que no crec que ningú hagi superat. Com apunten els experts la seva capacitat respiratòria li permet encadenar llarguíssims fragments de cant sens aturar-se. El seu repertori cobreix tota la gamma operística des del barroc i el bel canto fins a Wagner o Strauss. És una delícia escoltar-la tant en els grans papers operístics com interpretant cançons i peces de lied.

L'escoltem en la Casta Diva de Norma en la seva ja mítica intrepretació del 1974 a l'aite lliure en el rfestival d'Orange. Ja em direu si és possible cantar-la millor.


dijous, 26 d’octubre del 2023

Clic-Clac

La nostra il·lustradora de referència, la Lluïsa Jover, acaba de presentar un nou llibre de contes que s’afegeix a la seva llarga llista de publicacions. En aquest cas es tracta de  Clic-Clac, l’aniversari del Petitós, un libre per nens d’uns tres anys. L’autor és l’italià Roberto Frabetti i la traducció del mestre Miquel Desclot.

Els avis tenen un bon regal pels nets!


En propers posts ja presentarem algues de les il·lustracions del llibre que com sempre són una meravella de forma i color. Mentrestant aquí teniu un dibuix amb el conjunt d’animals que van apareixent al llarg de les pàgines del llibre.