diumenge, 23 de gener de 2022

L 'Ària dels dilluns

Aquesta setmana ha actuat al Palau un dels contratenors més reputats d’aquests moments, l’argenti Franco Fagioli. Em comenta una bona amiga que hi va assistir que la seva actuació va ser magnífica i que el públic el va aplaudir d'allò més.

Avui l’escoltarem per primera vegada al Blog interpretant "Ombra mai fu" l'ària més coneguda de  l'òpera "Serse" de  Haendel.

Apreciareu l’elegància i delicadesa de la seva veu i sobretot el els seus impressionants baixos que no sempre són freqüents en els  contratenors.



divendres, 21 de gener de 2022

100 Haikus de Valentí Gomez I



El nostre poeta, en Valentí, és un veritable especialista en haikus, com ja heu pogut veure en d’altres ocasions. Ara està preparant un llibre dedicat a aquesta composició poètica nascuda al Japó. Es tracta del llibre “100 haikus” que és un compendi dels més de 1001 haikus que ha escrit. La peculiaritat és que el llibre a més dels haikus originals i els dibuixos que els acompanyen presenta les traduccions a diferents llengües: castellà, francès, anglès, alemany, italià i japonès que han preparat reconeguts traductors.

Us en oferíem un tast en tres entregues, de quatre haikus cadascuna. I jo no he pogut estar-me de dedicar-li al Valentí el meu humil haiku:

És la paraula
Valentí, el poeta,
ens la recita.

Aquí teniu els dedicats a Bakunin, el Coronavirus, el Cor i el Diable




dijous, 20 de gener de 2022

La lectura

Avui no he pogut evitar penjar un vídeo que ha tingut molt ressó, sobretot a les xarxes franceses, però que crec que paga la pena difondre.

És tracta d'una breu alocució de  Bruno Le Maire, Ministre d'Economia de França, que no parla precisament del seu negociat sinó del tema de la lectura. A part del seu magnífic contingut i la importància del missatge que transmet resulta admirable la forma en que s'expressa aquest polític. Es nota la tradició del sistema educatiu francès on són habituals les proves i examens orals que fan que els estudiants adquireixin aquestes habilitats des de ben joves.

El que ja no resulta tan clar és que aquest missatge, sempre tan necessari, sigui encara ben rebut i seguit pels joves d'avui en dia. Confiem que sí.



dimecres, 19 de gener de 2022

El Cami de Sant Jaume: Aquarel·les

La pintura és una expressió artística que hem tingut present al Blog des del començament. Avui incorporem un nou pintor, aquarel·lista, que ens oferirà unes mostres dels seus treballs. És l’Albert Barella, bon amic i deixeble de la Lluïsa Jover a les classes de la qual assisteix regularment.

Avui comencem amb una petita sèrie d’aquarel·les de paisatges que va pintar amb motiu de la seves caminades pel Camí de Sant Jaume.

Clickeu a sobre per veure l'àlbum



dimarts, 18 de gener de 2022

Paraulògic

 

Probablement la majoria dels lectors ja coneixen el joc que està fent furor aquestes darrers setmanes a les xarxes. És una iniciativa del ja conegut RODAMOTS que s’ha inspirat en un joc que es practica al EEUU i que aquí s'ha adaptat al lèxic del diccionari de la Llengua de l'Institut d'Estudis Catalans.

Em refereixo al PARAULÒGIG, un joc que es pot practicar al mòbil o l’ordinador i que consisteix a trobar les paraules que es poden formar amb la combinació de les 7 lletres que cada dia es proposen. Una d’elles, la situada en la posició central i en color vermell, ha de figurar en totes les paraules que el jugador aconsegueixi identificar.

Al joc no s’hi accedeix a través d’una app, que per tant no cal descarregar-ne cap.

S’entra cada vegada que es vol jugar joc clicant el següent enllaç:


Evidentment i per més comoditat aquesta adreça URL es pot situar com a  accés directe a la pantalla del mòbil.

