L'eufòria financera segons Galbraith

Aquests dies de crisi financera no puc deixar de recordar un gran llibre que vaig llegir ja fa anys i que trobo que explica amb una claredat meridiana les arrels profundes d'aquests fenòmens que, amb diferents variants segons l'època, els mitjans tecnològics disponibles i les característiques dels paisos, tenen sempre uns trets comuns.
Es tracta del llibre del gran economista americà J.K.Galbraith titolat BREVE HISTORIA DE LA EUFORIA FINANCERA, publicat per l'Editorial Ariel el 1991.
En el llibre es descriuen i analitzen els gran epìsodis especulatius dels darrers tres-cents anys i les raons que les expliquen. Transcriuré només aquí els dos factors bàsics que segons Galbraith contribueixen a l'eufòria financera que alimenta i provoca finalment les crisis.
"El primer és l'extrema fragilitat de la memòria en assumptes financers. En consequència el desastre s'oblida ràpidament. Així doncs quan es tornen a donar les mateixes circumstàncies o unes altres de molt semblants, a vegades amb pocs anys de diferència, aquelles són saludades per una nova generació, sovint en plena joventut i sempre amb una enorme confiança en si mateixa, com un descobriment innovador en el mon financer. Deu haver-hi pocs àmbits en la activitat humana en els qeu la història compti tan pòc com en camp de les finances.
El segon factor és l'enganyosa associació entre diners i inteligència. El substrat de tota actitud favorable a la lliure empresa és una acusada tendència a creure que quants més diners, ingressos o bens tingui un individu més profond i més exigent és en la seva percepció dels assumptes econòmics i socials i més aguts i penetrants són els seus processos mentals.
Per últim tendim a associar una inteligència fora del comú amb la direcció de les grans institucions financeres: bancs importants, bancs d'inversions, assegurances i agents de borsa. I això fa que el public quedi fascinat i captivat per la gran ment financera."
Crec que no es pot dir més clar per descriure la cega confiança demostrada en les equips directius i gestors de les institucions financeres americanes i moltes d'europees que ens han portat a la situació actual. Esperem que en el futur la nostra memòria financera sigui més gran que la del passat, encara que això, com demostra la història, no és gens fàcil. Citant altra cop a Galbraith,
"l'únic remei és un augment de l'escepticisme que asssociés un optimisme clarament excessiu amb una probable forma de bogeria i que no associés la inteligencia amb l'adquisició o l'adminstarció de grans quantitats dde diners"

Si teniu oportunitat llegiu aquest llibre de divulgació breu i senzill però carregat de sentit comú i bons d'ensenyaments.