Biografies per aquest estiu

Aquest estiu us proposo carregar la motxilla amb sis llibres que tenen en comú elements biogràfics, però ben diversos: un explica la vida d’un altre ser real, tres són autobiogràfics i dos són absolutament ficcionals. Comencem per ‘Soc la Milena de Praga’ (Galàxia Gutenberg) de la  txec-catalana Monika Zgustova, que recupera un ser apassionant que per molts sols és recordada per haver estat amiga i amant de Kafka però que va tenir una trajectòria personal i intel·lectual interessantíssima que va acabar amb la seva mort al camp de concentració de Ravensbrück.

El guatemalenc Eduardo Halfon ens sorprèn a ‘Tarántula’ (Asteroide), narrant uns fets reals -que semblen fantàstics i fins i tot terrorífics- que va patir de nen a un campament sionista. Dècades després ha intentat comprendre, compartir i interpretar aquella història.

Els veterans Manuel Vicent i John Banville ens ofereixen també trams de la seva vida i del seu entorn a dos llibres editats per Alfaguara: ‘Una historia particular’ i ‘La alquímia del tiempo. Un memoir dublinès’. El País Valencià i Madrid al primer llibre i la capital d’Irlanda al segon apareixen com a coprotagonistes de multitud d’històries, reflexions i anècdotes d’aquest grans escriptors.

I acabem separant-nos de la realitat amb dues escriptores joves de les que sentirem parlar molt. ‘Nada más ilusorio’ (Lumen), primera novel·la de la salmantina Marta Pérez-Carbonell, és un llibre original, intel·ligent,  entretingut i profund en el que s’investiga sobre un escriptor que amb la seva literatura és acusat d’haver fet mal a algú. Fins aquí puc explicar. La trama ens genera un conflicte ètic que convida al lector a prendre postura. La nord-americana Catherine Lacey puja l’aposta a ‘Biografía de X’ (Alfaguara), que està recollint multitud de premis i les millors crítiques. Una periodista queda vídua i pretén replicar la biografia de la seva dona, una gran escriptora i artista, amb un text alternatiu pel qual fa una investigació a la qual va trobant el passat real -i gens afalagador- de qui va ser la seva esposa. Crec però que la brillantor evident del llibre no necessitava els elements d’artefacte literari (una ucronia històrica recargolada, alguns cameos...) que per alguns adornen i per mi llastren el text.

En fi, us desitjo bones vacances i que aquestes recomanacions us ajudin a millorar les vostres biografies... reals.