Trobareu en la portada del joc la referencia a les regles del joc que són molt simples. Les principals són:

. La lletra central ha de figurar sempre en totes les paraules
. No s’accepten els plurals de les paraules
. No s’accepta més que l’infinitiu del verbs

Cada dies apareix un nou conjunt de lletres que queda esborrat l’endemà i substituït per un de nou. No es guarda, ni en el mòbil ni al núvol, un registre de les partides anteriors que el jugador hagi fet

Aviso que el joc, de mecànica molt fàcil, és força difícil i bastant addictiu, sobretot al començament. Si aconseguiu fer el 50% del total de paraules possibles (que s’indiquen cada dia) us podeu donar per molt satisfets.

Proveu-ho!

diumenge, 16 de gener de 2022

L' Ària dels dilluns

 


L’altra dia escoltava un disc amb àries interpretades per la Monserrat Caballé que és per a mi la més gran cantant d’òpera que hagi escoltat. Per això us proposo que avui escoltem una de les seves interpretacions més magistrals. Es tracta de “D'Amor Sull'Ali Rosee”, de Il Trovatore de G. Verdi, que trobo excelsa. Difícilment es pot trobar alhora una veu de gran potència, però cristal·lina alhora i amb uns fils de veu de tanta delicadesa.

Malauradament no he trobat un vídeo de qualitat amb aquesta interpretació i per això he penjat un track que dura uns cinc minuts però que estic segur que als amants del cant se’ls faran curts com a mi.




divendres, 14 de gener de 2022

RED al Teatre de l'Akadèmia



Ahir vàrem anar al Teatre de l’Akademia a veure una obra de teatre que ens va fascinar. Es tracta de RED, un text de John Logan, guionista i productor cinematogràfic nord americà.

L'obra ens submergeix en el món de l’art, concretament de la pintura, a partir de les converses entre Mark Rothko i un jove assistent a qui contracta perquè l’ajudi al seu estudi.

Tots dos, representants de dues generacions, mantenen un ric diàleg en el que  parlen de l’art i la vida de l’artista amb un text diàfan, planer però alhora ple de profunditat i de matissos.

Les interpretacions dels dos únics actors - el consagrat Lluís Soler i el jove Ferran  Vilajosana, que li dona brillantment la rèplica - són extraordinàries i fan encara més bo el text.

D’altra banda, la direcció de Guido Torlonia resulta molt imaginativa i convincent. La música i la il·luminació completen els encerts de l’obra.

Davant de tants elogis la mala notícia és que qui no tingui ja entrades de moment no podrà veure l’obra. Malgrat que s’han prorrogat les representacions fins el 23 de gener totes les entrades estan exhaurides. Com funciona el boca a boca en el món del teatre!. Esperem que amb l’èxit actual l’obra es pugui representar en el futur en una sala amb un major aforament.

Bravo per l’autor, els intèrprets i el teatre de l’Akadèmia que, un cop més, ens ha ofert una petita joia.




dijous, 13 de gener de 2022

Mediterrani


Comencem avui per dues novel·les d’aparença senzilla i amb sabor mediterrani. La menorquina Maite Salord ha guanyat el Premi Proa amb “El país de l’altra riba” (Proa), on coincideixen migracions diverses: la d’una família jueva des d’Hongria a l’Alger passant per Bèlgica i el port de Marsella, fugint primer de l’antisemitisme i després dels nazis, i la de milers de menorquins que al segle XIX es van establir, per cercar un futur millor, a la població de Fort de l’Eau, prop de la capital d’Algèria, entre els quals, per cert, una àvia de l’Albert Camus. La segona guerra mundial i, més tard, la doble rebel·lió dels algerians contra els francesos i de francesos “pieds noirs” contra el general de Gaulle condicionen la vida dels protagonistes. El llibre, molt entretingut, hi aboca moltes petites històries condicionades per la Història amb majúscula i ens deixa també moltes reflexions sobre la lleialtat personal en moments de crisi.

