dimecres, 22 d’abril del 2009

Catalunya radio, la davallada

Llegeixo als diaris que RAC 1 ha passat a ser la radio més escoltada de Catalunya amb 464.000 oients i que el matinal El mon a RAC 1 ha desbancat definitivament, només nou mesos després dels darrers canvis de programació, El Matí de Catalunya Radio.
Em sap greu haver-ho de dir però la davallada de l’audiència i el que és més important de la qualitat i l’interès dels seus programes estava cantada. Ja n’havíem tingut algunes pistes amb la marxa d’en Toni Clapés i l’inefable senyor Marcel•lí, que evidentment varen ser rebuts amb els braços oberts per RAC 1. Després va venir la supressió d’un magnífic programa de viatges, Els viatgers de la gran Anaconda que va ser substituït per un programa infantil ben ensucrat. Però quan el darrer més de juny ens varen anunciar que no es renovava el contracte a Antoni Bassas, sens dubte un dels periodistes radiofònics més brillants del país i conductor del programa líder d’audiència a Catalunya la patacada estava assegurada. A més la seva substitució i la de bona part de l’equip no ha estat gens encertada. El programa és ara molt ensopit, amb uns col•laboradors en general sense força. I lògicament l’audiència busca en el dial obert un recanvi. No és que trobi que El Món a RAC 1 sigui un gran programa matinal però si més no es veu que el seu equip el fa amb il•lusió, que ha incorporat tertulians i col•laboradors interessants, que surt al carrer, en definitiva que és un programa viu.
Com ja s’havia dit el programa del matí fidelitza en certa mesura l’audiència per a la resta del dia, fixa el dial podríem dir, i així la cadena pública catalana va perdent part del seu públic i la seva qualitat.
M’agradaria que els responsables d’aquells canvis, destitucions i nous nomenaments ens expliquessin les raons que els varen impulsar portar-los a terme i si fos el cas reconeguessin els seus errors i afrontessin les seves responsabilitats.

5 comentaris:

Clara ha dit...

M'agrada molt aquesta anàlisi. Sens dubte, és pertinent exigir que els responsables siguin responsables (valgui la redundància).
De totes maneres, es podria replicar que una ràdio pública no només ha de pretendre ser líder en audiència, fer negoci, ni disposa necessàriament dels mateixos recursos que grups de comunicació privats (quan li deurien oferir al Clapés a RAC1?!). Si poguessim convenir que Catalunya Radio perd audiència però no qualitat, la conclusió no seria tant negativa.
Però ja fa massa temps que soc fora de Catalunya, i que haig d'escoltar emissores d'àmbit estatal, per poder valorar-ho. Gràcies!

Clara ha dit...

Estava pensant: aquest estudis tenen en compte les audiències dels que escoltem la ràdio per Internet? Perquè els que vam marxar fa un temps no hem canviat de dial i seguim conectats a Catalunya Radio via catradio.cat... ;-)

Josep M.Cortina ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius que en una ràdio pública la qualitat hauria de ser un criteri prioritari per sobre dels indexs d'audiència. Però jo que abans escoltava molt Catalunya Radio he deixat progressivament de fer-ho precisament per la meva apreciació d'una pèrdua de qualitat. De fet em sembla que cap del programes claus de Catalunya Ràdio - El Mon a RAC 1 al matí, Minoria Absoluta al migdia i Versió RAC 1 a la tarda pot comparar-se en interès, qualitat, capacitat d'entreteniment i originalitat als de RAC 1. I suposo que deu ser això el que ha fet decantar les audiències, que probablement a la radio siguin més consistents i exigents que en el cas de la televisió on si que audiència i qualitat probablement estiguin molt menys correlacionades. Així m'agrada, que el Blog estimuli el debat!!

Marga ha dit...

Estic d´acord amb vosaltres: Quan s´han va anar en Toni Bassas i va eser sustituit per una dona que no se com s´ha diu,per´que no m´agarda el seu to de veu, vaig canviar d´emisora i suposo que es lo que ha fet molta gent.

salvador ha dit...

Jo també sempre tinc la radio conectada des de Internet i sempre escoltava Catalunya Radio.
En un moment, en Clapés hem va fer canviar de dial i per primera vegada vaig conèixer RAC 1.
La destitució d’en Toni Bassas, també va fer que progressivament anés canviant cap a RAC 1 i trobo que El Mon a RAC 1 te part del dinamisme que abans trobava amb en Bassas.
També hem pregunto que li a passat al il•luminat que va decidir aquests canvis.