dijous, 23 d’octubre del 2008

Cardona i la sal

La darrera setmana vaig acompanyar un parent a visitar les mines de sal de Cardona. L'anomenada depressió central catalana, a les conques dels rius Cardener i Llobregat, és un dels dipòsits de sals marines més importants el món. Es va generar per la dessecació de les aigues marines que ocupaven tot aquest territori fa quaranta millons d'anys. Els posteriors plegaments de la falla tectònica van fer aflorar a nivells superficials les grans reserves de sal. Aquestes mines varen ser explotades des de l'antiquitat per obtenir-ne clorur sòdic, és a dir sal comú. Però l'any 1912, en veure que alguns animals rebutjaven la sal (sembla que tenia un gust picant), es va descobrir que havien aparegut importants vetes de Clorur potàsic i magnèssic. El major valor econòmic d'aquests compostos per a l'obtenció d'adobs i explosius va fer la sal comú deixés de tenir interès econòmic i l'explotació es concentrés en l'extracció de la potassa. La sal que inevitablement també s'extreia es va anar acumulant a l'exterior de les mines i va configurar enormes muntanyes de sal que anaven creixent sense parar. L'any 1990 els pous de potassa varen deixar de ser rendibles i les mines varen tancar. Tot va quedar pràcticament abandonat i la comarca va experimentar una forta crisi econòmica i social. I mentrestant les muntanyes de sal estan produïnt una considerable salinització de tots els aquifers de la comarca.
Ara fa uns anys ERCROS ha reiniciat l'explotació d'aquestes grans masses de clorur sòdic. Les transporta fins a una antiga factoria al peu de la població i allí la garbella, filtra i classifica. Després la sal surt en trailers per a la seva utilització bàsicament per a la industria química. Probablement el fet que la primera matèria tingui cost zero, la manipulació sigui minima i les instal·lacions estiguin amortitzades deu fer viable l'explotació. Benvinguda sigui si això redueix l'impacte visual i contaminant del parc de la Muntanya de sal. La visita resulta molt interessant. Vaig fer unes quantes fotos,tant de les mines com de la factoria, que he penjat reportatge del mes i que podeu veure clicant a la finestreta corresponent a la dreta del blog.

1 comentari:

Jordi ha dit...

Gràcies per un magnífic reportatge que ens anima a revisitar els llocs del nostre país que es troben en canvi constant.