També a les Balears, l’illa d’Eivissa acull dos homes i les seves filles al 1968, un any de canvis a la Història que emmarca, amb menys determinació que el llibre de Maite Salord, l’esdevenir particular de dues famílies que comparteixen una amistat d’anys esquerdada per la memòria d’una dona morta. A “La curva del olvido” (Destino) Pedro Zarraluki torna a dibuixar un clima humà molt particular amb pocs personatges molt ben dibuixats i relacionats i amb un canvi generacional imparable.

Tocant al mateix mar Mediterrani, l’adrianenc Javier Pérez Andújar ha guanyat el premi Herralde amb “El año del Búfalo” (Anagrama). La història fantàstica d’uns amics tancats a un local es combina amb una llarga sèrie de notes sobre fets històrics del segle XX, la majoria de les quals sobre països del Tercer Món: descolonitzacions, revolucions, cops d’Estat, guerres... Són impagables el contingut i el to de les innumerables remissions a peu de pàgina en un autèntic aquelarre literari i humorístic. Al brillant Andújar se’l pot entendre més o menys (jo crec que no cal entendre’l) i pot agradar molt o gens (a mi m’agrada sempre molt).

Bolonya està més a prop de l’Adriàtic que del Mediterrani. El granadí Justo Navarro ha decidit que aquesta ciutat italiana aculli la tercera aventura del comissari Polo. “Bologna Boogie” (Anagrama) manté el redactat barroc i ple de llums de gas de “Gran Granada” i “Petit París”. Aquest cop, Polo és enviat a Itàlia l’any 1947 per trobar i retornar a casa un estudiant de doctorat ric, conservador i catòlic que sembla relacionat amb una trama d’espionatge i contraespionatge marcada pels inicis de la guerra freda i la por dels Estats Units a perdre un país que havien contribuït a alliberar, 


dimecres, 12 de gener de 2022

Els nens i els museus


 

Fa uns dies vàrem pujar a la Fundació Miró perquè els nets assistissin a una visita-taller que va resultar molt interessant.

Vaig fer algunes fotografies i una d’elles l’han publicat a la Secció de Participació dels lectors de LA VANGUARDIA. Aquí teniu l’enllaç:

ELS NENS VAN ALS MUSEUS


dimarts, 11 de gener de 2022

Art japonès a Pedralbes

Al monestir de Pedralbes es pot veure una exposició de ceràmica i poesia d’una artista japonesa que és força interessant.

Es tracta de la presentació de l’obra de Otagaki Rengetsu un monja budista del segle XIX que va viure a Kioto i va treballar en els terrenys de la pintura, l’escultura i la poesia. Després de perdre marits i fills es va entregar a la vida conventual dedicada a l’espiritualitat i l’experiència artística. I quin millor ambient per mostrar la seva obra que el recinte del monestir de Pedralbes.

Hi podreu veure unes delicades peces de ceràmica acompanyades dels poemes waka, un format poètic que segueix el patró de 31 síl·labes estructurades segons la cadència 5-7-5-7-7.

Aquí en teniu dos exemples:

Al meu estatge
altre conhort no hi trobo
sinó el que em donen
Una lluna emboirada
i aquests arbres en flor.

En la nit llarga
udols de guineu fondos
de matinada
damunt la neu marcades
només hi ha les petjades.

També s’hi exposen delicades pintures de la mateixa Rengetsu i d’altres artistes amb els que va col·laborar.

