Cabreig

Si bé viatjar i conèixer altres paisatges, gents i costums sempre és instructiu fer-ho per Espanya em resulta cada cop més indignant. Els darrers mesos he visitat vàries comunitats de l’Estat, concretament Murcia, Galicia, Extremadura i Castella Lleó i al marge del que diguin les xifres i els estudis resulta evident la quantitat de recursos que s’estan abocant - i sovint malbaratant - en aquestes regions en tota mena d’obres públiques i equipaments: Autovies, hospitals, escoles, centres universitaris, estacions de tren, teatres i sales de concert, etc,etc. I això sense “aixecar la llebre”, sense que se’n faci cap ressò especial, com la cosa més natural del mon. Sense discutir la necessitat històrica de reduïr les desigualtats interterritorials el que no es pot acceptar és que a Catalunya se’ns escatimin tota mena de recursos, s’alenteixen les transferències i es demorin fins a l’exasperació els acords sobre el finançament que haurien d’haver estat aprovats des de fa gairebé dos anys. I a sobre el que resulta encara més indignant se’ns titlla de materialistes, d’egoistes, d’insolidaris amb la pobra resta d’Espanya tant necessitada d’ajuda, subvencions i fons europeus. Només cal comparar els serveis de trens i les estacions de qualsevol ciutat, el sistema d’autovies i carreteres locals i el seu volum de trànsit amb el que tenim a casa nostra per adonar-se que la situació és injusta i escandalosa.
I no en tenen prou amb el que reben. Si fa falta malbaratar més recursos es recorre al crèdit sense límit. Llegia l’altra dia que l’endeutament de l’Ajuntament de Madrid és de 7500 milions de € mentre que el de Barcelona era de 735 milions. És clar, quan la càrrega que haurà creat el Sr.Gallardón amb les seves obres faraòniques que ningú discuteix, resulti insuportable, algú, l’Estat i per tant amb les nostres aportacions, ja farà el que calgui per eixugar el deute
Quan aquest matí he llegit al diari que el primer que ha fet el nou ministre de Foment, el Sr Blanco ha sigut entrevistar-se amb la Presidenta de la Comunitat de Madrid (a qui per cert va tenir la gentilesa de convidar a la seva presa de possessió !) per concedir-li la mòdica xifra de 5000 milions d’euros pel seu pla de rodalies la veritat és que m’he sulfurat. Que un ministre socialista contribueixi a aquest desgavell i faciliti a la corrupta presidenta de la Comunitat de Madrid, embolicada en escàndols polítics, més èxits polítics em sembla esperpèntic.
Esperem que ara en les fases finals de la negociació no haguem de sentir-nos dir un cop més que no hi ha prou recursos i que ens hem d’estrènyer el cinturó i remar tots en la mateixa direcció. Ja n’hi ha prou de mentides i demagògia.