Prou Sr. Cuní

Davant de la seriosa crisi financera i econòmica que estem travessant es produeixen, com és lògic, múltiples reaccions dels diversos agents econòmics i socials, més o menys encertades. Vull comentar avui la de certs mitjans de comunicació que em resulten indignants. Vagi per endavant el respecte a la llibertat de expressió sense la qual el sistema democràtic no podria existir i el dret dels ciutadans a estar perfectament informats de l’abast de la situació. Però un altra cosa diferent és l’actitud d’alguns mitjans i sobretot d’alguns periodistes que en lloc d’informar objectivament fan, en general de les notícies, i concretament en aquest cas de la crisi una ocasió per crispar més que asserenar. I aprofiten cada notícia per mostrar-se més aguts que ningú en un innecessari i perjudicial afany de protagonisme i lluïment personal.
Em refereixo concretament en aquest cas a les intervencions de Josep Cuní des dels Matins de TV3 que he tingut ocasió de veure aquests darrers dies. Sembla que el Sr.Cuní disfruti de les males notícies, es mostri sempre incrèdul i desconfiat a qualsevol mesura que prenguin les autoritats financeres o els agents socials. És més, observo que aprofita la presència de qualsevol entrevistat que acudeix amb bona intenció al programa per posar-lo contra les cordes amb les seves preguntes “tan intel•ligents”. Posa permanentment en dubte les explicacions que se li donen i utilitza a seva innegable capacitat dialèctica no per obtenir una informació objectiva si no per trobar el punt feble en el plantejament que se li fa i posar en evidencia el discurs o la capacitat intel•lectual de l’entrevistat. I el que és més greu subratlla amb subtitulats imprecisos i inexactes les manifestacions de l’entrevista’t tergiversant ben sovint el seu sentit i amb una intenció clarament demagògica i sensacionalista.
Quina diferència amb les entrevistes de veritables periodistes com Iñaki Gabilondo, que ahir mateix entrevistava a Jose Angel Rojo, catedràtic de Teoria Econòmica de la nostra generació i ex Governador del Banc d’Espanya ahir al canal CNN+. Una entrevista amb un diàleg ple d’informació, de sentit comú i d’esforç per explicar la situació i les seves perspectives amb serenitat i sense alarmismes que tan mal fan en moments com aquests. O les d’en Carles Francino a la cadena SER. O de les que feia l’Antoni Bassas a Catalunya Radio.
Realment em costa moltíssim d’entendre la política de la Corporació de Radio Televisió de Catalunya prescindint d’un periodista de la talla personal, professional i moral d‘en Bassas i mantenint al front del magazine dels matins de TV3 un periodista que pel seu tarannà qualificaria de periodisme groc. El “prou, prou, prou !” que tant ens ha fet riure no és una casualitat i per a mi es correspon a una manera autoritària i personalista de fer i entendre la radio i la relació amb públic i entrevistats