Aquí teniu una petita mostra dels objectes que s'exposen. Clickeu a sobre de la foto per obrir l'album.




diumenge, 9 de gener de 2022

L'Ària dels dilluns


Pintura mural della capella de Sant Miquel (segle XIV)
Monestir de Pedralbes 

S’han acabat les festes de Nadal i per això us proposo que avui escoltem per concloure el cicle nadalenc l’Amen final del Mesies de Haendel. L’interpreta un dels conjunts vocals més prestigiosos: l’Academy of St. Martin in the Fields dirigida per Sir Neville Marriner.



divendres, 7 de gener de 2022

Kirill Petrenko


Kirill Petrenko, és un director nascut a Rússia, jueu i nacionalitzat austríac després que els seus pares emigressin a aquest país. Fill de músics debutà de molt jove com a pianista. Un cop establert a Àustria inicià una brillant carrera, va ser Kapellmeister a la Volks Oper de Viena. L’any 2001 dirigí les quatre òperes de l’Anell dels Nibelungs en quatre dies consecutius. El 2013, 2014 i 2015 va ser cridat per fer el cicle complet de l’anell de Wagner al festival de Bayreuth. Això demostra per si sol el prestigi que havia adquirit perquè pocs directors tenen el privilegi de posar-se al front de l’esdeveniment, quasi sagrat, com és la catedral de Richard Wagner. L’orquestra està formada per músics de primer nivell de diverses orquestres alemanyes.

Quant fou triat per substituir Simon Rattle, s’especulava amb la possibilitat que els músics de la Filharmònica de  Berlin es decantessin per Gustavo Dudamel. Sempre que es produeix un relleu a Berlin, hi ha una justificada expectació per la importància del càrrec i el fet que siguin els membres de l’orquestra que decidiran el nom de qui serà, normalment per un llarg període, el seu director titular. Petrenko ha despertat  gran entusiasme dins i fora l’orquestra, molt empàtic, comunicatiu, enormement expressiu, mostrant en tot moment l’alegria de fer tant bé la seva feina.

La tasca d’un director titular és complexa, ha de fer atractiva la temporada de concerts, equilibrant el repertori clàssic (com deia Bernstein de “long hair” o llarg recorregut) amb el de nova i no tant nova creació, convidar directors i solistes que enriqueixin la qualitat del conjunt i facin atractiva la temporada pel públic. No cal dir que amb la pandèmia sobreviure sense públic és dramàtic. Berlin i moltes orquestres, també l’OBC, transmeten en streaming els concerts; no és ni de lluny el mateix  però no podem deixar morir la música, sortosament, el directe és insubstituïble.

Avui l’escoltarem dirigint les Danses Simfòniques de West Side Story de Leonard Bernstein, en un enregistrament amb la Filharmònica de Berlin



dijous, 6 de gener de 2022

Contradiccions

Aquest acudit de Martin Morales publicat ahir a la Vanguardia exposa amb una claredat meridiana la brutal contradicció que patim. Quina reflexió tan profunda i alhora tan evident es pot dir en una vinyeta.

Clickar a sobre per veure-la en format més gran




dimecres, 5 de gener de 2022

‘West Side Story’: tornar a un lloc conegut


La nova versió de West Side Story dirigida per Steven Spielberg s’inicia sobre un solar en runes on un cartell anuncia la construcció del futur Lincoln Center. Avui, aquest complex cultural és una realitat, però encara no ho era a principis dels anys 60 quan es va estrenar la mítica versió de Robert Wise i Jerome Robbins. Les seves espectaculars coreografies recorrien els carrers d’un barri en procés de desaparició. Ara, Spielberg ens recorda el que va suposar aquest procés per parlar-nos també dels efectes de la gentrificació, de l’especulació urbanística i, sobretot, de l’arrelament, la identitat i els orígens. L’actualització dels aspectes polítics i socials de la història és un dels aspectes més destacats d’aquesta nova versió.

Calia fer un remake de West Side Story? Ningú s’ho qüestiona quan es tracta de veure’n una nova producció al teatre, com la que es va fer no fa gaires anys a Barcelona. Però la lògica cinematogràfica és diferent, i una obra mestra es considera una peça única, tancada en sí mateixa i del tot intocable. Però què passa quan aquesta obra cinematogràfica prové ella mateixa d’un musical teatral?

