Vull recomanar aquest llibre que m’ha produït una forta impressió. L’autor, Paolo Giordano, és un escriptor molt jove –té ara vint-i-set anys – i escriu amb una maduresa inusual a aquesta edat. Ens explica la historia d’uns personatges adolescents, que creixen a mesura que avança la novel•la en mig la soledat i la incomunicació entre ells mateixos i els seus entorns; són individualitats singulars sense elements comuns que els vinculin i els permetin aproximar-se, com suggereix molt poèticament el mateix títol. L’estructura del llibre, la tria dels personatges i la manera ben particular d’explicar la historia resulten fresques, noves, diferents. Potser després d’un començament enlluernador el llibre perd una mica de força a mesura que va avançant la trama però val a dir que és una novel•la que s’ha de llegir.
Entrades
2 comentaris:
Hola Josep,
acepto de buen grado tu recomendación. El otro día, en el programa Página 2 de la 2 de TVE, entrevistaban a este escritor, y me dio una muy buena impresión. Ahora que se acerca Sant Jordi será una buena excusa.
Saludos
LLegit,
Interessant, entra molt i molt bé, a la mitad per mi decau i acaba molt bé però insolitament, o no?
Publica un comentari a l'entrada