Punts de vista 4 "Partit de futbol"

"Partit de futbol" (Madrid 1960) Ramón Masats

Aquesta és una de les fotografies més conegudes de RAMON MASATS i segurament una de les més reproduïdes en les antologies de fotografia espanyola dels anys seixanta. I no és per casualitat. Les virtuts d’aquesta imatge són extraordinàries. En primer lloc cal destacar-ne la seva simplicitat, un dels trets que més valoro en la imatge fotogràfica; pocs elements i tots ells carregats de significat. Però n’hi ha molts d’altres, com ara la seva plàstica, la singularitat del tema i l’oportunitat de l’instant únic que capta.

Però situem-nos dins la imatge i ens trobarem el migdia d’un matí ben assolellat veient un partit de futbol, l’esport per antonomàsia, sobretot en aquells anys en que les altres disciplines gairebé no es practicaven. I un camp de futbol de terra, situat probablement en un barri perifèric de la ciutat, com apunten els blocs llunyans al fons de la imatge. Un paisatge urbà encara poc dens diferent dels camps d’avui de futbol rodejats a tocar d’enormes blocs de pisos. I una instal·lació esportiva, per utilitzar una expressió actual, ben pobra, amb porteries sense xarxes; és a dir, una explanada i tres pals, el que calia en aquella època per jugar a pilota, com es deia llavors.

I quins jugadors tant particulars!; aquesta és l’altra. Un grup de seminaristes que entre classe i classe de llatí o teologia han sortit a fer una estona d’esport. Sense passar pel vestuari, que tampoc n’hi devia haver, i vestits amb hàbit que devia resultar realment incòmode per córrer i jugar. Això ens transporta realment a un altra època ben llunyana en la que recordo bé els capellans de l’escola corrent pel pati a l’hora d’esbarjo i entortolligant-se més d’un cop amb les faldilles. I és que no es podia prescindir de cap manera de la litúrgia que havia d’estar sempre present.

Però a part d’aquesta evocació la fotografia capta l’instant màgic, el moment crucial del joc, la pilota a punt d’entrar a la porteria. I el seminarista amb una estirada extraordinària a punt d’aturar el tret. La ma encara no ha contactat la pilota tot i que sembla que acabarà fent-ho. Però no ho podem assegurar. Entrarà la "bimba" entre la mà i el pal o el porter aconseguirà desplaçar la seva trajectòria i l’enviarà a còrner ? La fotografia no desvetlla el misteri i deixa l’espectador amb la incògnita. Cadascú pot decidir el que vulgui. En aquest sentit podem dir que és una fotografia oberta. I cal remarcar, a més, que és una fotografia amb una plàstica excepcional. La bellesa del moviment del porter, resaltat per la volada de la sotana, i la seva ombra sobre el sol li donen una especial sensació de ingravidesa que la fa realment una figura voladora. Talment com si fos un àngel que encarnant-se en la figura del seminarista hagués vingut a aturar el tret de Lucifer.

Però si tornem a mirar altra cop el porter amb més atenció veurem que de la capa sobresurten las cames i els pantalons del futur capellà que recupera així aquella imatge- meitat home, meitat sant- tan familiar dels anys d’infantesa; una imatge que sovint em feia dubtar respecte de la veritable condició del professor de religió o del mossèn de la parròquia.