Ens diuen que la nova versió s’ha basat en el text original estrenat a Broadway l’any 1957. A tots aquells que potser no estem especialitzats en teatre musical, les diferències o matisos se’ns escapen. Nosaltres tenim al cap la pel·lícula, amb moments emblemàtics com el d’Amèrica, Amèrica o l’espectacular ballet inicial rodat pels carrers de Nova York. Què s’hi pot aportar de nou a tot això?

Spielberg ha dedicat aquest West Side Story al seu pare que, segons explica, li posava el musical a casa quan era petit. En una dilatada trajectòria plena d’èxits, curiosament, el director d’ET o Tiburón encara no havia fet cap musical, tot i els assajos puntuals que es poden trobar a la seva filmografia, especialment a 1941 o als títols del crèdit d’Indiana Jones y el templo maldito.

Conscient del material que manipula i de les sensibilitats que pot tocar en fer-ho, Spielberg s'ha rodejat de grans talents per crear un cert paral·lelisme amb el dream team que va fer possible el film original (Bernstein, Sondheim, Robbins, Wise...). Aquí trobem al prestigiós Gustavo Dudamel a la direcció musical i a Justin Peck al càrrec de les coreografies, que actualitzen les de Jerome Robbins als gustos actuals, mediatitzats per propostes populars com La la land. Peck planteja una opció respectuosa amb l’original però amb un nervi i vibració molt contemporanis. En general, tots els números musicals aproven amb nota alta. Destaca especialment el d’Amèrica, Amèrica, que és el que s’allunya més de l’original, precisament per evitar la còpia idèntica d’un número tan popular, i que feta igual segur que hagués fracassat.

Un altre dels grans aliats d’Spielberg ha estat Tony Kuschner, reputat dramaturg -autor d’Àngels a Amèrica- i guionista de Múnich i Lincoln, dues de les millors pel·lícules de l’etapa adulta d’Spielberg, i també de les més políticament compromeses. Kuschner ha aportat també aquí  una lectura política, aprofundint en la frustració i la fractura social que deriva en el racisme i la violència, i que explica tristos fenòmens com el de l'era Trump.

Aquest West Side Story també dona major protagonisme a la comunitat portoriquenya, començant per la tria dels actors, que aquest cop sí són tots d'origen llatinoamericà. Ens mostra la seva diversitat i la seva llengua. Per cert, que a la versió original en anglès, els diàlegs en castellà no s’han doblat, per remarcar la llengua com un factor d'identitat cultural.

La majoria dels protagonistes de West Side Story tenen experiència en el musical i això es nota. Destaca la jove Ariana DeBose en el paper D'Anita, el paper amb el que es va reconsagrar la carismàtica Rita Moreno. DeBose sap fer-se seu el paper i robar escenes cada cop que surt en pantalla. Brilla per mèrits propis la jove Raquel Zegler debutant en el rol d'una càndida i radiant Maria que pot té a envejar de Natalie Wood. Potser els rols masculins fluixegen una mica més: destaca el notable Bernardo de David Álvarez i un Toni (Ansel Elgort) que canta molt bé i té molta planta, però al que li falta fer el clic definitiu per lluir com una autèntica estrella. Spielberg regala a Rita Moreno un paper que va molt més enllà del simple cameo, creant un enllaç amb l’obra original i els temps moderns. En una emotiva llicència poètica, és Rita Moreno qui canta l’emblemàtic himne Somewhere. La seva veu fràgil, a punt de trencar-se, ens recorda com de fort és avui, potser inclús més que fa 60 anys, l’anhel de trobar un lloc millor per a tots nosaltres.

És difícil que algú surti decebut d’aquest West Side Story que, malgrat tot, no ens fa oblidar el film original. A diferència del seu precedent, la d’Spielberg no és uns pel·lícula icònica i tampoc sembla que tingui aquesta intenció. Realment, cap de les imatges d’aquesta nova versió poden esborrar-nos el record del West Side Story de Robert Wise. Però Spielberg aconsegueix una fita molt més important: amb un talent i domini cinematogràfic fora de qualsevol dubte, el director sap donar ànima a la seva pel·lícula i crear emoció en cada plano. Ens atrapa al primer minut, per no deixar-nos anar -amb els ulls plens de llàgrimes- fins que no ha sonat l’última nota. I és gràcies a Spielberg que podem fer realitat l'experiència, tan màgica com poc usual, de tornar a un lloc familiar i conegut i meravellar-nos com si el descobríssim per primera vegada.


dimarts, 4 de gener de 2022

Face Control

Si us interessen els nous formats i practiques fotogràfiques que està potenciant la nova tecnologia digital. Si us voleu posar al dia d’aquests nous corrents i els seus avantatges i perills podeu anar a veure l’exposició FACE CONTROL que es presenta a la seu de FotoColectania al Passeig Picasso . Aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL.



diumenge, 2 de gener de 2022

L' Ària dels dilluns

Com cada any ahir al matí vaig escoltar el concert d’any Nou des de Viena. Com sempre una retransmissió impecable i una gran orquestra. I aquest any la dirigia per tercera vegada en Daniel Barenboim, un dels meus pianistes i directors d’orquestra preferits.

Ja té 79 anys i es va mostrar amb un aspecte físic i una forma musical magnífiques. Felicitacions al mestre.

Avui us proposo que canviem l'ària per un obertura escoltem la interpretació dirigida ahir mateix per en Barenboim de la del “El Rat Penat” l’opereta de Strauss, una peça representativa de la música vienesa del màxim nivell.

Bon any a tots els lectors!



divendres, 31 de desembre de 2021

Bon any amb Pere Quart!

Avui, el darrer dia de l'any us en volem desitjar un de nou millor que el que deixem.
I ho farem amb els enginyosos versos del gran poeta Joan Oliver que ens deia el que ell  desitjava.             




                                        Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

dijous, 30 de desembre de 2021

Coses que no entenc (o sí) LXX

 


. Que davant de l’escàndol que ha provocat la inqualificable actitud i les declaracions i el pensament  del jutge Manuel Piñar el Consell General del Poder Judicial no prengui cap mesura disciplinària.

. Que el Conseller d’Hisenda no assisteixi a la firma de l’acord per aprovar els pressupostos, matèria de la seva absoluta competència, amb el Comuns.

. Que les darreres expressions de Casado i Carrizosa superin no només el límits de l’educació sinó els de l’equilibri mental dels que les pronuncien.

. Que l’Hivernacle, un emblemàtic espia del parc de la Ciutadella, de proporcions ben reduïdes, sigui deixat des de fa tants anys en aquest lamentable estat.

.Que el rei i la reina emèrits tinguin la barra d’enviar una felicitació de Nadal als seus súbdits amb les figures d’un pessebre napolità.

. Que la desvergonya de Gómez Ayuso no tingui límits quan ara declara que “sin salud y vida no hay libertad”.

. Que es puguin anunciar tants i tants perfums, tots ells amb unes veus que ens diuen els seus noms en un idioma estranger amb una pronunciació tan efectista.

. Que en un país que es caracteritza per un nivell salarial baixíssim la Ministra Afers Econòmics d’un Govern teòricament socialista tingui la barra de dir que “S’han d’evitar les pujades de salaris que converteixin la inflació en estructural”.

. Que en mig de la cinquena onada i amb tots els problemes que te el país algú s’atreveixi a convocar eleccions anticipades a Castella Lleó per interessos estrictament electorals del seu partit.

. Que estan tan apurat el Barça es permeti el luxe de fitxar un jugador per 55 milions d’euros.

. Que després que s'hagi aconseguit un laboriós acord sobre la legislació laboral per part dels principals agents socials - sindicats i patronal- propiciada pel Govern, ara resulti que partits de l'oposició i altres que recolzen el Govern amenacin amb tombar laa nova regulació en el tràmit de la seva aprovació al Parlament.

dimecres, 29 de desembre de 2021

Bucles

Senyor editor, avui vull referir-me a alguns dels bucles que el pas del temps ens mostra al llarg de la historia.

Des que a començaments del segle XX la premsa escrita la repartien i venien nens i adolescents per aconseguir un petit salari  molts altres repartidors ens han subministrat llet, vi, ous,  pa, inclús  barres de gel i també bombones de butà.

Sens dubte la figura del repartidor ha sofert una evident metamorfosi per culpa del caprici de la immediatesa d’un ampli segment social.  En ple segle XXI els repartidors carreguen paquets i caixes; de roba, sabates, flors, petits electrodomèstics, articles esportius, qualsevol objecte comprat on line i susceptible de ser transportat amb bicicleta, tricicle, patinet o motocicleta. A més els històrics pizzers han ampliat els seus serveis de cuina a taula, repartint sushi, empanades argentines, pollastre thai o arròs negre.

En cent anys la evolució ha estat evident, però no la precarietat que manté atrapat en bucle a milers de treballadors que s'han multiplicat en temps de pandèmia. Un altre bucle que pateix el gènere humà i que s'inicia fa cent anys amb la denominada grip espanyola i que avui es present amb la Covid, sense saber senyor editor, quan es tancarà.
 


dimarts, 28 de desembre de 2021

Restaurant Brichs: fa festa.


A primers de desembre tinc costum d’anar cap a Falset i a Cabacés a buscar l’oli premiat de la comarca; de camí entre una i altra població tinc localitzat un marge de la carretera, on sempre hi trobo una mica de molsa per fer el pessebre, una tradició que em va transmetre la mare.

 Enguany he descobert a Falset un nou restaurant que complementarà el del Celler de l’Àspic, de qui us vaig parlar ja fa temps, és el Brichs, situat molt a prop de l’anterior i propietat de Sol Florença, una pediatra recentment jubilada, bona cuinera i gastrònoma. Va obrir just abans de la pandèmia i ha hagut de fer malabars per poder aguantar el tancament, primer, i les restriccions després.

El què hi trobareu és un espai molt agradable, amb amplis finestrals que miren al Celler modernista i un servei de sala d’alt nivell. Ah! a l’estiu es deu estar d’allò més bé a la terrassa.

Però anem de cara a barraca: el xef, en Jonathan Fernandez, format a l'Escola d'hosteleria de LLeida, hi aporta el seu bon fer amb una cuina tradicional posada al dia, com se sol dir ara; els productes de qualitat fan la resta. Els arrossos són un dels punts forts del cuiner i de fet al seu excel.lent menú de migdia, hi són sempre presents, no us els perdeu. Finalment, anoteu que hi ha una bona carta de vins de la zona i unes postres a l’alçada del conjunt.


Carrer del sindicat, 10
43730 Falset
es.brichsrestaurant.com
Tel. 690251206

diumenge, 26 de desembre de 2021

L' Ària dels dilluns

Per aquestes dates cada any anàvem a escoltar El Mesias de Haendel participatiu al Palau i des que la Caixa va deixar de promocionar-lo a la versió que els cantaires van auto organitzar pel seu compte a l’Auditori. Enguany amb tot l’enrenou de la Covid no hi hem anat i l’hem escoltat i vist a casa des de la pantalla de la televisió. Esperem retornar al directe l’any vinent i mentrestant un oferim novament el passatge carregat d’optimisme i il·lusió de “For unto us a child is born”. Bon Nadal a tots amb aquesta meravellosa música de Haendel.




divendres, 24 de desembre de 2021

La nit de Nadal


Avui és la Nit de Nadal i enguany degut a les penoses circumstàncies que travessem no celebrarem la festa en família. De tota manera repetiré, com s'escau, la tradició amb aquest Post. Jo, que vaig néixer un 25 de Desembre, tinc un costum, que faig extensiu als lectors del Blog.

Primer llegeixo algun fragment del magistral "Poema de Nadal" de Josep M de Sagarra i després escolto un parell de vegades una nadala musical preciosa, “Simfonia nº 1 D’un matí, d’una nit de Nadal”, que Pau Riba va incloure en el ja mític disc DIOPTRIA. Poètica, tendra, intencionada, nostàlgica, trobo que aquesta cançó ens transporta a Nadals ja molt antics. Aquest any que en Pau té problemes de salut és un motiu més per retre-li l'homenatge que es mereix aquest disc al que molts han qualificat com el millor de la musica catalana del seu gènere


dijous, 23 de desembre de 2021

La nostra felicitació

Com cada Nadal volem felicitar les festes als nostres lectors. I també, com cada any, ho farem amb la nostra tarjeta que segueix la tradició de les tarjetes que ens portaven a casa els diferents oficis d'abans. Hi hem incorporat, això sí, una foto del sopar amb el que tots els que fem PROVA I ERROR vàrem celebrar fa poc la publicació del Post 3000 de la que els seguidors del Blog ja esteu abastament informats.

Ho fem, és clar, amb l'ajuda  de les noves tecnologies que ens permeten estar a prop dels amics, encara que sigui virtualment..

Bon Nadal a tots.

Clickar a sobre per obrir el vídeo



dimecres, 22 de desembre de 2021

Tres poemes de Nadal


Com cada any quan arriben aquestes dates és el temps de la poesia nadalenca.

Fins ara llegíem i escoltaven alguns fragments del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. Però enguany hem demanat una altra vegada la generosa i inestimable col·laboració de l’Imma Colomer i ella ens ha proposat tres nous poemes que podreu escoltar en aquest enregistrament. Es tracta de La Cancó de l’estrella de Jacint Verdaguer, Les figures del pessebre de Joan Llongueres i La rondalla del bou de Marià Manent.

CANT DE L’ESTRELLA 

Jo us mostro el camí.

Seguiu-me, Reis nobles;

sóc per reis i pobles

l'estel del matí

Amb roba daurada

jo enfilo en l'atzur

el camí més pur

que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror

vaig deixant per rastre,

tinc corona d'astre

i aroma de flor.
 

Tres Reis tinc darrere

i un àngel davant

i a prop de l'Infant

un cel que m’espera.
 

Gemadet i ros

vostre Fill, Maria,

a qui semblaria?

A qui, sinó a Vós?

 

Jacint Verdaguer


LES FIGURES DEL PESSEBRE

El temps sant és arribat

i amb el fred, la neu i el gebre,

les figures del pessebre,

una a una, ja han tornat.

La dona que renta,

la vella que fila

i el brau caçador

que sempre vigila.

La noia que porta

la gerra i el pa

I aquell pescador

que al riu va a pescar.

El vell que la terra

remou amb catxassa

I el que es beu el vi

de la carabassa.

El del feix de llenya

i aquell pastoret

Que va amb la catxutxa

perquè té molt fred.

La jove mestressa

que duu la gallina,

La del cistell d’ous

i el sac de farina.

Aquells que sonant

van fent son camí;

El del flabiol

i el del tamborí.

Del sac de gemecs

el qui sempre plora

i el de la simbomba

que ronca a tothora.

També els tres pastors

que fan el sopar

i couen les sopes

i llesquen el pa.

Figures eternes

de vida senzilla

que eixiu de la llum

que enmig del cel brilla.


Vosaltres al món

porteu resplendor

Oh, fràgils figures

de Nostre Senyor!

Joan Llongueres

 

RONDALLA DEL BOU


El bou pesant,
veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
 sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
 damunt la palla gloriosa,
 vol abastar algun flam gentil
 de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
 i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
 Saltant de goig i bruelant,
 el bou baixà de la muntanya,
 i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya


 Marià Manen